Llengües d'Europa

Per una Europa respectuosa amb les llengües i les seves nacions!

Ja ha començat la cursa pre-electoral pel 7J. Jaime Mayor Oreja, candidat del PP per les eleccions europees, amb la seva retòrica decimonònica ens va recordar que estava orgullós que el seu besavi, a casa seva, els hi prohibís parlar basc.

Va comentar que calia potenciar l'espanyol en detriment d'altres llengües, i explicitament va dir el català. Va comentar que trobava una barbaritat que en una Europa de tants estats hi haguessin tantes llengües en un mateix parlament i que va suggerir que caldrira reduir el nombre. Fins i tot 20 llengües va arribar a dir que li semblaven un excés. Fins i tot va gosar proposar que caldria que només n'hi haguessin dues de llengües decisives en l'U.E., l'anglès i l'espanyol. Vaja, llàstima que no ho ha sentit en Sarko i la Bruni! I el francès què! El parlen a França, Bèlgica i Luxemburg. I l'Alemany què! Si ho sap la Merkel no li agradaran gaire aquestes declaracions.

Com es pot ser tan ranci? A qui beneficien aquestes declaracions? Qui pretèn buscar? El votant espanyol anti-nacionalista?

L'utilització partidista i la politització de les llengües ha sigut una pràctica habitual en aquest país i és quelcom que no hauria de ser patrimoni de cap partit i de cap entitat. El castellà és tant important i necessari que tingui el seu pes a la U.E. com ho ha de ser, per respecte a més de 8 milions de parlants, el català...I com també ho haurien de ser el basc i el gallec o altres llengües europees.

Des d'aquest bloc ja us hem comentat més d'un cop les iniciatives per potenciar el català en l`àmbit europeu com la web de http://europarl.cat

PER AIXÒ EN AQUEST POST HEM INCLÒS LA FOTO QUE HI HA A LA PORTA D'ENTRADA DEL PARLAMENT EUROPEU, ON EL SR.MAYOR OREJA S'HA GUANYAT LES CASTANYES ELS DARRERS ANYS. LI RECORDEM QUE A L'ENTRADA DEL MATEIX PARLAMENT HI HA UN RÈTOL ESCRIT EN DIVERSES LLENGÜES. SUGGERIM AL SR.MAYOR OREJA QUE SE'L TORNI A MIRAR. POTSER APRENDRÀ QUE EUROPA ÉS UN MARC FORMAT PER MÚLTIPLES NACIONS I ESTATS ON LA DIVERSITAT I EL CONEIXEMENT D'AQUESTA DIVERSITAT HAURIA DE SER BÀSIC I FONAMENTAL COMENÇANT PELS MATEIXOS PARLAMENTARIS.

SI ANEU A BRUSSEL·LES US SUGGEREIXO QUE FEU UN PASSEIG PEL BARRI ON HI HA LES INSTITUCIONS EUROPEES. POTSER APRENDREU ALGUNA COSA. ALGUNA COSA QUE ALGUNS POLÍTICS NO HAN APRÈS.

Els grans musicals

Los grandes musicales

Paula Fayolle

Robin Book grupo (colección Show time)

Barcelona, 2008

Vet aquí una petita guia per tot aquell fervent lector que a més a més li agradi el teatre i sobretot, el teatre musical. L'autora és una periodista especialitzada en periodisme cultural i més concretament cròniques i crítiques de teatre i dansa.

És un viatge pels origens d'un génere que va revolucionar la manera d'entendre l'espectacle teatral i el va concebre, gairebé com l'òpera, com un tot format per músics, ballarins, actors i una bona història on sovint l'amor i les passions hi tenen un paper destacat.

Génere sorgit del món anglosaxó, fa un repàs pels musicals més influents de tots els temps des de Porgy and Bess fins a Oklahoma!, des de West Side Story a Evita...I en els temps més actuals des de Rent fins a Mamma Mia!

Una obra didàctica, ben escrita, entretinguda i bàsica per entendre un fenomen que ha revolucionat l'entertaiment. Ahh, també hi ha un capítol als musicals més nostrats i destaca per damunt de tot Mar i Cel de Dagoll Dagom. Històric musical català que va revolucionar fa 20 anys l'escena del nostre país i va convertir un text de Guimerà en un magistral musical.

