Oníric (post 600!)

Deixa't seduir per les imatges gairebé oníriques d'aquests videos; plenes de bellesa i de panoràmiques impressionants.
Gaudeix d'aquest post nº600.
Bon diumenge!

Frases i pensaments de A.P.Txèkhov

Enguany fa 150 anys del naixement d'un dels grans escriptors que ha donat la literatura russa.

Davant tal efemèride he decidit recordar alguna de les seves frases i pensaments:

Encontraremos paz. Escucharemos ángeles. Veremos el cielo centelleando con diamantes.
Ángeles

No puede ser hermoso lo que es grave.
Hermoso

Los hombres inteligentes quieren aprender. Los demás, enseñar.
Enseñar

La felicidad no existe. Lo único que existe es el deseo de ser feliz.
Felicidad

La brevedad es hermana del talento.
Talento

Cuando pienso en mi vocación no temo a la vida.
Vocación

Más vale un canario perverso que un piadoso lobo.
Lobos

Los hipócritas pretenden ser palomas, políticos, literarios, águilas... Pero no se deje engañar por su apariencia, no son águilas, son ratas.
Hipócritas

Si realmente reflexionas, todo es maravilloso en este mundo, todo, excepto nuestros pensamientos y acciones cuando nos olvidamos de reflexionar.
Reflexión

Sólo durante los tiempos difíciles es donde las personas llegan a entender lo difícil que es ser dueño de sus sentimientos y pensamientos.
Difícil

(frases extretas de http://www.frasesypensamientos.com/)

ANTON PAVLOVICH CHECKHOV (O TXÈKHOV)

(Taganrog, Rússia 1860 - Badenweiler, Alemanya 1904)

Dramaturg i escriptor rus

Algunes frases d'Oscar Wilde

L'altre dia vaig anar a veure el film: "El retrato de Dorian Gray". Una pel·lícula força bona, tenint en compte que Oscar Wilde és d'aquells escriptors que podríem catalogar com els eternament maleïts i els enternament versionats.

Recullo aquí algunes de les seves frases:

Con la libertad, las flores, los libros y la luna, ¿quién no sería perfectamente feliz?
Feliz

No hay influencia buena; toda influencia es inmoral, inmoral desde el punto de vista científico. Influir sobre una persona es transmitirle nuestra propia alma.
Inmoral

La rebeldía a los ojos de todo aquel que haya leído algo de historia, es la virtud original del hombre.
Rebeldía

El valor de una idea no tiene nada que ver con la sinceridad del hombre que la expone.
Idea

El amor está muy bien a su modo, pero la amistad es una cosa mucho más alta. Realmente no hay en el mundo nada más noble y raro que una amistad verdadera.
Amistad

Después de todo, ¿qué es la moda? Desde el punto de vista artístico una forma de fealdad tan intolerable que nos vemos obligados a cambiarla cada seis meses.
Moda

Es terriblemente triste que el talento dure más que la belleza.
Talento

En los mejores días del arte no existían los críticos.
Crítico

En el arte como en el amor la ternura es lo que da la fuerza.
Arte

Es absurdo dividir a la gente en buena y mala. La gente es tan sólo encantadora o aburrida.
Absurdo

Las desgracias que podemos soportar vienen del exterior; son accidentes. Pero sufrir por nuestras propias faltas... Es ahí donde reside el tormento de la vida.
Desgracia

A veces pienso que Dios sobrevaloró su talento al crear al hombre.
Crear

(frases extretas de: http://frasesypensamientos.com/)

OSCAR WILDE

(Dublín, Irlanda 16-10-1854 / París, França 30-11-1900)

Poeta, dramaturg, novel·lista, crític literari i assagista irlandès.

**********

Algunes de les seves obres eternament versionades al cinema o al teatre en la cartellera actualment trobarem la següent versió del "Retrato de Dorian Gray". Entretinguda. Recomenable.

