Palladio

Palladio, l'arquitecte

Caixaforum Barcelona

Retrospectiva fins el 06/09/2009

Andrea Palladio (1508 - 1580) és un referent per a molts arquitectes. Caixaforum Barcelona ens dóna la oportunitat de descobrir el perquè. És un contemporani dels grans artistes del Renaixament. La seva és una arquitectura que beu dels clàssics i la converteix en una cànon estètic que ha arribat fins els nostres dies.

Un audiovisual ens mostra diversos arquitectes que ens donen la seva visió d'aquest gran nom del món de l'Arquitectura. I que també fou un gran humanista.

Venècia no seria el mateix sense Palladio.

Una retrospectiva amb gairebé 200 obres: quadres, llibres, esbossos, dibuixos, maquetes...N'hi ha d'espectaculars com la maqueta de la Villa Barbaro o la de l'església del Redentore de Venècia.

El millor sense cap mena de dubte són les maquetes que ens apropen a uns edificis que ja formen part dels clàssics de l'Art. Recomenable.

Últimes lectures: Amb ulls americans

Amb ulls americans

[segons l'experiència barcelonina de George Mac Gregor]

Carme Riera

Editat per Proa, col·lecció A tot vent, 513, 2009

Hi ha qui diu que aquest darrer llibre de la Riera és una obra menor, una novel·leta menor amb molta ironia. Hi ha que diu que fins i tot per escriure aquest llibre va deixar uns dies de banda el que serà el seu proper llibre amb tocs políciacs.

Personalment amb aquest llibre m'ho he passat molt bé. Ho haig de dir, m'ha enganxat. No entenc aquesta mania dels crítics de valorar com a obres menors tots aquells llibres que surtin d'una pretesa seriositat. Per què? Perquè és un llibre que sembla políticament incorrecte? Per què la literatura humorística no pot tenir el mateix nivell que altres obres? És un relat divertit, actual, fresc i també carregat de tòpics pretesament buscats de la societat catalana vista des dels ulls d'un jove i ingenu periodista americà que li prometen una beca i també moltes més coses...

És un llibre de lectura fàcil, ràpida i amena. De mirada desacomplexada on una sòrdida trama policíaca i amb un rerafons de corrupció donen motius al lector per arribar fins el final. De tant en tant llibres així s'agraeixen.

Una bona lectura pre-estiuenca sense gaires pretensions. I una manera de riure'ns de nosaltres mateixos.

L'Amèrica d'Edward Hopper

Últims dies a la Sala Beckett...fins 14/06

La América de Edward Hopper d'Eva Hibernia.

Amb Alicia González Laá i Joaquín Daniel.

Aquesta obra ha estat les últimes setmanes al TNC com a obra del projecte T6 i fins demà es pot veure a la Beckett. La crítica la valorat com a pretenciosa però amb una bona factura escenogràfica.

La jove dramaturga Eva Hibernia on ens vol portar amb aquesta peça? Hopper fou un pintor norteamericà que va deixar emprenta pels seus interesants retrats d'una determinada Amèrica. Hibernia ens mostra una parella, ell un noi educat en bones escoles, ella una noia somiadora i escriptora. A través d'un encadenament d'escenes entrem en el món dels contes de l'escriptora que són un reflex d'aquella América d'Edward Hopper. També entrem un submón d'històries i de personatges que s'acaben barrejant amb la parella real. L'espectacle dóna peu a diverses lectures i finals i és un muntatge molt suggerent i poètic.No crec pas que sigui pretenciosa però tampoc no és una obra de fàcil entrada. Cal deixar-se portar pel món que ens presenten. A mi personalment em va captivar i penso que és una llàstima que hagi estat tan pocs dies en cartellera. És una obra que hauria recomenat.

Patrimoni cultural immaterial

info Patum: http://www.lapatum.cat/

L'altre dia vaig llegir que s'havien fet públic els 10 tresors del Patrimoni cultural immaterial de Catalunya. L'Organització Capital de la Cultura Catalana ha sigut la responsable de gestionar aquesta iniciativa amb una àmplia participació ciutadana. La notícia cau justament en dies de Corpus i de Patum, i justament cal dir que la Patum de Berga ha entrat en aquest "rànquin". La veritat no sé qui té la mania persecutòria de passar-se el dia fent rànquings: que sí el paisatge favorit, que si el patrimoni cultural immaterial...Això de fer rànquings dóna per moltes idees: rànquing d'escriptors, de poetes, de futbolistes, de personatges cèlebres, de monuments, de plats típics, de fets històrics, etc, etc...Tal i com vaig comentar amb el post "Tots els paisatges" em sembla fantàstic que es duguin a terme iniciatives per potenciar la cultura i molt més el patrimoni tradicional i immaterial. Però el que no m'agrada tant és que tot acabi amb un cúmul de llistats on sembla que el nº4 pugui ser millor que el 5...

