Conte de Nadal de Auggie Wren (Smoke)

Smoke, era un film de petits grans fragments.Aquest n'és un.
La influència de l'escriptor Paul
Auster i tot el món novaiorquí amb les seves contradiccions eren presents en aquesta peli. Aquest és un fragment brillant. Vet aquí el meu conte de Nadal per tots vosaltres.

L'últim Silenci

M'he assabentat que tal com va passar aquesta setmana amb el programa musical Loops, el proper dia 23 de desembre acaba Silenci. Per què?, em pregunto. Em fa un certa ràbia ja que hi ha pocs programes culturalment interesants com perquè els vagin clausurant un per un. Què volen restructurar la programació del 33? No ho entenc.

El proper dia 23 de desembre el programa de tendències culturals Silenci dirà adéu a la programació. Penso que hi ha un abans i un després d'aquest programa alhora de tractar amb la informació cultural. Silenci era fresc, entretingut, interesant i oferia la possibilitat de parlar de totes aquelles realitats culturals que no sempre surten cada dia a les pàgines de diaris.

Pel que ententc, Televisió de Catalunya vol suprimir de la graella del 33 alguns programes. En el cas del programa que ens ocupa segons he llegit la informació que el volen substituir per un programa diari que abarqui un àmbit més generalista de la cultura. Vaja, vaja...o sigui que silenci era per minories? Penso que una televisió pública ha d'intentar crear programes per diferents targets de públic. Si més no aquesta és la gràcia del 33, oi?

Per programes amb targets generalistes ja tenim la Tv3, oi?

Resumint: Han sigut 7 anys d'un programa on dissenyadors de tot tipus, músics, joves talents, i les ganes de parlar d'avantguardes o tendències el feien atractiu.Sempre ens quedarà el rostre i el gestos de la seva redactora i presentadora Bibiana Ballbè. Des d'aquí un agraïment pels que han fet durant 7 anys aquest programa.

Aquest és el seu blog:http://blogs.ccrtvi.com/silenci.php

el web al portal de Tv3:http://www.tv3.cat/programa/123465979/

El futur dels joves escriptors

Trobada de Joves Escriptors

(XXVI Congrés de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. Ateneu Barcelonès - 20/12/2008 - Actes de les 10 fins a les 19h.)

Com diu la cançó els temps han canviat molt i difícilment no són igual les prioritats dels joves que escrivien als 70, als 80 o a principis dels 90. S'ha passat de l'època de la màquina d'escriure als nous temps de les xarxes socials i els blogs. Els joves d'anys enrere no tenien la diversitat de camins per poder publicar que hi ha avui dia. Potser per aquest motiu va néixer l'Associació de Joves Escriptors, on un servidor hi ha format part durant una bona colla d'anys de forma activa, i gràcies a aquesta entitat he pogut participar en molts projectes. Un dels pilars fonamentals de l'entitat que us parlo era poder ajudar a través de llibres col·lectius a fer conèixer l'obra de joves narradors o poetes. Gairebé 30 anys després de la seva aparició, després de superar moltes crisis i alts i baixos, l'associació ha intentat adaptar-se als nous temps, però no és fàcil. Hi ha quelcom diferent en el jove que tenia 20 anys fa deu anys i el jove que té 20 anys ara. No em pregunteu el què...però alguna cosa ha canviat. L'accés als blocs, webs, a portals com relatsencatala o joescric i altres propostes fan que la possibilitat de publicar allò que un escriu ja no sigui un somni. Un jove pot pensar...per què haig de formar part d'una entitat si ho puc fer virtualment, compartir opinions i experiències i fins i tot publicar. Això ha deixat fora de joc a l'Associació. Però hi ha quelcom que encara pot oferir....en un món de virtualitats vàries, oferir la possibilitat de trobar-se en una cafeteria, conèixer joves de carn i ossos que també escriuen, escoltar el que escriuen...Organitzar sopars amb escriptors consolidats i parlar-los gairebé de tu a tu. I seguir apostant per publicar llibres col·lectius amb editorials solvents (Proa, Cossetània...) i fer-ne presentacions en llibreries de renom com la Catalònia. Vet aquí algunes coses que encara fan viva una entitat...Tampoc és fàcil accedir al món editorial per un jove i penso que tenir entitats que donguin suport als joves que volen escriure en català hauria de ser encara important. Plantejar-se el futur d'una entitat en un moment que la gent no creu en entitats és quelcom important. No creieu?