Frases i pensaments de José Saramago

L'any passat vaig llegir pel Club de lectura "L'assaig sobre la ceguesa" i em va semblar un llibre impactant. Una novel·la filosòfica i apocalíptica amb tocs de "La Caverna" de Plató.

Avui he sentit la notícia de la seva mort i he decidit entrar al google per recordar alguna de les seves frases i pensaments. He decidit escriure aquest post a mode d'homenatge d'un dels grans escriptors portuguesos dels

darrers temps.

"La derrota tiene algo positivo, nunca es definitiva. En cambio la victoria tiene algo negativo, jamás es definitiva."
Derrota
Las tres enfermedades del hombre actual son la incomunicación, la revolución tecnológica y su vida centrada en su triunfo personal.
Enfermedad

Los únicos interesados en cambiar el mundo son los pesimistas, porque los optimistas están encantados con lo que hay.
Optimista

No creo en dios y no me hace ninguna falta. Por lo menos estoy a salvo de ser intolerante. Los ateos somos las personas más tolerantes del mundo. Un creyente fácilmente pasa a la intolerancia. En ningún momento de la historia, en ningún lugar del planeta, las religiones han servido para que los seres humanos se acerquen unos a los otros. Por el contrario, sólo han servido para separar, para quemar, para torturar. No creo en dios, no lo necesito y además soy buena persona.
Ateo

Soy un comunista hormonal.
Comunista

Dentro de nosotros existe algo que no tiene nombre y eso es lo que realmente somos.
Nombre

¿Qué clase de mundo es éste que puede mandar máquinas a marte y no hace nada para detener el asesinato de un ser humano?
Asesinato

Pienso que todos estamos ciegos. Somos ciegos que pueden ver, pero que no miran.
Ciego

No te pido que me lo cuentes todo, tienes derecho a guardar tus secretos, con una única e irrenunciable excepción, aquellos de los que dependa tu vida, tu futuro, tu felicidad, ésos quiero saberlos, tengo derecho, y tú no me lo puedes negar.
secreto

El poder real es económico, entonces no tiene sentido hablar de democracia.
Democracia

No busques trabajo: escribe.
Escribir

Si hay que buscar el sentido de la música, de la filosofía, de una rosa, es que no estamos entendiendo nada.
Sentido

A lo mejor estoy en un momento de la vida en que me creo tontamente saber algo de la vida.
Saber

Vamos hacia los quinientos canales de TV, y ¿para qué sirven? Para que la gente no cuestione el poder.
Poder

Yo no decido sobre lo que voy a escribir. No, yo espero a que algo ocurra.
Escribir

Para quien se está muriendo de hambre la realidad no es huidiza es algo que está allí. Se puede filosofar mucho acerca de la realidad, de si lo que vemos es lo que es y todo eso, pero hay que reflexionar sobre los hechos que tienen que ver con la situación del mundo.
Hambre

El viaje no termina jamás. Solo los viajeros terminan. Y también ellos pueden subsistir en memoria, en recuerdo, en narración... El objetivo de un viaje es solo el inicio de otro viaje.
Viajero

(frases extretes de http://www.frasesypensamientos.com)

JOSE SARAMAGO

(Azinhaja, Ribatejo 16-11 - 1922 / Tías, Lanzarote 18 -06-2010)

Escriptor, periodista i dramaturg. Premi Nobel de Literatura 1998.

Vet aquí un altre post d'homenatge per recordar una altre ment sàvia i lúcida que ha marxat.

Viure...

Que no et falti mai l'energia...
No t'oblidis mai de viure...
(Amb aquest post podríem dir que tanquem els posts que hem dedicat als grups de Francesc Ribera "Titot": Brams, Aramateix i Mesclat)

Si vols, parlem del temps...

Hi ha dies que només voldria parlar del temps...
Us deixo amb una gran cançó dels Aramateix.

Grans frases per no parlar de la Reforma laboral...

