Cançons per acabar l'estiu...

DUES GRANS CANÇONS PER ACABAR L'ESTIU I COMENÇAR LA TARDOR...
BON INICI DE TARDOR!!!

TNC 2010/2011

Comença una nova temporada teatral i alguns teatres com el Lliure, el Romea o el TNC ja han presentat quines seran les seves principals cartes per la nova temporada. Si voleu saber quines seran les del TNC aquí teniu un simpàtic video de la sessió de fotos. De tot el que he vist el que em genera més dubtes es veurà convertit en un muntatge teatral la novel·la "Pedra de tartera" de Maria Barbal.
I el que sembla una aposta segura és el muntatge "Agost" amb grans actrius com la Vilarasau i l'Anna Lizaran. I a vosaltres que us ha sorprès?

Recomenacions: Un blog que recomana un bloc que parla d'una web...

Abans de l'estiu ja parlàvem de la sinèrgia (o no) que es crea en el món dels blocs, on tot acaba entrellaçant-se...
(I no m'importa recomenar altres espais)
Art:
Art neutre? ens posen el dia de la nova temporada d'exposicions:
http://www.artneutre.net/2010/08/la-nova-temporada-dexposicions.html
Blogs:
Cats en recorda que encara tenim fins el dia 30 per votar els millors Premiscats. (Tots són molt bons, no sé a qui votar!!!!!!!!)
http://premiscat.blogspot.com/2010/09/vota.html
Ecologia:
Els amics arbres sempre són recomenables per la seva bona combinació de boniques imatges+ecologia+versos.
http://amicsarbres.blogspot.com/
Efemèrides i festes:
No sabeu on anar? Fàcil...només cal entrar a:
http://www.festes.org/index.php
http://www.firesifestes.com/
Cinema+Circ+Teatre+Titelles+Tv+tendències+llibres+literatura+recomenacions:
Vaja, hi ha algún blog o web que pugui oferir tot això...sí, sí...uns quants.
Però avui volem recordar aquesta curiosa iniciativa:
http://imperdibleanima.blogspot.com/2010/09/tv3-i-arts-santa-monica-busquen-que.html
Literatura+llibres+Història+Memòria+Patrimoni On trobar un blog amb un post que et faci reflexionar i al mateix temps ben argumentat i ben contrastat com una Hemeroteca...
El blog de Na Júlia del qual volem destacar la següent reflexió:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/09/de-guerres-i-soldats.html
Llengua:
J.M.Tibau a través del seu blog ens recomana el web Rodamots, una bona manera per aprendre una paraula cada dia.
http://jmtibau.blogspot.com/2010/09/rodamots.html
Lletres d'en Gabriel:
Un servidor va participar en el primer micro-relat veïnal, a través d'Històries veïnals, i el resultat és francament sorprenent!
http://historiesveinals.blogspot.com/2010/08/el-primer-microrelat-veinal-acabat.html
Paisatges i viatges:
Us recamano que doneu un cop d'ull al portal Narinant:
http://narinant.cat/
Fotografia+Viure a la Colònia:
Hi ha blogs que amaguen grans fotografies. Us recamano un blog dedicat exclusivament a l'obra gaudiniana i com a exemple us poso l'enllaç de les fotos de l'església del meu poble:
http://a-gaudi.blogspot.com/2008/06/cripta-de-la-colnia-gell-1908-1916.html
Noves veus+Ritmes+cançons+Unes notes notes+videoteca+videoclipteca:
I per acabar unes notes musicals a través dels clips dels grups que han intervingut en el darrer MMVV Vic. Vet aquí un post del blog musical de la periodista Elisenda Soriguera:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/177728

Vet aquí un post d'un blog que recomana altres blogs que parlen d'altres web i que al mateix temps...

1 frase d'Agatha Christie

"Aprendí que no se puede dar marcha atrás, que la esencia de la vida es ir hacia adelante. La vida, en realidad, es una calle de sentido único."

Agatha Christie

(1890 - 1976) - 120 anys del seu naixement

Escriptora anglesa, prolífica novel·lista del gènere policíac

Una frase que amaga una gran veritat que s'aprèn amb el temps.

*Hem sabut aquesta efemèride gràcies a un post que ens ha recordat el blog "L'illa dels llibres" que des d'aquí felicitem que hagi arribat finalista als Premis Blocs de Catalunya.

Aquí teniu el post:http://illadelsllibres.blogspot.com/2010/09/120-anys-del-naixement-dagatha-christie.html

Cuando vuelvas...(1 poema + 1 frase de J.A.Labordeta)

Tribulatorio

Cuando vuelvas

cuando cansado te sientes al borde del camino

y contemples el mar

como una luz vencida

y el otoño te traiga

el amargo sabor de los días agrestes

RECUERDA,

como si nada fuese a suceder,

tus infinitos pasos

huellas sobre las yerbas de otros días.
Luego crece

crece hasta sucumbir como un gigante

como una hormiga inútil

Tú y yo

y el celeste paisaje de las noches

habremos sido viento

palabras apresadas

miedo vencido

inútil NADA.
José Antonio Labordeta

(Zaragoza 10 - 03 - 1935/ 18 - 09 - 2010)

Escriptor, poeta, professor, cantautor i polític.