Destaco el recital de joves poetes amb: Victor Verdú (Almenar), Laia Noguera (Calella), Enric Falguera (Lleida) i Jaume C Pons Alorda (Mallorca). +info a: http://www.ajelc.cat/index.php

També adjunto un article d'anys enrera força interesant...http://www.diaridelsestudiants.com/prisma.php?id=51257393355

Mars

Hi ha oceans foscos i mesquins. Hi ha dies assassins. Hi ha mars de dubtes, hi ha mars de circumstàncies...Hi ha aigua bruta. Hi ha gent insana que et fa navegar de mala gana. Diuen que la mar és traïdora. Diuen que està plena de traves, problemes. Diuen que s'ha de mirar més enllà...Oh, sí! Per un moment...poder mirar més enllà, flotar sobre l'aigua i sobre tots els maleïts calvaris diaris, deixar-se enlluernar per aquella dolça llum, llum tènue, llum d'hivern, tímida. Aquella dolça llum que s'anomena esperança...

Avui, de nou, a la televisió pública catalana un esforç per donar llum a aquells que no en tenen, una gran marató, com deia, un gran esforç davant el qual em trec cada any el barret, davant la televisió que l'organitza i davant nosaltres, els ciutadans que hi participem i volem creure que hi ha dies que es pot somiar amb una mar que no sigui tèrbola. Somiar amb una mica de llum per aquells que naufraguen i no sempre tenen el nostre suport. Seran aquestes maleïdes dates nadalenques que ens fan creure que tot pot ser diferent. Vet aquí el somni de Nadal. Tant debò el somni de Nadal fos tot l'any, va dir algú. Sona bonic, oi?

Vet aquí un post on he imaginat que hi ha dies que hi pot haver una mar plana i una dolça llum per mi, per tu i per tots aquells que la cerquen.

Ponts

"El més difícil d'aprendre en la vida és saber quin pont s'ha de creuar i quin pont s'ha de cremar" Bertrand Russell

(Pensareu que em va el rotllo d'enginyeria civil...l'anterior post s'anomenava canals i aquest ponts...no sé com se m'ha ocorregut. Serà que m'ha vingut el cap que per aquestes dates abans del 8 del 12 era pont i la gent ja començava a sentir en el seu cos aquell ambient de pre -nadal quan no tens ganes de fer res i només tens ganes que arribin les vacances. No sempre és així. Les circumstàncies canvien cada any i cada any és un pont nou que s'ha de creuar, deixant enrera molts camins i esperant-ne de nous)

Gogol Bordello

Fa pocs dies van actuar a Barcelona i vaig tenir curiositat per buscar alguna cançó d'aquesta gent. Diuen que barregen el folc i el pop més occidental amb les essències orientals. De fet els videoclips són genials i les seves cançons tenen un ritme molt vital. Francament són d'aquell tipus de bandes desconegudes que no saps massa bé d'on surten però que sorprenen, oi? (A continuació un exemple en un enllaç d'un video del youtube del programa de David Letterman...)
http://www.youtube.com/watch?v=cWYTyfQe-o8

Campanes

Gant - Flandes - Belgica

Hi ha campanes per a vius, per a morts, per a casaments, per festes solemnes i per festes trites, també evidentment campanes per Nadal...

Hi ha campanes que són símbols i es guarden com a tresors. A Gant una immensa campana prop de la Torre de l'Ajuntament de la ciutat.

Vet aquí un detall a tenir en compte si es visita aquesta ciutat. Apart dels seus canals, aquesta campana no passa desapercebuda. Vet aquí una nova postal d'un dels meus darrers viatges que he volgut recuperar en aquest post abans d'acabar l'any.

Noves veus (V): Manel

Magnífic videoclip del tema "Dona estrangera" de Manel. Vet aquí una nova banda en el panorama català que veu del folc i del pop i aporten aire fresc.
Quan veig aquest video penso amb tota la gent que hem hagut de patir cursets, coachings, briefings i tot tipus de dinàmiques estranyes de grup. Quan veig aquest video penso que el podria dedicar a tota la gent de la meva antiga empresa que vaig deixar enrera i també d'aquí pocs dies, la gent que deixaré enrere quan acabi el curs que estic fent. Tinc la sensació d'haver sentit en alguna ocasió amb la mateixa cara de giripolles del noi del videoclip. La jungla actual en la qual vivim ens fan creure que necessitem entrenadors personals en tot moment i més d'un acaba plorant com el del videoclip amb ganes d'alliberar-se de tanta farsa. Vet aquí un grup que promet!!!

