T'introudire dans mon histoire (el poema)

He llegit en els mitjans que s'està rodant una pel·lícula entorn la figura de Jaime Gil de Biedma (Barcelona 1929 - 1990). Segons he llegit el film es titularà "El cónsul de Sodoma" i està basada en la biografia escrita per Miguel Dalmau. Jordi Mollà donarà vida al poeta barceloní i el director de cine valencià Sigfrid Monleón assumeix la direcció d'aquest projecte carregat de bons actors. Fill de la burgesia barcelonina, Gil de Biedma va ser un carismàtic personatge, amb una vida intensa, culte i transgressor.
La seva és una veu destacada de la poesia de postguerra i els seus poemes ens porten a la Barcelona dels anys 50 que intentava sobreviure.
La notícia m'ha fet recordar els seus grans poemes i com a mostra...
T'introudire dans mon histoire
La vida a veces es tan breve
y tan completa que un minuto
-cuando me dejo y tú te dejas-
va más aprisa y dura mucho.
La vida a veces es más rica
y nos convida a los dos juntos
a su palacio, entre semana,
o los domingos a dar tumbos.
La vida entonces, ya se cuenta
por unidades de amor tuyo,
tan diminutas que se olvidan
en lo feliz, en lo confuso.
La vida a veces es muy poco
y tan Intensa -si es tu gusto...
Hasta el dolor que tú me haces
da otro sentido a ser del mundo.
La vida, luego, ya es nosotros
hasta el extremo más inmundo.
Porque quererse es un castigo
y es un abismo vivir juntos.
Jaime Gil de Biedma

Aquest poema fa pocs anys va ser cantat a duo i musicat per la Sílvia Comes i la Lídia Pujol...Una bonica adaptació musical.

El somriure etiòp

Sentir l'impacte que algú que ens ha fet somriure ja no hi és commou, però si aquest algú ha sigut un esperit lliure, irònic, que ha sabut posar-se a la butxaca molta gent commou més...i ho demostra la quantitat de blogs que entre ahir i avui, només al sentir la notícia li han dedicat un post...
Crec que el millor homenatge, que em provoca encara un somriure, és escoltar de nou algún fragment com el d'aquest post que desprèn molta humanitat i ironia, molt necessària en els temps que vivim. La mateixa humanitat i ironia que ens va voler transmetre en el seu últim espectacle...
Podria afegir ara algún enllaç d'algún mitjà però crec que el millor homenatge és afegir només algún enllaç d'algún dels blogs que sovintejo i que no han dubtat ni un moment en escriure un post a aquella persona que més d'un cop els ha fet somriure...(i francament m'emocionen molt més que segons quins mitjans!)
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6129
http://joanpinyol.net/
http://malerudeveuret.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes-in-memoriam.html
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/03/adeu-pepe.html
http://blocfpr.blogspot.com/2009/03/pepe-rubianes.html

Diumenge (una cançó per acabar/començar la setmana)

De la nostra llum...(Tot recordant Joaquim Folguera)

De la nostra llum

A l'ombra d'un vaixell un mariner somia

-una testa boirosa de mariner del nord-

i, al despertar quiet, la mirada extasia

en la visió del port.

Més, del somni venint, enterbolit encara,

ell que sobre del mar és etern vagabund,

sent un dubte d'infant i no sap pas a on

s'ha dormit que la llum sigui tan bella i clara.

MATÍ DAURAT D’HIVERN

Joia d’hivern. El matí

és la fruita poc madura. L’assaboresc, mes perdura

aviat l’aspre sabor.

Aquest matí és com un audaç desig d’amor.

Joia d’hivern. La nova llum és viva

però trencadissa:

la il·lusió pura i fonedissa

d’amor que no té demà.

Aquest matí és una rosa que es desfà.

Joia d’hivern. La multitud

s’esplaia dins ta joia pura.

És la follia que es mesura

en el nou aire l’elasticitat.

Aquest matí és un desdejuni de pecat.