Si us agrada el teatre, és un llibre recomenable.

(També el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques públiques)

La casa dels cors trencats, de Bernard Shaw al TNC (tràiler)

Com ja comença a ser tradició en aquest blog, acabarem la temporada del TNC, penjant un dels tràilers del seus últims muntatges.
Per fi una obra de Bernard Shaw, l'autor del mític Pigmalió, obra que fa anys es va poder veure al Poliorama, per fi arriba amb un bon muntatge a la Sala Gran del TNC.
La buidor existencials i les passions burgeses de la mà d'un gran nom del teatre britànic de primers de Segle.

Fira de Circ Trapezi de Reus 2009

Les titelles, el teatre de carrer, el circ, el teatre familiar...sovint tenen cites anuals a Igualada, Lleida, Viladecans.
Aquests dies es celebra a Reus una nova cita pels amants de l'art circense. Fira de Circ Trapezi de Reus 2009.
Aquest video mostra imatges de la inaguració.

Terra Baixa

Terra Baixa d'Àngel Guimerà al Romea fins el dia 7 de Juny.

Des de fa uns dies al Romea, històric temple teatral de Barcelona, acull una nova versió del clàssic entre clàssics del teatre català: Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

Si aneu amb temps a la funció us recomano visitar previament l'exposició homenatge al gran mite de la interpretació dels nostres teatres, que fou l'Enric Borràs: el primer Manelic de la història.

Des de fa uns temps, alguns clàssics han estat pervertits per nous suposats talents de la direcció escènica: Bietos, Rigolas, etc, etc...

La nova versió del clàssic català corre a càrrec d'un director alemanys Hasko Weber amb dramatúrgia de Kekke Schimdt. Si l'original ens mostra un món dominat per oprimits i opressors del món rural, en la nova versió aquest món es traslladat a un àmbit urbà i un antre de bar de mala mort.

Si en l'original Manelic és el rupestre pastor que viu sota l'esclavatge del terratinent Sebastià, en la versió actual el pastor és un immigrant i el terratinent és un especulador pijo burgès. Si en la versió original Marta és la pobre dona de camp que treballa en un molí, en la versió actual Marta és una dona maltractada per la vida i les circumstàncies, recollida del carrer i on l'ombra del maltractament plana constament en els fantasmes del personatge.

El punt de vista de l'obra és des dels records de Marta i l'actriu Roser Camí ho fa molt bé. El paper de Manelic a l'actor Babou Cham és una aposta transgressora i el de Sebastià a Joel Joan és una aposta per fer del personatge un personatge encara més cràpula.

El punt de partida és molt estripat i costa entrar en la història però a mesura que va avançant l'espectacle la bona dicció dels textos fa que la gent pugui arribar a reconciliar-se amb el muntatge i sentir la mítica frase final: "He mort el llop!"

He sentit opinions de tots gustos i sobretot a la gent de mitjana i avançada edat no ha agradat gens. Em pregunto: cal pervertir els clàssics?

És un debat obert. Penso que cal apropar-los a nous i vells públics, si cal amb nous muntatges, però sent sobretot respectuosos amb el text i l'essència original. Aquesta nova versió és una aposta arriscada i personalment m'esperava molt més.

Aung San Suu Kyi

El dolç somriure d'una dona i el seu missatge de llibertat pel poble de Birmània, altrament dit, Myanmar, país sotmès a una vergonyosa dictadura militar, passa per un dels pitjors moments.

Ens referim a la vida de la líder opositora Aung San Suu Kyi (Rangun, 1945), que a hores d'ara ja deu ser empresonada en un cel·la de Rangun i serà jutjada.