El pròxim capítol del culebrot Govern-Patronal-sindicats es viurà aquest proper dimecres dia 16 de juny. Què ens espera? Un nou "decretazo"?

En plena crisi econòmica - social i política, en quin país vivim que no som capaços de despertar-nos en el moment que ens estem foten més hòsties?

Fa temps que no s'aborda el tema amb claredat i concreció. Fa temps que no s'aporten solucions i les úniques que s'aporten acaben afectant a la gran massa de treballadors, més aviat mil·leuristes, i que fan malabarismes per sobreviure.

De la pàgina "Libertad digital" (i que consti que no combrego ni amb aquest ni amb d'altres del mateix estil) he trobat un recull de frases, altrament circunloquis, que demostren l'ambigüetat de les respostes, la mediocritat i la poca concreció davant un tema tant important, rellevant i seriós com la Reforma Laboral.

Gerardo Díaz Ferrán (CEOE):
"Las líneas generales van en la buena dirección"
Jesús Bárcenas (Cepyme):
"Se ha dado un paso importante"
Cándido Méndez (UGT):
"Del contenido pormenorizado del documento no les puedo dar cuenta porque lo tenemos que analizar".
"Tiene una narrativa, con contenido, y el contenido se puede valorar por su contenido, por lo que contiene y lo que no contiene, y de ahí se deduce un orientacion gral del documento"
Ignacio Fernández Toxo (CCOO):
"Los elementos más conflictivos no están explicitados"
"No he encontrado una referencia en relación al coste del despido"
José Luis Rodríguez Zapatero:
"No va a haber pérdida de derechos de los trabajadores"
"Habrá fórmulas modernas de flexibilidad"
"No hay ninguna propuesta concreta más allá de las líneas que se apuntan"
"Falta un recorrido que hay que hacer"
"El documento incorpora sugerencias para fortalecer la contratación indefinida"
"El trabajo a tiempo parcial tiene un recorrido en España"
"Las reformas son para los ciudadanos, no para los mercados"

Mariano Rajoy:

“La reforma laboral puede suponer abaratar el despido o no”

JUTGEU VOSALTRES MATEIXOS. Posarem un ciri a St.Pancraç (si és que el pobre encara no ha dimitit del carrec!, deu estar de baixa per estrés de la saturació de feina que deu tenir!) per demanar que algú il·lumini amb seny i amb mesures intel·ligents ( i no oportunistes) aquesta colla de dirigents i governants que teoricament vetllen per nosaltres.

1 frase de Jesús Moncada

En Pere de "Provisionals" ens convida avui a recordar la figura del gran narrador Jesús Moncada.
http://provisionals.blogspot.com/2010/06/i-jesus-moncada-que.html

Confesso que més enllà de "Camí de Sirga", conec poc l'obra literària de Moncada. Però tot i haver llegit poc la seva obra, confesso que hi ha un llibre que vaig devorar molt ràpidament i ho tornaria a fer perquè l'equilibri entre ironia, humor, tendresa, records i narració històrica em va semblar exemplar. Estic parlant de "Calaveres atònites".
L'altre dia vaig anar a l'exposició "Ficcions enfora!" del Palau Moja de Barcelona. Una exposició que fa una retrospectiva dels darrers anys de la literatura catalana que s'ha traduït i exportat enfora. I evidentment Moncada és un dels autors, potser no prou llegit, però sí, afortunadament, traduït.
Em vaig fixar amb un dels targetons promocionals de l'exposició amb frases d'autors. Curiosament vaig agafar sense recordar que hi havia avui aquest homenatge blocaire un targetó amb una frase de Moncada del llibre que he citat.
Acabo el post amb la frase del targetó:
"A tot estirar ens espera l'improbable paradís del registre fòssil".
De "calaveres atònites" (1999)
Jesús Moncada (1941 - 2005)
5 anys després de la seva desaparició està clar que Moncada no passarà a ser un fòssil sinó que d'aquí uns anys serà un clàssic de la narrativa catalana de finals del S.XX.