Prats de flors negres

Prats de flors negres
I una llavor desaperaguda
Tot és ferèstec
Però hi ha quelcom
que t’ajuda
a creure en un altre món.
Enmig de prats, enmig de flors,
d’olors pudentes
i de records
creure que hi haurà un nou prat
és el que t’ajuda a somiar en…
prats de flors que no són negres,
prats de flors que no són mortes,
prats de llavors que reneixen
enmig de la immensa fosca.

Lletres al carrer

Qui deia que el desembre no era un mes per les lletres?

El proper dia 20 de desembre Barcelona organitzarà la 58ª Nit de Sta.Llúcia. Òmnium Cultural ha decidit organitzar actes previs en diferents espais de la ciutat per apropar la literatura, la festa i les lletres catalanes a tothom.

El proper 13 de desembre pel matí en diferents barris de la ciutat (Gràcia, St.Andreu, St.Antoni) s'organitzaran accions per fer arribar la literatura en àmbits que no són habituals sota el lema: les lletres surten al carrer.

+info a...

http://nitdesantallucia.omnium.cat/ca/activitat/les-lletres-surten-al-carrer-1524.html

Un gran anunci per una gran causa

Realment cada any els anuncis pel programa de la Marató se superen cada cop més. El d'enguany el trobo molt enginyós, digne d'un premi. El proper dia 14 de desembre Tv3 farà de nou una nova Marató. El disc i el llibre ja són iniciatives increïbles. Aquest és un mes d'iniciatives solidàries...Des de diferents tipus d'organitzacions i entitats llancen diferents propostes: Càrites, recollida de joguines, postals solidàries, campanyes de conscienció diverses. Però sense cap mena de dubte la Marató cada any sorprèn més. Aquest és un gran anunci per una gran causa.

Gomorra

Guanyadora dels premis europeus de cinema 2008

Fa poques setmanes que es va estrenar aquest film a casa nostra i l'expectació creada donava fe que podia ser una de les pel·lícules de l'any. Matteo Garrone crea un film que es nodreix de diferents personatges i històries. Aquest fet que podria ser molt atractiu acaba convertint-se en algún moment en un element contraproduent pel propi film ja que al principi l'espectador va una mica despistat. El director no té concessions i fa un film fred, directe, cru, on l'esperança d'uns barris marginals napolitans sembla ciència ficció. Precisament els habitatges i els paisatges de la pròpia pel·lícula tenen una inspiració apocalíptica i una acaba el final de tota la projecció amb un mal gust d'estómac que et fa pensar en quin carai de món vivim. Hi ha històries interesants: des dels adolescents que troben en aquestes organitzacions un fals refugi, passant per l'extorsionador de torn i el cas que em va semblar més interesant la parella del jove i del veterà que fan mans i mànigues per enterrar residus tòxics.

El film en qüestió ha guanyat cinc premis: millor film, director, actor (Toni Servillo, el de la foto), guió i fotografia. Deu n'hi do! No he tingut el plaer de llegir la polèmica novel·la de Saviano però si alguna cosa no se li pot negar al director és el fet que és una pel·lícula valenta.

Corazones rebeldes (Young at Heart)

És un documental que promet. Només veient el tràiler hi ha quelcom d'especial en aquesta gent. I un pot arribar a pensar que sentir-se jove no té edat.

Paisatges de pessebre

Ara feia dies que no penjava cap imatge de cap quadre del meu avi F.Boloix. És un quadre de Cerler, a Osca, al Pirineu Aragonès.

Qui no ha sentit mai aquella expressió, semblen casetes de pessebre o paisatges de pessebre...Lluny de les nostres atrafagades vides hi ha petits racons de pau al Pirineu. A l'estiu un pot contemplar les muntanyes i les seves quatre cases semblen peces d'un museu inhòspit, racons on el temps sembla haver-se aturat. A l'hivern el fred i la neu les tapen com aquell qui desa una foto antiga en una calaixera i no l'obra passat mesos.

"Paisatges de pessebre

la nit ens ha vestit de gebre

i vivim l'esclat d'un intens desembre."