Suu Kyi és filla d'Aung San, heroi nacional, que abans que l'assassinessin, va firmar el tractat d'independència, al 1947, amb el govern Britànic. Amb un currículum brillant, diplomada a Oxford, va arribar a treballar com a secretària de les Nacions Unides i també va fer de professora a l'Índia. Fa gairebé més de vint anys, el 1988, va tornar al seu país per iniciar un combat pacífic per la segona indepèndencia nacional. Molt aviat al 1989 va patir el primer arrest domiciliari. El 1990 la Lliga Nacional per la Democràcia va guanyar de forma aclaparadora les eleccions. Però les autoritats militars no acataren aquest resultat i des de llavors Birmània, rebatejada com a Myanmar viu en una fèrrea dictadura. Els darrers temps el país ha estat tristament notícia pel cicló Nargys i l'any passat per les protestes del monjos vestits amb els típics colors de sofre. Durant els anys 90 i els primers 2000 la lluita de Suu Kyi ha traspassat fronteres i el seu clam ha posat en evidència la precarietat d'un país al límit de la misèria. La seva lluita li ha valgut diversos premis en pro dels drets humans i la llibertat de pensament.

El més conegut el Nobel de la Pau i el més nostrat, el Premi Internacional Catalunya.

El més lamentable del cas és la poca atenció mèdica que ha rebut aquesta líder que la portat a un perillós i precari estat de salut. Agreujat ara per tot un nou procès judicial.

El govern militar l'ha assejat psicològicament, fins i tot en els pitjors moments de la seva vida, quan el seu marit va morir de càncer. La seva família viu a l'exili.

Des del 2003 ha estat en arrest domiciliari. I ara sembla que la Tirania Birmana vol posar fi a l'assumpte.

ON SÓN LES PROTESTES INTERNACIONALS, LES ONUS I TOTS ELS DEMÒCRATES OCCIDENTALS QUE NO HAN POGUT EVITAR LA CLAUSURA I CENSURA D'UNA DONA QUE HA LLUITAT PER LA LLIBERTAT?

DES D'AQUÍ UN HUMIL RECORD A AQUESTA PREMI NOBEL. I SOBRETOT UN CLAM PER LA SEVA LLIBERTAT!

Projecte Coneguem el Món

"Coneguem el món" és un projecte d'un grup d'apassionats pels viatges, entre el quals hi ha l'Eduard Balsebre, ànima mater de coneguts blocs de viatges, com http://blocdeviatges.blogspot.com/

Des del passat dia 8 de maig han començat un cicle de xerrades entorn diversos destins i rutes. El passat dia 8 fou sobre "Descobreix el Kirguizistan". Un servidor no hi va poder asistir però no descarta asistir-hi en alguna nova xerrada ja que la intenció, segons han comentat és fer una xerrada cada primer divendres de mes al Centre Cultural Can Fabra del Districte Sant Andreu de Barcelona.

Des d'aquí els hi desitgem molta sort amb aquest projecte.

Una bona excusa per compartir una xerrada i tertúlia de forma regular sobre el món dels viatges, xerrades poc freqüents en la programació cultural de molts casals, biblioteques i ateneus.

Els paisatges de Thomas Krahn

Thomas Krahn l'hi agrada jugar amb les imatges digitals i fer-nos viatjar a paradisos de somni. Aquest fantàstic fotògraf i artista té una web que us convido a entrar:

http://www.thomaskrahn.com/

El 1r dia dels somnis? (Som-hi, blau-granes!)

Crisis? What Crisis?

Avui m'he trobat al tren un setmanari alternatiu força curiós i que m'ha cridat l'atenció les xifres que donava. El diari és "De verdad. Periódico Semanal de Unificación comunista de España".
Diu..."En plena crisis escandalosos beneficios":
1r trimestre 2009 (en millones de €)
Santander: 2096
Telefónica: 1922
BBVA: 1238
Iberdrola:875
I podríem seguir...
Bé, per segons qui...no hi ha tanta crisi, oi?

No se vayan todavía...¡aún hay más!

No vaig seguir amb gaire interès el debat de la Nació al congrés. Determinats frec a frec ZP Rajoy es repeteixen més que l'all. Han comparat el ZP amb un mag fantàstic que ha sorprès a la concurrència fent jocs de mans de propostes anti-crisi. Algú es creu el discurs de l'Apoyaré?

No m'agrada parlar de política per què m'avorreix bastant però volia fer aquest post perquè m'ha fet gràcia la comparació de ZP amb un mag que treu conills i trucs variats d'un magnífic barret de copa.