Grec 2010

Aquest cap de setmana arranca el Festival Grec 2010 amb l'obra Prometeu dirigida per Carme Portaceli.

Tot i que el festival arrenca amb aquest clàssic, enguany molts muntatges tindran una mirada oriental ja que el Japó i alguns dels seu autors cèlebres com Mishima i el seu teatre Nô tindran un pes específic.

Trobo que tot i els temps de crisi, està bé que es puguin mantenir aquests festivals i que s'arrisqui per noves propostes de qualitat que difícilment es podríen programar en un teatre comercial.

M'agrada la simplicitat del cartell firmat per Frederic Amat.

Confesso que tot i que he seguit d'aprop els darrers anys la programació d'aquest Festival, el darrer any no va haver-hi res que m'atrapés de debò...

I vosaltres com viviu la història del Grec?

(Tot i que no té res a veure directament amb el Grec he adjuntat el tràiler de l'audiovisual "el misteri del teatre"; un documental gravat al TNC que mostra el procés de creació d'un espectacle des que s'escull el text fins a l'estrena de l'obra. Interesant video per veure les entranyes del teatre per dins. I un video ideal per tancar el darrer post que dediquem a les arts escèniques)

Què cremaries?

S'acosta la Nit de Sant Joan i els vells rituals diuen que cal cremar alguna cosa inútil, algun moble antic, alguna peça inútil que guardem a l'armari..

Dels darrers temps confesso que hi ha tantes coses a nivell personal, emocional, laboral que cremaria que no sé si en comptes d'una foguera n'hauria de fer dues...

Del món i del país on vivim cremaria tantes coses que més que la Nit de Sant Joan caldria fer la setmana de Sant Joan sencera...

Vaja, suposo que si us pregunto: què cremaríeu? La llista pot ser llarga i variada... o potser no...potser ho teniu molt clar. Confesso que una de les coses que cremaria són les estadístiques. Cada cop que un diari, un butlletí de notícies de la ràdio o un telenotícies o fins i tot en algún debat tipus Banda Ampla (on es parla molt i s'aprofundeix poc) es comenten o s'enuncien estadístiques és per arrencar còrrer. No parlem de les clàssiques de l'atur, no, no! Ara estava pensant amb el ball de xifres dels participants de la vaga del sector públic del 8-J. El govern dóna unes xifres. Els sindicats unes altres. La batalleta de l'estadística per minimitzar o fer més grandiloqüent un fet és avorrida i penosa. Només interesen les xifres? Per què no aprofundim de debò en els fets i el perquè s'ha arribat a certes situacions econòmiques, laborals i socials...Per què? Per què no busquem solucions d'una vegada que no no hagin de pagar justos per pecadors?

En fi...tal com deia, cremaria tantes coses que necessitaria una setmana sencera i no només una Nit de St.Joan.

Pelícans

Vivim immersos en el nostre melic i sovint som incapaços d'adonar-nos de la biodiversitat que ens envolta. Potser això és el que li deu haver passat a la Companyia petroliera BP. Desconec l'abast del desastre ecològic que la fuita de petroli ha causat al golf de Mèxic. Desconec les mesures de control que prenia aquesta mega companyia. Però veure la imatge d'un pelícan immòbil per la taca negra que ha causat el desastre i que és incapaç de volar és una imatge demolidora. Els desastres ecològics es repeteixen. Qui no recorda el "Prestige"? Quantes espècies moriran per culpa de tal desastre?
La imatge correspon a Pelícans marrons de l'illa de Contoy, illa del Golf de Mèxic amb 152 espècies diferents d'ocells.

Els desastres ecològics es poden evitar? Voldria pensar que sí...

Tornen els temps de premis blocaires...