Tot patrimoni d'un cert interès es mereix ser conegut. Esperem que aquesta iniciativa hagi servit per valorar el que tenim. +info a la notícia de Cultura 21:http://www.cultura21.cat/textecomplet.asp?id_texte=4362

Fent dissabte...

He estat fent reformes al piset. Sí, ho sé, sóc un cul inquiet, un tastaolletes i amb un any he redissenyat aquest bloc 4 cops. Desafortunadament al fer alguns canvis m'he carregat alguns enllaços d'algunes persones que tenia agregades en l'apartat de blocs. Alguns de vosaltres us tinc enllaçats en algún dels altres dos blocs. Per tant, disculpeu-me si algú de vosaltres no hi és. Intentaré, si m'enrecordo, en la mesura del possible recuperar totes les adreces blocaires interesants que havia arribat a agregar en l'anterior versió.

Són coses que passen quan es fa dissabte...

Tot es compra?

Abans d'ahir vaig llegir una notícia que al Japó hi ha una empresa que lloga familiars i amics per les bodes i per altres events. De fet ja ho havia sentit fa temps. Per 143 € pots convidar familiars falsos i si pagues una quantitat extra un amic fals et fa un discurs. Diuen que entre altres utilitats serveix per si la família del nuvi són poca gent i la de la núvia molts així es pot equilibrar el nombre de persones. Curiós negoci, oi?

Tot es pot comprar? A quin món estem arribant que som capaços de comprar familiars falsos per fer més solemne de convidats la boda? Bé això passa al Japó, no us estranyi que també passi als EE.UU...

Ve a ser com un facebook nupcial...En un dia especial contractes i agregues molts amics falsos que no saps qui coi són i però això sí queden esplèndids!

La virtualitat i la estupidesa s'estan instal·lant en les nostres vides d'una manera brutal.

Ja sabem que això de les núpcies és un acte social però cal arribar aquests extrems?

La notícia fa gràcia, fins i tot és curiosa, però també és un símptoma més d'un món decadent.

Aquí hi ha l'enllaç de la notícia...no té pèrdua:

http://www.20minutos.es/noticia/472971/0/amigos/falsos/bodas/

Temps de premis blocaires

Aquests dies des de la Xarxa s'ha obert el termini per votar pels millors blocs de la Xarxa en català.

*Premis blocs catalunya:

Fins el 30 de setembre es poden presentar i votar aquells blocs de la catosfera que creieu que es mereixen un guardó.

http://premisblocs.cat/

L'Eduard Balsebre ens convida a votar el seu "Bloc dels viatges" i també ens parla d'aquesta iniciativa. Jo també us convido a que el voteu. És un dels blocs temàtics més interesants i ja és hora que rebi algún reconeixement per la bona feina blocaire.

http://blocdeviatges.blogspot.com/2008/09/premis-blocs-catalunya.html

*Premis Cats:

Des del passat 1 de juny fins el 30 de juny ja es poden fer propostes de candidatures a les diferents categories blocaires.

Un humil servidor proposa que si no sabeu que carai proposar pel millor blog revelació 2009 mireu amb bons ulls aquest humil bloc.

(Ja sé que no és res de l'altre món aquest bloc però una mica d'autobombo i autoestima de tant en tant no fa mal, oi?)

N'hi ha tants i de tant bons que em costa decidir-me que puc proposar...encara m'ho estic pensant!

+info a:

http://premiscat.blogspot.com/

Apa animeu-vos a participar i sobretot a votar!

Tots som Rubianes

Per una nit, tots som Rubianes. La seva manera de viure era lliure i desacomplexada. Els seus amics li han decidit fer un homenatge.
De fet l'homenatge en sí és la gala anual del Pare Manel, un altre gran personatge.Els guanys aniran per la Fundació Pare Manel.
Escoltar-lo de nou el fa inoblidable...

Aquesta remor que se sent...

Diuen que els Brams tornaran en una mini -gira a l'hivern del 2010 per celebrar els 20 anys. Aquesta és una bonica cançó basada en un poema de Miquel Martí i Pol. Un poema que em recorda els primers dies de juny quan tot comença a secar-se.

HOME (Tráiler)

Magnífic. Imprescindible. Caldria que el passessin a totes les escoles. Imatges espectaculars. Realista. Honest. I tantmateix esferereïdor.
El passar aquest cap de setmana dos cops al 33. L'han estrenat als cines i està penjat al youtube.
Un gran documental que fou estrenat el passat dia 5 de juny que era el dia mundial del Medi ambient. Val molt la pena.