Joaquim Folguera i Poal

(Colònia Güell, Sta.Coloma de Cervelló 1893 - Barcelona 1919)

Just un 23 de febrer de fa 90 anys va morir, als 25 anys, un jove poeta anomenat Joaquim Folguera. Era fill de Manuel Folguera, que exercia un carrec destacat dins la fàbrica de la Colònia Güell, inagurada tres anys abans del naixement d'aquest poeta. Ja de molt jove li diagnosticaren una greu malaltia. Va començar a estudiar peritatge mecànic, però ben aviat els metges li prohibiren estudiar. Progressivament invàlid s'abocà a la literatura amb una intel·ligència i una cultura excepcionals. Apart de poeta, també fou traductor i crític literari. Hi ha qui el situa en la corrent del noucentisme, però de fet fou un dels impulsors de les noves avantguardes literàries a Catalunya, juntament amb el seu amic J.V.Foix.

Per això, avui, coincidint amb aquesta efemèride he volgut rescatar dos dels seus poemes que més m'agraden.+info a...http://www.escriptors.cat/autors/folgueraj/pagina.php?id_sec=818

No sé jugar amb màscares...

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa.
D'uns pocs pensaments clars.
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l'espera de l'alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci.
Maria Àngels Anglada ( Vic, 1930 - Figueres 1999)
Un poema que recorda a les màscares d'aquests temps de carnaval i almateix temps un record per aquesta gran escriptora que fa deu anys que ens va deixar.

1 anys sense Palau i Fabre (Josep Pedrals diu Palau i Fabre)

Aquest finals de febrer celebrem que fa un any va morir un dels escriptors més polifacètics. Un poeta que admirava Picasso i que durant molts anys va ser un autèntic desconegut per molts. Els darrers anys la seva obra va donar un tomb i el nom de Palau i Fabre va començar a ser reconeguda com una figura cabdal. Un any després de la seva mort diversos homenatges i recitals el recorden. He decidit recuperar aquest video en motiu del norantè aniversari on el jove Josep Pedrals canta el poema "La cançó més banal" acompanyat del guitarrista Albert Sagrera.

Contra la crisi, el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia (II)...(Joan Capri, un mestre!)

Contra la crisi, el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia...

Contra la crisi el metge m'ha recomenat una dosi diària d'ironia.
Com que no la venen en farmàcies, estic fent una recerca acurada.
He fet una primera immersió en la catosfera més immediata i m'he trobat amb els següents resultats:
http://elmundotoday.com
Mai un diari havia sigut tant divertit!
http://www.tv3.cat/pprogrames/polonia/polSeccio.jsp
Polònia:Portal de conegut programa televisiu.
http://www.tv3.cat/programa/21405
Crackòvia: portal del bessó televisiu de Polònia.
http://premsafolla.com
L'actualitat des del punt de vist més foll.
http://kollonades.blogspot.com
Recull de premsa absurda.
http://absurddiari.blogspot.com
Comentaris de notícies absurdes.
http://avi-ninotaire.blogspot.com
Els dibuixos d'un veterà ninotaire de la catosfera.
http://jrmora.com/blog
El punt de vista d'un veterà dibuixant gràfic.
http://telamamaria.blogspot.com
Ironia i reflexió a part iguals.
http://laiaiatecaspa.blogspot.com
Ironia nostrada.
http://lostartsecret.blogspot.com
L'ironia quotidiana de l'Òscar que la guarda en un pot de Cola-Cao i somia fer una versió alternativa del "Cuentáme".
S'ACCEPTEN SUGGERIMENTS...

A prop del mar (en record de 10 anys sense Carles Sabater)

La poesia de Tranströmer

Últimes lectures:

La plaça salvatge

de Tomas Tranströmer (Suècia, 1931)

Perifèric edicions, nº10, 2008.

Edició suec - català

traducció de Carolina Moreno.

Hi ha poetes totalment desconeguts per nosaltres i que són fonamentals en la poesia europea dels darrers 30 anys. És el cas de Tranströmer, poeta, psicòleg i traductor que fa vint-i-cinc anys va escriure "La plaça salvatge", un breu recull de textos poètics: simples, breus, intimistes, reflexius, colpidors, transgressors en algún moment, suggerents.