Com passa de ràpid el temps. Un altre any. I de nou ja hi som amb una nova tongada de premis blocaires...
http://premiscat.blogspot.com/2010/05/categories-definitives.htmlives.html
(Si algú s'anima a proposar aquest humil blog en alguna categoria, les mil gràcies!)
També he vist que els premis Blocs de Catalunya han obert de nou la seva crida...
En el fons són bones iniciatives per difondre el món dels blocs. Penso que la difussió dels món dels blocs ha seguit molts camins en els darrers anys i en els primers temps alguns directoris com http://catapings.cat/
o http://bitacoles.cat/ van fer bona feina però en els darrers temps el paper dels directoris s'ha tergirvesat bastant ja que alguns cops he entrat per veure algunes actualitzacions i m'he trobat de tot, fins i tot molts blogs escrits en anglès; no tinc res en contra, a priori, però si que em fot que "xupin pantalla" en uns espais que s'havien creat inicialment per potenciar els blocs en català.

Tot i així uns dels pocs directoris que encara guarda una certa coherència amb els seus inicis i han fet molt bona feina és: Cercabloc

La principal característica és que ordena els blocs per zones i comarques i també elabora llistats i rankings dels seus blocs en cada comarca. La darrera actualització m'he trobat que aquest bloc és el nº9 del Baix Llobregat. Fa gràcia saber que estic entre els 10 primers de la meva comarca. Tot i que això dels rankings és tan efímer com els propis blocs.

(Si algú s'anima a votar-me a cercabloc aquí té l'enllaç de la meva fitxa a tal directori:http://www.cercabloc.cat/blocs.php?pagina=3&comarca=Baix%20Llobregat&pid=&tid=)

Conclusió: que tornen els millors temps de premis blocaires.

Comentaris i Recomptes...

Llegint el següent post d'en Rafel de la Cerdanya des de Can Fanga vaig pensar que si s'ha pogut fer un dia del Blogaire en Crisi, trobo que també s'hauria de fer

el dia del Comentarista de Blogs 2010, ja que no ens enganyem...que seria un blog sense comentaris? Com molt bé diu el lema: "Un blog es nodreix dels teus comentaris". Des d'aquí moltes gràcies pels vostres comentaris.

Aquí teniu el post d'en Rafel: http://rcasas22.wordpress.com/2010/06/05/apadrina-un-blogaire/#comments

Recordo un post antic del blog de Riell Bulevard on parlaven de que a tots i totes ens agrada la interacció i que si escrivim un llibre o publiquem un blog a la llarga acabem mirant l'estadística de visites...

Reconec que al principi em feia gràcia, després ho mirava de tant en tant i al final últimament gairebé ja no en faig cas fins el punt que m'he preguntat: per què carai tens el comptador de visites en un lloc tan visible del blog?

Algunes estadístiques de visitants segons 24log:

2008: juny-juliol: 85 - agost: 128 - setembre: 130 - octubre: 154 - Novembre:151 - Desembre: 295

2009: gener:197 - febrer: 231 - març:328 - abril: 298 -maig: 234 - juny:262

juliol: 211 - agost: 165 - setembre: 210 - octubre: 328 - novembre:334

Desembre: 341

2010: gener: 390 - febrer: 275 - març:246 - abril: 392 - maig: 397 -juny: 85 (fins el dia 8/06/10)

En fi...no ens enganyem, a tots/ totes en algún moment ens ha agafat la mania dels números perquè a tots/ totes ens agrada de tant en tant saber que aquella petita finestra que tenim a la xarxa de tant en tant s'hi acosta algú per saludar-nos. A tots aquells que en algún moment us heu acostat per saludar-nos, moltes gràcies.

Recordant un poema de Màrius Torres

Aniversari
Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
O pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau- però no vull l'oblit.

Mas Blanc, 1 Setembre 1942
Màrius Torres ( 1910 - 1942)

En l'any del centenari del seu naixement he volgut recordar aquest poema.