divendres, 25 de març del 2011

10 Frases d'Haruki Marukami


1.En la vida, todo es una metáfora.

2.Por eso ahora estoy escribiendo. Soy de ese tipo de personas que no acaban de comprender las cosas hasta que las ponen por escrito.

3.Lo que nos hace personas normales es saber que no somos normales.

4.Las cosas que se pueden comprar con dinero es mejor comprarlas sin pensar demasiado si ganas o pierdes. Es mejor ahorrar las energías para aquellas cosas que no pueden comprarse con dinero.

5.Si no quieres acabar en un manicomio, abre tu corazón y abandónate al curso natural de la vida.

6.Pero, a fin de cuentas, ¿Quién puede decir lo que es mejor? No te reprimas por nadie y, cuando la felicidad llame a tu puerta, aprovecha la ocasión y sé feliz.

7.Hay dos tipos de personas: los que son capaces de abrir su corazón a los demás y los que no. Tú te cuentas entre los primeros.

8.Lo que yo deseo, la fuerza que yo busco, no es aquella que te lleva a perder o a ganar. Tampoco quiero una muralla para repeler las fuerzas que lleguen del exterior. Lo que yo deseo es una fuerza que me permita ser capaz de recibir todo cuanto proceda del exterior y resistirlo. Fortaleza para resistir en silencio cosas como la injusticia, el infortunio, la tristeza, los equívocos, las incomprensiones.

9.Del mismo modo que hay varios tipos de literatura, hay también varios tipos de escritores, cada uno con su propia visión del mundo.

10.Lo que nos traerá el mañana sólo lo sabremos cuando llegue ese mañana.

Haruki Marukami
(Kyoto, 1949, escriptor i traductor japonès conegut per obres com Tòquio Blues o Kafka a la platja)
Vet aquí un recull de frases del nou...
Premi Internacional Catalunya 2011

[il·lustració extreta del portal "el procrastinador.com"]

+de 5 obres de teatre (notes 2/2008 - 11)

Durant els gairebé 3 anys d'existència d'aquest bloc m'he fet ressó d'algunes propostes teatrals. Algunes de teatres públics i altres de sales alternatives. Confesso la meva debilitat especial pel Teatre Nacional de Catalunya que ha demostrat ser un bon exemple de programació i de qualitat.
Vet aquí (de les obres referenciades en aquest blog) les que no m'importaria tornar a veure...
2011
Truca un inspector de J.B.Priestley al teatre Goya
Pedra de Tartera de Maria Barbal/adapt.Marc Rosich al TNC
2010
El casament del petits burgesos de B.Brecht a l'Almeria Teatre
Nit de reis de W.Shakespeare al TNC
Elèctra de Sofocles de Q-Ars teatre al TNC
Figuretes de vidre de Tennesse Williams a la Sala Muntaner
American Buffalo de David Mamet al Teatre Lliure
2009
Urtain de la Cia del CDN al Romea
El casament d'en Terregada de Juli Vallmitjana al TNC
L'inspector de Nikolai Gógol al TNC
2008
Las Troyanas - Festival Grec 08
El cercle de guix caucassià de Bertold Brecht al TNC
Ruddigore o la nissaga maleïda d'Egos teatre al Versus

A continuació el tràiler del muntatge "Un mes al camp" de Turguénev amb la gran Sílvia Bel.

dijous, 24 de març del 2011

+ de 40 films (notes 1/ 2008 - 11)

Demà dia 25 de març farà 1001 dies que vaig obrir aquest bloc. Amb + de 700 entrades, he intentat parlar de cultura, literatura, art i viatges. Entre molts altres apunts, he fet sovint brevíssims comentaris de cinema i alguna que altre crítica. He recuperat un llistat de films on el costat hi havia col·locat una puntuació. Ordenades per l'any en que foren citades al blog... D'aquestes pel·lícules quina tornaries a veure? *****molt bona ****bona *** interessant ** + aviat regular * tu mateix
2011
Chico & Rita****
El discurso del Rey ***
También la llúvia ***
Pa negre*****
2010
Bruc *
Balada triste de trompeta**
Las crónicas de Narnia (III): la travesia de los viajeros del Alba*** Origen****
London River****
El retrato de Dorian Gray**
La última estación***
Viatge màgic a Àfrica (3D)***
Alice in Wonderland (3D)**
Furia de Titanes (3D)**
Los hombres que miraban fijamente a las cabras***
Invictus****
Moon***
Avatar (3D)**
2009
Garbo, l'espia...***
Ágora ***
Malditos bastardos***
Si la cosa funciona (W.Allen)***
Gordos***
Up****
Harry Potter y el príncipe mestizo**
Ice Age 3**
Coraline***
Coco avant Chanel***
Angeles y Demonios**
Star Trek***
Gran Torino*****
El lector (the reader)*****
Los abrazos rotos****
Milk****
2008
Australia**
Gomorra***
Che, el argentino**
El caballero oscuro***
La momia (III): la tumba del emperador dragón ***
Mamma mia!**
The clone wars*
Kung Fu panda***
Bienvenido Farewell-Gutmann**
Indiana Jones (IV): y el reyno de la calavera de cristal**
Sweeny Tood***
Revisant el llistat crec que em quedaria amb les pelis del 2009 i les d'aquest inici de 2011.