La seva vàlua literària és tan important com Strindberg. A l'acabar el llibre em quedo amb les ganes de llegir-ne més. Em pregunto: per què ens arriben tant poques traduccions d'aquests grans? Per què són tan desconeguts entre nosaltres?

Gargots de foc / Eldkloter
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava

només quan feia l’amor amb tu.

Com la lluerna s’encén i s’apaga,

s’encén i s’apaga

-pots seguir el seu camí a llambregades

en la foscor de la nit, entre les oliveres.

Durant els mesos ombrius l’ànima s’arraulia

sense vida

però el cos anava de dret cap a tu.

El cel nocturn bramulava.

SPOTS PER CONSCIENCIAR EL MÓN

Aquest és un spot increïble d'Amnistia Internacional. En el món on vivim, la seva continua sent una tasca molt important.
I spots com aquests no poden deixar a ningú indiferent.

La Revolució

La revolució

de Jordi Casanovas

La Villarroel. (fins l'1 de març!!)

http://www.larevolucio.lavillarroel.cat/

http://larevolucio.wordpress.com/

http://www.lavillarroel.cat/c/start.aspx

Què s'amaga rera el títol cridaner d'aquesta obra?

Teatre social? Polític?

La revolució és la història de la Sandra i la Cris, dues investigadores en el camp dels videojocs informàtics. Acaben de crear un videojoc trencador i pretenen presentar el projecte a una important empresa multinacional, que suposadament, està interesada en produïr-lo i distribuïr-lo. Aquest és el punt de partida d'una història carregada de girs, intriga i emocions que porta a les seves dues protagonistes a enfrentar-se a les seves pors i sentiments. L'autor és en Jordi Casanovas que també dirigeix l'obra i que ens ofereix un plantejament argumental innovador, fresc i contemporani.Casanovas s'està consolidant com un nou dramaturg a tenir en compte. Anteriorment ja havia escrit i dirigit "La ruïna". Els joves intèrprets de la companyia Flyhard són molt creïbles. I tot i que la història té ingredients que no poden agradar a tothom és recomenable.

Z de Zheng He

Els grans viatges de Zheng He

Les expedicions marítimes de la Xina del segle XV

Museu Marítim de Barcelona fins el 31.05.09

+info: www.mmb.cat

Magnífica exposició que ens apropa a un dels grans mites de la història marítima d'Orient i d'Àsia: Zheng He. Qui era?

Zheng He va ser un comandat eunuc súbdit de l'emperador Yongle. Xina en el primer terç del segle XV va enviar grans vaixells xinesos per recórrer mars i oceans de forma continuada i així fer-se un nom com a potència creant punts estratègics importantíssims pel comerç i per l'expansió cultural del propi imperi. En total foren set les grans expedicions marítimes d'aquest llegendari navegant xinès de religió musulmana. Va convertir l'Índic en un mar xinès fins que, a la seva mort, l'enorme flota, formada per 225 vaixells i tripulada per 27.500 persones, va desaparèixer per sempre.

Va arribar fins a Malàisia, Java, Golf de Bengala, Índia, Aràbia i fins i tot fins a la costa africana ancorant les seves naus a Mogadiscio i Malindi.

Una autèntica proesa per aquells temps!

"Els vaixells que naveguen pels mars del sud són com cases. Quan van amb les veles desplegades són com núvols al cel" (Zhou Qufei, S.XII)

Aquests i molts altres detalls als trobareu a aquesta interesant exposició. Recomenable!

Y de Youtube's moments -Stand by me:

Playing for a change és el projecte internacional de documental coordinat per Mark Johnson. Ve a ser com un work in progress...van filmant fragments i els van penjant a la xarxa. Hi ha músics de carrer de tot el món. Tots versionen el mateix tema. La música com a mitjà per unir cultures i persones de llocs molt remots i molt diferents. Un projecte per donar oportunitats a aquells que tracten de guanyar-se la vida amb el seu art enmig del carrer. El documental és per la Fundació Playing for change i pretèn entre altres coses recaptar fons per aixecar la primera escola de música d'aquesta Fundació a Sudàfrica. Un gran projecte. Una gran iniciativa. Uns grans músics.