1 frase:
"La libertad produce monstruos, pero también seres conscientes."

Vaig prometre'm que no faria cap més post de tipus necrològic però m'he trobat amb aquest poema i amb aquesta frase navegant per la xarxa i he pensat que era just recordar, en un dia com avui, que més enllà de la imatge del polític rural que va enviar "¡A la mierda!" a tota la tribuna del PP s'amagava un home inquiet i cultivat amb una notable trajectòria com poeta. I des d'aquí hem volgut recordar la seva vessant poètica.

PLOU

M'agrada la veu d'aquesta noia, la Virgínia, la cantant del grup "La Puerto de los sueños". També és el grup que encapçala
la promo de tardor de Tv3.
Pop elegant i de qualitat.
Una cançó amable i vital per aquest darrer cap de setmana d'estiu o potser el primer de tardor.

Cançó de bressol vora la mar...(de Carles Torner)

CANÇÓ DE BRESSOL VORA LA MAR
La mar que romp és una blanca
creació: Eva i Adam i un paradís
d'arbres d'escuma, serps, l'àngel, l'abís
i un infant que sorgeix de l'onada que es tanca.
Non-non, bellesa, dorm, que et banya
el meu esguard, el meu record, el dol
de mirar com et fons, d'esperar-te el consol:
la mar és una entranya.

Carles Torner

(n.Barcelona, 1963)

+info de l'autor a:

http://www.escriptors.cat/autors/tornerc/

Amb aquests versos vull deixar constància que la literatura catalana no només té una nòmina de bons poetes clàssics als quals, alguns, recordem sovint en homenatges, sinó que també valdria la pena destacar que la literatura catalana contemporània també disposa d'un llarga nòmina de bons poetes, joves (o no), alguns consolidats, que val la pena recordar.

Si un dia sóc terra...(poema de Josep Maria Andreu)

Recordant un poema per la Diada 11- 09 -2010

El poema que ve a continuació el vaig sentir per primer cop fa molts i molts anys cantat per un tal Ramon Calduch a través d'una cassette que la meva àvia materna (e.p.d.) escoltava sovint. Vaig arribar a pensar que la lletra era del tal Calduch però no...avui remenant per internet he pogut redescobrir que la lletra era d'un gran lletrista de l'època que era Josep M.Andreu, i perquè no dir-ho també, tenia fusta de bon poeta.
He decidit penjar aquest poema en un dia tan senyalat com la Diada.

Si un dia sóc terra
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
I l'ànima, l'aire
que passa pels pins,
que fa aquesta flaire,
que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra,
que ho sigui, en secret,
d'aquesta que els segles
han fet i han desfet.
D'aquesta que és nostra,
amb pluges i amb fang,
amb sol que fa crostes
i amb plor que fa sang.
Que ningú no m'endevini,
que només un gra de blat
creixi fort i s'il·lumini
del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols,
que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts.
D'aquesta que encara
puc prendre i besar.
Si un dia m'empara
més meva serà.
Andreu, Josep Maria. Poemes i cançons (1957-1992) Columna. Barcelona 1993. Pàg. 106-107

Aquest poema fou en el seu dia musicat i posteriorment interpretat per diversos cantants durant la dècada dels 60-inicis dels 70: Ramon Calduch, Jordi Barre, Magda...
Magda fou una de les diverses intèrprets femenines que sorgiren en aquell moment.Aquí us deixo en la seva versió:

El principi i la fi...(tot recordant a V.Andrés Estellés)

Avui, Nàufrag i Obrer vol sumar-se a l'homenatge blocaire al periodista i poeta valencià Vicent Andrés Estellés.
Per fer-ho hem decidit recuperar els següents versos:

"El principi i la fi són la mateixa cosa.

Són un poble, Françoise, on viuen els meus pares,

on vaig nàixer i vaig fer els primers pecats,

on torne cada dia, inesperadament,

mentre vaig, vinc i torne entre les meues coses.

El principi i la fi són un poble, Françoise."

(del llibre "L'Hotel París, 1954)

Aquí teniu un enllaç del bloc d'en Víctor P amb detalls d'aquesta iniciativa:
http://vpamies.blogspot.com/2010/09/4-de-setembre-diada-destelles.html

També us convido a llegir les paraules que he escrit a "Escrits del fum":
http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/09/capaltard-poema-homenatge-vandres.html
*Llista de participants:
http://vpamies.blogspot.com/2010/09/participants-la-diada-destelles.html

Capvespre venecià

Cau el capvespre a la ciutat dels canals. I una estranya calma t'envaeix mentre observes com una renglera de gondoles reposen del seu intens dia a dia estiuenc.
A poc a poc el brogit dels turistes de la Piazza Sant Marco ha anat disminuïnt i només algunes famílies juguen amb els coloms de la plaça.