POTSER PER TIRAR ENDAVANT UN PAÍS CAL MOLT MÉS QUE 4 TRUCS IMAGINATIUS. I SOBRETOT CAL MOLTA MÉS CREDIBILITAT.

Ignorància Europea...

El passat 9 de maig va ser el dia d'Europa. Més enllà de les banderetes que porten els busos de Barcelona, la qüestió en sí, va passar força desapercebuda. D'aquí quatre dies (7J) hi ha unes eleccions. M'ho sembla només a mi o tinc la impressió que pels mitjans les eleccions europees sempre són de segon nivell? Trist error. Al Parlament europeu es decideixen qüestions fonamentals que després afecten al nostre dia a dia. Gràcies això es va poder parar el malèvol projecte de permetre jornades setmanals de 65 hores:Un pas enrera pels drets del treballadors ja prou trepitjats en el món on vivim. El món europeu queda molt lluny i tenim la impressió que sigui un parlament de segona on van polítics prejubilats a prejubilar-se de la seva vida política o joves promeses dels partits a formar-se.
Sabem quins partits, coal·lisions i al·liances es presenten? Sabem quines són les propostes dels partits? Realment som conscients de l'engranatge polític que hi ha darrera les nostres institucions europees? Per què hi ha països que se'ls hi enrefot Europa i a sobre formen part de la U.E.?
Quanta ignorància europea...Després s'estranyen que siguin les eleccions que menys participació tenen.

Unes vinyetes de Krahn

Krahn és un magnífic il·lustrador que des de fa anys La Vanguardia té el privilegi de comptar amb ell com a col·laborador de l'última fulla del seu Dominical. Les vinyetes d'aquest passat capdesetmana em varen cridar l'atenció. Uns turistes que van d'excursió al cel i St.Pere i els fa de guia?
Què curiós, oi?
La voracitat del món és tal que fins i tot un cop no tinguem més mercats per explotar en buscarem fora dels nostres límits terrestres. Un servidor de vostès ha treballat del sector turístic i pot afirmar que el turisme que més admira és aquell que manté un equilibri i un respecte amb el patrimoni i l'entorn. M'ha sortit la frase molt de manual però en uns temps on la crisi ha afectat de ple al sector turístic, potser no seria d'estranyar que s'inventin nous mercats. Avui he llegit que Espanya ja no és la segona destinació preferida pels turistes del món mundial sinó que ara és EE.UU i la tercera Xina. I la primera acostuma ser França o Itàlia. I apuntava que si el sector turístic més nostrat no es posa les piles (i posar-se les piles no significa fer una campanya de la Costa Brava amb imatges de les Bahames, o vés a saber on era! Quina ocorrència!) sinó significa crear un turisme de qualitat i respectuós que al mateix temps generi divises i sigui repetidor.
Turistes amb un forfait per anar al cel...Surreal, curiós! I potser d'aquí uns anys no serà tant increïble...o potser sí..

La vie, ce'st com une dent...

Fa 50 anys que va morir Boris Vian. Una de les plomes més afilades de la poesia contemporània francesa. Avui ho recordem amb aquest poema:




La vie, c'est comme une dent
La vie, c'est comme une dent
D'abord on y a pas pensé
On s'est contenté de mâcher
Ça vous fait mal, et on y tient
Et on la soigne et les soucis
Et pour qu'on soit vraiment guéri
Il faut vous l'arracher, la vie.

La vida es como una muela...
La vida es como una muela:
Al principio ni se piensa en ella
Con masticar uno se contenta
La cosa pronto se pone fea
Te duele, y uno se aferra
Y uno la cuida y los malos días
Y para que uno sane del todo
Habrá que sacártela, la vida.


La vida és com un queixal
La vida és com un queixal
Al principi no penses en ell
Amb mastegar ja s'està content
De sobte la cosa es posa lletja
Fa mal i un s'aferra
I un el cuida en els mals dies
Perquè se'ns curi del tot
S'haurà de treure, com la vida.

BORIS VIAN (1920 - 1959)
*Traducció del francès al castellà extreta del blog: http://poemasenfrances.blogspot.com/
*Adaptació lliure d'un servidor al català.M'he pres aquesta llicència. Que em disculpin els entesos!