Desapareguts (de Gervasio Sánchez)


Desapareguts/ Desaparecidos
Gervasio Sánchez
Exposició al CCCB
Fins l'1 de Maig 2011
(Següent info extreta del targetó de l'exposició)
Gervasio Sánchez és un excel·lent fotoperiodista que ha dedicat bona part de la seva vida a retratar les realitats més colpidores del món, fruït de diverses circumstàncies, com el recordat treball "Vides minades" que denunciava i mostrava la vida de diversos supervivents després d'haver trepitjat un camp ple de mines.
Desapareguts és un extens projecte documental que té com a tema principal la desaparició forçosa a deu països: Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Irak, Cambodja, Bòsnia i Herzegovina i Espanya.
L'exposició és un crit contra l'oblit i l'objectiu principal de les fotografies és rescatar la memòria sepultada de persones desaparegudes en diversos conflictes bèl·lics o en processos de repressió. Les imatges realitzades estan datades des de l'any 1998 fins el 2010 i té un apartat especial a l'estat espanyol on s'aborda l'actual procés de recerca i exhumació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Una exposició colpidora i recomenable.

Kosmopolis 2011


Del 24 al 26 de març arriba la gran trobada per excel·lència del C.C.C.B.Una edició que tindrà un pes especial el nou renaixement del pes de la paraula a través de les noves tecnologies.I també una edició que ens portarà autors com Ian McEwan, Alessandro Baricco i Claudio Magris.
Tres grans noms de la literatura europea. Un plaer poder-los escoltar. De McEwan qui no recorda la gran novel·la breu "la platja de Chesil" o de Baricco també la novel·la breu "Seda". I d'en Claudio Magris, el CCCB li ha dedicat una exposició retrospectiva molt interesant i molt recomenable.

+info a:

dimecres, 23 de març del 2011

El dubte/Natura Morta de Mazoni

"Fins que la mort ens separi" és el nou disc de Mazoni. A diferència del darrer disc "Eufòria 5, esperança 0", el nou treball és un disc molt més intimista pensat per ser escoltat a mitjanit estirat al sofà. El cantautor rocker de la Bisbal de l'Empordà mostra la seva part més intimista amb cançons com "El dubte", una de les perles del disc. Bé, sí, no puc negar-ho, de l'última generació de músics catalans, Mazoni és una de les meves debilitats, entre moltes altres...

dimarts, 22 de març del 2011

Criticarem les noves modes de pentinats/Manel

Quina és la nova cançó del nou disc de Manel que us agrada més?
Gràcies a Saragatona films (gràcies Pere per penjar-la!) he descobert aquesta cançó.

dilluns, 21 de març del 2011

Uns versos de Vinyoli per commemorar el dia mundial de la Poesia


Apaga el foc,
encén el llum,
busca el teu lloc
i mira el fum.
Joan Vinyoli (Barcelona 1914 - 1984)


Amb aquests versos d'uns dels meus poetes predilectes he volgut recordar aquest dia...

+info al blog següent: http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona/?p=1523

http://diamundialpoesia.wordpress.com/

Ermessenda (i altres sèries de ficció històrica)

Avui s'estrena a Tv3 una nova producció (2 únics capítols) de ficció històrica basada en la vida d'Ermessenda de Carcassona. Un servidor té una certa debilitat per aquest tipus de produccions ja normalment tenen uns mínims de qualitat, molt bons actors i un cert interés.
Si no em falla la memòria sèries com Arnau, Carles - príncep de Viana i Serrallonga havien estat les predecessores de la ficció que s'estrena avui.
Sense comptar adaptacions literàries com "Les veus del Pamano".