A partir de mitjatarda la ciutat deixa de ser un Park Temàtic i els venecians reconquisten els seus "campos" on els nens van en bicicleta, les àvies surten de missa d'una de les moltes esglèsies perdudes entremig dels canals i un parell de joves, potser gondolieris, prenen un spritz al Campo Marguerita.

Veig l'últim vaporetto que arriba amb parelles i famílies que van a sopar. Potser venen del Lido on d'aquí quatre dies les estrelles celebraran la seva Mostra anual de Cinema.
I mentre sento com el vaporetto se'n va, em quedo quiet mirant l'església de St.Giorgio Maggiore. I com si tot plegat fos una instàntania, sento la frase d'algú que també es deixa captivar pel moment i diu:
"se potesse avere un attimo di più, un giorno in più nella città di canali. Sentirsi come crepuscolo scende lentamente, come un gusto grezzo Spritz, seduto tranquillamente, lasciando cadere i minuti, come se forse si stava anche godendo il paesaggio."

Lentament cau el capvespre d'estiu a Venècia i recordo una frase de l'escriptor Carlos Fuentes:
"Poco importa que seamos sólidos o espectrales. Igual da. Venecia toda es un fantasma. No expide visas de entrada a favor de otros fantasmas. Nadie los reconocería por tales aquí. Y así, dejarían de serlo. Ningún fantasma se expone a tanto. "
Aviat la foscor caurà i cal anar-se'n ja que sinó, la ciutat es torna un laberint. Només la fressa de les onades d'alguna embarcació que passeja pel Gran Canal trenca la quietud d'una ciutat que ha sobreviscut a la marea enmig de la llacuna i que espera de nou, de bon matí, ser el decorat perfecte d'una nova massa de visitants que es deixaran fascinar per una ciutat que sobreviu des de fa segles.

Per laberints

"Un laberint és un camí tortuós i complex, i per resseguir-lo cal entrar-hi, arribar al centre i trobar la sortida. Al llarg de la història, els laberints han experimentat variacions de forma i dimensions, però han mantingut la seva essència: entrar en un laberint és una experiència física, a la vegada que un viatge mental i imaginari." (text del targetó de l'exposició Per laberints que fins el 09 de gener es podrà veure al C.C.C.B de Barcelona)

És una exposició original i curiosa que ens fa reflexionar sobre el valor històric, estètic i simbòlic que ha tingut l'estructura del laberint a través dels temps. Recomenable.

Origen (Inception)

El director Crhistopher Nolan (autor de films com Memento o el Caballero Oscuro) juntament amb Leonardo di Caprio han protagonitzat una de les pel·lícules més sorprenents de l'estiu.
Què passaria si es poguessin manipular els somnis? La fràgil línia entre allò oníric i allò real és un dels motors d'aquest film.
Cal dir que durant els primers minuts del metratge costa entrar en el joc recargolat que ens planteja en Nolan. Però després resulta ser un film impactant, angoixant, que atrapa fins el final i que està ben interpretat per en Leonardo di Caprio.
Molt bona.Recomenable.

Tot tornar a començar

DEDICADA ALS QUE JA HEU TORNAT DE LES VOSTRES VACANCES I ELS QUE AVIAT HO FAREM. FELIÇ SANT TORNEM-HI!!
(Absolutament genial el videoclip. Que bons són els Mishima!!!)

Noves carreteres

"No puede ser, pero es. El número de páginas de este libro es exactamente infinito. Ninguna es la primera; ninguna, la última. No sé por qué están numeradas de ese modo arbitrario. Acaso para dar a entender que los términos de una serie infinita admiten cualquier número. Después, como si pensara en voz alta: -Si el espacio es infinito estamos en cualquier punto del espacio. Si el tiempo es infinito estamos en cualquier punto del tiempo." (Jorge Luis Borges, El libro de arena)

El temps, l'espai, l'infinit. Tot és relatiu. Tot canvia. Tot es repeteix. I tinc por de repetir-me. De sentir un "dejà-viu" de que allò que escric ja ho he escrit abans. Sé que alguna cosa ha canviat. Ja que tinc altres projectes pendents. Continuar? Potser sí ja que segueixo tenint el verí del blogaire que de la cosa més surreal que vist pel carrer en faria un post. Seré menys prolífic. (o potser no) Tornar o no tornar? Vet aquí la qüestió.

Aturar-se és necessari. Continuar també. No sé fins quan. Només sé que haig de construir noves carreteres.