Tiananmen'89

Sempre m'he preguntat qui deuria ser el valent que va tenir el coratge de plantar cara a aquells tancs? Qui va ser aquell petit heroi, aquell anònim personatge que va crear amb el seu gest una imatge que va donar la volta el món? Un gest que va desafiar un règim. Una imatge que ja forma, tristament, part de la memòria col·lectiva de la Història dels darrers anys.
Qui es recorda d'aquells estudiants que van desafiar un règim per reclamar més llibertats? Han passat vint anys, el gegant xinès s'ha obert al món. S'han celebrat uns jocs olímpics, però les mares d'aquells estudiants no han oblidat els seus fills que 20 anys després segueixen portant flors cada 3 de juny al seus cementiris. Des d'aquí tota la nostra solidaritat amb aquelles mares i amb tots aquells que encara segueixen patint la repressió d'uns règims, que per molt miracle econòmic, segueixen sent, democràticament parlant, règims molt tèrbols.

Si la gent no vota, Europa guanya?

No entraré a fer una anàlisi polític dels resultats electorals d'aquest capdesetmana. Tampoc sóc gaire original si començo a parlar de l'abstenció i de les seves conseqüències. Fa temps que hi ha un divorci evident entre classe política i ciutadania. Conec molta gent que aquest cop no ha votat. Gent que té els seus motius. I no m'estranya, la campanya ha sigut pèssima. Potser estaria bé que els nostres líders deixessin d'una banda per uns moments els seus interessos i reflexionessin sobre el perquè d'aquest divorci. La pregunta és molt senzilla: si la gent no vota (o cada dia ho fa menys) Europa guanya?

Èxits esportius amb poc ressò televisiu

Felicitats Hoquei Reus!
Copa d'Europa 2009
L'altre dia mirava el programa de tarda de l'Albert Om. És un programa espumós i entretingut que abans d'acomiadar-se de l'audiència ha fet una seguit de programes especials des de diverses capitals catalanes (Lleida, Girona, Reus...) L'últim parada d'aquest tour era Reus en el fantàstic teatre Fortuny. Què té d'especial tot plegat perquè li dediqui un post? I què té a veure amb el títol del post? Molt senzill...a mig programa el presentador va fer pujar la plantilla de l'equip d'hoquei patins de la ciutat a l'escenari. Li van dedicar un passadís d'honor amb els esticks i fins i tot portaven una copa! M'havia plantejat en aquest bloc no parlar d'esports...ja que no és un tema que m'apassioni gaire però just quan vaig veure l'equip d'hoquei patins gairebé m'aixeco de la cadira i em poso aplaudir. Com és que a casa meva que som uns abonats a Tv3, la teva, no ens n'haguessim assabentat?
Un equip català ha guanyat la copa d'Europa d'hoquei patins després de 37 anys i me n'assabento per un magazine de tarda. Què curiós!
Sóc simpatitzant blau-grana i pensava que l'única copa d'Europa conseguida el mes de maig per un equip català era la de fútbol. Què passa, que en l'esport hi ha categories informatives? Potser ja és hora que deixem la futbolitits a banda i dediquem uns quants minuts a parlar dels èxits esportius d'altres disciplines i equips del país. Després de 37 anys potser es mereixien molt més que sortir uns breus minuts en un magazine de tarda.
Tot plegat m'ha fet reflexionar de quina és la informació o desinformació que cada dia rebem.

Impressions d'un capdesetmana de còmics

27è Saló del Còmic de Barcelona - Fira de Montjuïc - 29 , 30 , 31 de Maig de 2009

Mai havia anat aquest saló potser perquè pensava que calia ser molt apassionat dels còmics per deixar-se perdre per les paradetes amb novetats del sector.

Un sector que mai he seguit amb gaire atenció. Vaig tenir curiositat de deixar-m'hi caure una estona i puc afirmar que és un saló absolutament curiós, divertit, amè... El món friqui i manga té la seva estampa anual amb joves i no tant joves que es transformen en els seus personatges i en fan bandera. Vaig veure un noi que portava una pancarta on posava "Sé friqui, sé libre!". Em vaig sentir una mica descol·locat per l'eufòria de la gent: gent corrent per intentar conseguir el primer autògraf del nou àlbum de Batman. Sí, cal dir-ho, Batman Barcelona ha sigut un èxit! Cues i cues de gent...Entre tanta cua vaig notar que on no hi havia absolutament ningú era en les exposicions retrospectives a diferents autors.. Entremig de tant friqui, francament el millor, aquestes retrospectives. En destaco dues de curioses: les dedicades a la nova generació de joves dibuixant gallecs i la mostra de dibuixos de Carlos Areces (Muchachada Nui, Nui!) absolutament delirants i divertits.
No puc negar que vaig passar una estona força entretinguda, que hi ha còmics de totes les èpoques i estils amb predomini del còmic d'herois americans i manga i que potser l'any que ve repeteixo.