Podríem dir que hi hagut un cert "boom" de les sèries de producció pròpia que han apostat per la ficció històrica.
Fins i tot dins aquest gènere podríem dir que n'ha sorgit un altre que és el culebrot d'època (a TvE "La República", "Amar en tiempos revueltos", A3Tv "Bandolera")
Fem un breu repàs d'allò destacable que s'ha vist en certs canals:
****molt bona
***interesant
**passable
* Tu mateix
Tve: "Los Tudor" ****
Tve: "Aguila Roja" **
A3tv: "Hispania" ***
A3tv: "Dowtown Abbey" ****
Cuatro: "Los pilares de la tierra"***
Cuatro: "Espartacus - sangre i arena" *
Ara en aquests moments no sé perquè tinc la sensació que em deixo algún títol d'alguna sèrie...

No retalleu la cultura

Des d'aquest blog "Nàufragiobrer", un servidor comparteix, s'adhereix i es solidaritza amb la protesta i manifestació encapçalada per la plataforma "No retalleu la cultura", recolzada per un centenar d'entitats, entre les quals s'hi troba una de les entitats que formo part com a soci.
Per aquest motiu, avui dilluns 21 de març, a les 19 h, a la plaça dels Àngels de Barcelona, davant del MACBA, es durà a terme l'acte de protesta contra les retallades pressupostàries del Govern en el sector cultural.

+info a:
http://www.noretalleulacultura.org/

diumenge, 20 de març del 2011

1 frase d'Antonio Tabucchi


Ahir amb vaig topar amb una frase d'un dels meus escriptors preferits i francament, crec que dóna per pensar més d'un minut:


"El problema que desencadena tragèdies no és el futur, és el present."


(text original: "il problema che scatena tragedie non è il futuro, é il presente)

Antonio Tabucchi

(Vecchiano, província Pisa, 1943.Escriptor italià, professor de llengua i literatura portugueses, autor de novel·les, relats i assaigs traduïts a unes quaranta llengües com la coneguda "Sostiene Pereira".)

divendres, 18 de març del 2011

Haikús i Proverbis amb esperança-俳句やことわざ希望を持って

imatge extreta de la xarxa
Amb la mirada posada al país del Sol Naixent, aquests dies he rellegit vells proverbis i haikús que ja mostren el tarannà d'aquest país mil·lenari. Des de la consternació dels fets viscuts aquests dies (terratrèmol+tsunami+alerta nuclear); des d'Occident, un servidor no pot parar de mostrar admiració davant l'actitud cívica i responsable d'uns ciutadans en uns moments tan díficils. Des d'aquí la meva solidaritat i admiració.
Només cal buscar en la tradició escrita i oral japonesa per entendre el caràcter cívic, emprenador i de no doblegar-se a la primera dificultat. (Tot plegat no cal dir-ho...també veu d'una tradició molt budista)

haikús
コスモスがゆれて私もゆれている
Kosumosu ga yurete watashi mo yurete iru
Se balancean
las flores kosmos.
Yo también me balanceo.
*****
木のみきに時間のとまったせみのから
Ki no miki ni jikan no tomatta semi no kara
En el tronco del árbol
el tiempo se ha parado.
La cáscara de una cigarra.
*******
tanka
石激る垂水の上の早蕨の 萌え出づる春になりにけるかも (志貴皇子 )Iwabashiru, tarumi no ue no, sawarabi no, moeizuru haru ni, nari ni keru kamo
A raudales contra las rocas
la cascada, junto a ella
los warabi
empiezan a brotar.
¡La primavera ha llegado!
(Principe Shiki)
[textos extrets del portal "El alma del haikú" i traduïts per Vicente Haya]
**********************
Proverbis
NANA KOROBI YA OKI (七転び八起き)
Traduït literalment és: “Si te tropiezas siete veces, levántate ocho”.
HAISUI NO JIN (背水の陣)
Traduït literalment es: “Posición de estar con un río a mis espaldas”.
Segons l'especialista Daniel Miyagi: "Esta antigua frase manifiesta la postura de decisión y entereza que uno debe tener para enfrentar los más graves inconvenientes de la vida."
WAZAWAI WO TENJITE, FUKU TO NASU (災いを転じて、福となす)
Traduït literalment és: “Cambiando la desgracia, se pasa a la fortuna”.En paraules de l'especialista Daniel Miyagi: "Es decir que, a pesar de estar pasando por una adversidad, uno debe ingeniárselas para encontrarle el lado positivo a esa situación y así reanimarse."
CHIRI MO TSUMOREBA YAMA TO NARU (ちりも積もれば山となる)
Traduït literalmente és: “Aunque juntes polvo, también se convertirá en una montaña”.Es decir, si todos los días se hace un pequeño esfuerzo en algo, la suma de esos esfuerzos creará algo grande.
[textos extrets de la pàgina "urbanikkei.com" de Daniel Miyagi]
****
Em quedo amb aquest últim proverbi i estic segur que en menys mesos dels que ens pensem aconseguiran refer-se i tirar endavant.
Us convido a visitar un blog d'una escola gallega que han penjat moltes frases carregades d'esperança:

dimarts, 8 de març del 2011

Akhmàtova



En el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que per extensió, s'ha convertit en el dia de la Dona (a seques) desvirtuant a vegades l'orígen inicial de la commemoració, un servidor ha decidit homenatjar a totes les escriptores silenciades, reprimides, perseguides i oblidades. I com fer-ho?
He decidit recuperar la veu i un poema de la gran poeta russa Anna Andréievna Gorenko, més coneguda com Anna Akhmàtova. Una gran veu, sovint menystinguda a la mateixa alçada que un Puixkin, un Boris Pasternak o ja que parlem d'escriptores russes que la mateixa Marina Tsvetàieva.
Els seus dos primers llibres "Vespre" (1912) i "Rosari" (1914) la van convertir en una celebritat nacional. Va formar part d'un grup d'escriptors russos que van fer deixar emprenta en els primers anys del S.XX però amb l'esclat de la Revolució Russa tot va canviar. Les autoritats soviètiques van condemnar la seva obra, perquè s'ocupava de temàtiques poc revolucionàries com l'amor. Poc després moriria afussellat el seu exmarit i més tard viuria un període de silenci i d'ostracisme. El seu fill va ser empresonat i el seu tercer marit va desaparèixer. Amb l'esclat de l'Stalinisme escriuria "Rèquiem" sobre la tragèdia del seu poble sotmès a un règim de terror i posteriorment el "Poema sense heroi" com una mena de testament poètic. De l'intimisme del primers llibres va evolucionar cap el patetisme de ressò col·lectiu dels darrers. També va ser una gran traductora de poesia. A casa nostra gràcies a les traduccions de Monika Zgustová i de Maria Mercè Marçal ens va arribar aquesta autora i fa un parell d'anys es va fer una versió definitiva de la seva obra traduïda al català a càrrec de Jaume Creus publicada per Edicions 1984.


(Tota aquesta informació i el poema següent l'he extret del llibre "Antologia de la poesia Universal" d'Ed.62 a cura de Miquel Desclot, publicada el 2010)



LA DONA DE LOT


La dona de Lot, que anava darrere, es tombà i es convertí en columna de sal. Llibre del Gènesi



I l'home just seguí l'emissari de Déu,


gegantí i resplendent, per la muntanya negra.


Una veu de frisança, mentre, deia a la dona:


No és massa tard, encara, encara pots mirar.





Mira les torres roges de Sodoma on nasquéreu,


la plaça on tu cantaves, l'eixida on vas filar...


Els finestrals deserts de la casa alterosa


on et naixien fills, fruit d'un vincle feliç.





Un esguard! - I, aglevats per un dolor mortal,


els ulls ja no pogueren, de sobte, mirar més.


El cos esdevenia de cop sal transparent


i les cames lleugeres s'arrelaren a terra.




Qui per aquesta dona aixecarà el seu plany?


És res de massa fútil per fer-ne una cabòria?


El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà.







Anna Akhmàtova


traduït per Monika Zgustová i Maria Mercè Marçal


(extret de Rèquiem i altres poemes. Barcelona: labutxaca, 2008, p.120)

Dona (Sopa de Cabra)


En el dia Internacional de la Dona treballadora un gran tema.Gran cançó del segon disc dels Sopa de Cabra que donava nom al segon treball per la tornada (la Roda va girant...) Amb les entrades exhaurides pel 09/09 s'atreviran a fer un segon concert? Ha sigut tan bèstia la venta d'entrades del primer concert que ha sigut impossible comprar-ne cap per la rapidesa. En fi...sempre ens queden les seves grans cançons.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails