Viatge màgic a Àfrica

L'ex-periodista de Tv3 Jordi Llompart que en el seu dia ja es va estrenar en el món de la producció i direcció audiovisual amb "El misteri del Nil", la primera gran pel·lícula espanyola en format Imax, ha tornat amb un nou film: un conte d'aventures. És la història de Jana, una nena que després de conèixer un nen bosquimà que està hospitalitzat i perdre'l de vista, decideix anar a l'Àfrica a cercar-lo. Aquesta és l'excusa per explicar-nos el viatge iniciàtic de la Jana cap a un món on haurà d'interactuar amb altres nens, adults, animals i plantes que li mostraran el camí cap a la imaginació i el sentit de la vida.
De l'amarga experiència de perdre la seva filla en un accident de cotxe a Namíbia en Llompart fa un exercici de catàrsi personal i crea una pel·lícula entretinguda, amb boniques imatges, un bonic conte que veu de molts referents de la literatura infantil (la conversa de la Jana amb una flor del desert sembla extreta del "Petit príncep")
El film amaga una doble lectura, una pel públic infantil i una altre molt més "espiritual" pel públic adult. Tota la peli desprèn un to fantàstic, humà, solidari, fins i tot algú la podria criticar per massa ensucrada, però bé, no ens enganyem és una peli per un públic familiar. Recomenable per aquells que encara els hi agrada que els hi expliquin un bon conte. (Per cert, a diferència d'altres propostes més comercials amb 3D, els efectes d'aquest film estan ben treballats i està ben justificat el 3D)

Visions de Màrius Sampere

Visió

"He estat a la cambra

que enlloc no figura,

on la mare,

ja d'ambre,

em dava amb molta cura

bons consells d'ultratomba i confitura."

(fragment d'El fred que tu dius)

Màrius Sampere (Barcelona, 1928)

Xè Premi Jaume Fuster 2010

que otorga l'AELC en reconeixement a la seva trajectòria

Tal i com ens diu: "No sé si és atrevit dir-ho, però la poesia no serveix per res, i això és la gran cosa que té la poesia. Una expansió, una meditació, un acte màgic. No serveix per res, però ho és tot. És el contingut primer de la vida i allò que li dóna la sal i la substància."

La poesia de Sampere és colpidora, humana i plena de tendresa.

I penso que està prou bé que hagi pogut rebre un reconeixement de la seva tasca poètica en vida. I aquest post és un petit homenatge.

I justament he volgut penjar aquest post en la setmana que Barcelona enceta el seu festival poètic anual del mes de maig carregat de bones propostes:

http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2010/index.html

Bestiari Il·lustrat

Es pot innovar en el món de la televisió?
Sempre hem dit i hem repetit en aquest bloc, que ni que sigui per minories, el 33 és un oasi dins la teleporqueria nacional. Programes com: L'hora del lector, Ànima, Sputnik, Segle XX, Cronos, Karakia, Millennium, Thalassa i un llarg etcèra demostren que es pot fer una televisió amb uns certs continguts culturals i de qualitat.
De l'equip de Silenci? ens arriba una nova proposta: Bestiari il·lustrat. Un recorregut pel món de la creació a través del retrat d'alguns personatges ben singulars en situacions ben singulars.
Des d'aquí estarem atents a aquesta nova proposta.

El Tour del President

Dilluns vaig assistir a una presentació. Seguint el seu tour de presentació de les seves memòries, el molt Honorable President Jordi Pujol va fer escala al meu poble i a la sala d'actes de l'Ateneu, acompanyat per totes les patums polítiques locals i comarcals, va parlar dels seus dos volums de memòries i de la preparació del tercer volum que sortirà a l'octubre del 2011.
Un servidor que tenia certs dubtes d'assistir a tal acte, pel tuf polític del mateix, confessa que sentir les paraules de tot un mite vivent de la nostra història política actual, és tot un luxe.
Seguint la mítica frase d'Umbral ("he venido a hablar de mi libro") va fer un repàs de la seva vida que en el fons és del que parlen les seves memòries i de tant en tant va fer un petit incís polític a la situació actual. Potser perquè no l'havia sentit mai en directe, haig de confessar que em va sorprendre el to mesurat, modest, humil, proper, irònic, espontani; tot una personalitat el Molt Honorable.
Mentre les velles devotes del partit de la primera fila cridaven: "vostè ha sigut el millor president de la història!", el Sr.Pujol va afirmar categoricament:
"El millor President de la Història de la Generalitat encara està per venir!"
Curiosa frase.
Tot i que no va pronunciar la mítica frase "Avui això no toca! Això no toca!", va ser prou llest com per mantenir una certa distància, diplomàcia i prudència a l'hora de parlar de temes de rabiosa actualitat. Sobre el culebrot de l'Estatut i la situació política actual, únicament va afirmar que estava decebut i preocupat i que segons com anés en el futur la retallada de l'Estatut seria un pas enrera molt greu per Catalunya.
Evidentment seguint la tàctica Umbral ("vengo a hablar de mi libro") la cautela del President va evitar no parlar d'allò que no tocava aquell dia i es va limitar a parlar d'algunes històries personals com l'època de jovenet en que es va esforçar a aprendre alemany i francès i més tard va acabar els estudis de medicina. Tot i que la seva vocació era la lluita per uns ideals i la construcció d'un país. I el seu pas per la presó fins arribar a la Generalitat.
Més enllà de les conviccions personals i ideologies polítiques, quan un escolta determinats polítics que gairebé són retirats, i els compara amb la mediocritat actual, un arriba a la conclusió que aquells polítics amb els d'ara eren d'una altre fusta.
El 1r llibre es diu: "Memòries (1930 - 1980)" i el segon "Temps de construir (1980 -1993)" i han estat editats per Proa.
És admirable veure el Molt Honorable fent aquests tours amb aquest taranà i la vitalitat que desprèn, vitalitat que no té res d'envejar a certs iaios del Casal Rock.
Ostres quina associació d'idees més estranya: Pujol+Casal Rock. He buscat pel youtube i m'ha aparegut una de les millors paròdies del Polònia amb l'altre gran Honorable Maragall versionant la cançó AC/DC.
Un video francament molt bo!

El dia R ha arribat...

Srs: el dia R ha arribat. El dia de les retallades. Era obvi i previsible i més previsible és que qui acaba pagant els plats trencats són els de sempre.
El país de l'ajuda haurà de deixar d'ajudar a molta gent.
Un servidor, que ha treballat sempre fent tot tipus de feines d'atenció telefònica i d'atenció al client, confessa que en els darrers temps que faig tasques d'atenció al ciutadà he vist múltiples casos de tot tipus de misèries de tot tipus de persones que necessiten ajudes per sobreviure.
En aquest país en els darrers temps hi hagut una certa desmesura en tot plegat i ara en paguem els plats trencats. Sóc un ferm defensor de determinades polítiques socials i ajudes (tot i que també entenc que hi hagut gent que se n'ha aprofitat i n'ha fet picaresca). Al final paguen justos per pecadors. Hem passat de la política messiànica de "l'apoyaré de Zp" tot tipus d'ajuts per salvar la difícil situació econòmica a l'anunci de la retallada generalitzada, anunci que ve precedit pel toc d'alerta i l'estirada d'orelles a Espanya per part d'Europa i al límit d'acabar, juntament amb d'altres països com Irlanda o Portugal, com Grècia.
És públic i sabut que determinats sectors han tingut una part de culpa en l'actual crisi. Sectors com l'immobiliari, financer, el bancari, l'empresarial no patiran de la mateixa manera les retallades que la classe mitja treballadora de sempre.
Fa setmanes vaig rebre un mail, d'aquests mails en cadena, que era molt crític amb el tema de les ajudes, el transcric tal qual venia: (i cadascú pensi el que vulgui)
"Vas a tener relaciones sexuales? El Gobierno te facilita los preservativos.¿Ya las tuviste? El Gobierno te ofrece la píldora del día después.¿Te has quedado embarazada?... El Gobierno garantiza el aborto.Pero tuviste el niño? El Gobierno te regala el cheque bebé.Estás desempleado? El Gobierno te paga el paro.Eres vago y no te gusta trabajar? El Gobierno te concede una "paguiña", becas para tus hijos y una vivienda social en la que no pagarás los sevicios básicos (agua, luz, basura,...)Eres drogadicto? El Gobierno te proporciona Metadona.Eres un chorizo? El Gobierno vela por tu integración social, con inversiones en proyectos sociales.Después de mucho dinero gastado en tí, ¿tú sigues jodiendo a la sociedad y vas a la cárcel? El Gobierno te mantiene mientras estás dentro y te da el paro para que cuando salgas no tengas que buscar trabajo y puedas seguir robando.AHORA.... PRUEBA A ESTUDIAR, TRABAJAR, PRODUCIR... A VER QUÉ OCURRE!!!EL GOBIERNO TE SUBE LOS IMPUESTOS PARA PAGAR TODO LO ANTERIOR!!!
MORALEJA: FOLLA, ABORTA, SE UN VAGO DE MIERDA, PERO NUNCA, NUNCA, JAMÁS, SE TE OCURRA PONERTE A CURRAR. ESO, NO LO FINANCIA EL GOBIERNO Y TENDRAS QUE MANTENER A TODOS LOS GANDULES QUE HAY EN ESPAÑA."
En fi, em sembla que és trist que s'hagi arribat a aquest punt, em sembla trist que la gent no protesti, em sembla trist que els sindicats només surtin al carrer el dia 1 de Maig com un cosa gairebé folclòrica, em sembla trist que els partits polítics no hagin buscat un consens unitari per treure el país d'aquesta situació, em sembla surrealista i penós que a ciutats com Barcelona es gastin la pasta en consultes urbanístiques de la Diagonal que potser no acaben d'interesar a tothom mentre la ciutat pateix altres problemes més greus de tipus social, em sembla molt penós que hi hagi centanars de pisos de vpo nous i tancats mentre milers de joves cerquen un pis on viure, em sembla trist la manca d'unitat política i l'únic interés que mou els partits és electoralista, em sembla lamentable viure en un país on hi ha un Tribunal càduc i carca que és incapaç de manifestar-se davant una llei de vital importància com l'Estatut que segurament donaria una altre autonomia financiera i nou model de financiament que potser ens ajudaria a sortir d'aquest mal pas...
Conclusió:
La vella història es repeteix i els plats trencats els paguen els de sempre.

Des d'aquí us convido a llegir altres blocs que fan interesants aportacions al respecte:
http://telamamaria.blogspot.com/2010/05/comptes-vells-fulles-noves-dues.html
http://blocfpr.blogspot.com/2010/05/las-barricadas.html
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/ja-us-ho-deia-ahir-les-retallades-son-aqui/
http://lescaboriesdenmontilla.cat/2010/05/12/lengany-de-la-socialdemocracia-o-la-fi-de-lestat-del-benestar/

Remakes

Què ens aporta veure un remake?
Hi ha vides, pensaments, pel·lícules, històries que ens donen la impressió d'haver-los vist o viscut abans. No sé si és la cerca del rendiment econòmic o la manca absoluta de creativitat, la que fa que de diverses històries en facin seqüeles o simplement que gravin una versió moderna d'un clàssic gairebé seqüència a seqüència com va passar amb Psicosi.

La cartellera cinematogràfica dels darrers temps està carregada de remakes:

Furia de Titanes. Altrament venuda com la nova versió d'aquella peli del 81 del mite grec de Perseu però en 3D. És un bon "entertaiment" i poca cosa més.
Amb la conya del 3D ens venen pel·lícules que són deficitàries de bons arguments i l'impacte visual no és tal com se'ns promet, més aviat un impacte econòmic ja que és l'excusa ideal per pujar el preu de l'entrada.
L'últim remake és el Robin Hood versió Mr.Scott i versió Mr.Russell Crowe. L'eterna història del mite folclòric medieval anglosaxó passat de nou pel filtre holiwoodiense, però segons diuen amb una visió més madura de la història. Algú l'ha vist? Em fa una certa mandra...
De tot el que s'ha estrenat últimament, un dels pocs films que m'ha semblat la història absolutament delirant i original (i curisament basada en una novel·la que va investigar uns fets reals) és:
"Los hombres que miraban fijamente a las cabras"
No sé si encara està en cartellera però si algú no l'ha vista és una peli curiosa, crítica i irònica al mateix temps i molt recomenable.Hi ha qui diu que veu d'aquells tipus de pelis com "MASH" que rera un format políticament correcte hi ha uns diàlegs corrosius i crítics.
Us deixo amb el tràiler de la peli de les cabres...

Trapezi 2010

Del 14 al 16 de Maig es durà a terme una nova edició de la 14ª Fira Trapezi a Reus. Acrobàcia, Màgia, clowns, teatre de carrer...
A Catalunya hi ha diversos certàmens dedicats al teatre de carrer, circ o titelles. (Lleida, Igualada, Viladecans...)
Però la de Reus té el fet específic d'estar dedicat al Circ.
Aquí us deixo amb un video de l'any passat...

Nit de Reis

Soc un assidu al TNC i aquest proper cap de setmana tindré l'ocasió de veure "Nit de Reis". Me n'han parlat prou bé i penso que sempre és un luxe que es segueixi apostant per noves lectures dels grans clàssics del teatre i un bon repartiment d'actors i un bon muntatge. Un luxe tornar a veure un Shakespeare.
M'agraden molt les promos i els tràilers del TNC i durant gairebé els darrers dos anys d'aquest bloc n'he penjat més de mitja dotzena. Per no perdre la costum, aquí teniu el de Nit de Reis.

La pregunta ingènua de la setmana...

La pregunta ingènua de la setmana és:

Si el Rei és un "ciudadano" més del Reino, com és que no té que esperar-se 60 dies com a mínim i estar en una llista d'espera per ser operat?

I el millor ha sigut tota la cobertura mediàtica i com els polítics han corregut a comentar allò que si el Rei ha escollit operar-se aquí és en part per la qualitat de la Sanitat catalana. Vaja, la qualitat pot ser bona, no nego que tinguem una bona qualitat en la nostra sanitat pública però les llistes d'espera són boníssimes!

Sort que tenim un Rei tan "campechano" i "buen ciudadano" que fins i tot ens cau simpàtic i ens n'alegrem de la seva bona recuperació. Qui sap, potser després de la recuperació decideix abdicar i jubilar-se i anar-se'n amb la Sofia a l'Inserso a Mallorca, potser a Mallorca no, que hi van cada any però potser a un altre lloc...

Llavors ens haurem de preparar perquè Felipe sigui Felipe VI (sort que serà sexto perquè si fos quinto, quin mal rotllo!) I Letizia serà Letizia Iª.

En fi, temps al temps que tot arriba...

(Com deia aquella vella cançó d'Els Pets...Jo vull ser Rei!")

Fortuny Madrazo - El mag de Venècia

Fins el 27 de juny es pot veure a la Sala d'Exposicions de l'Obra Social de La Caixa Catalunya a la Pedrera de Barcelona una interesant exposició de qui fou el fill del pintor Marià Fortuny. Menys conegut que el seu pare, fou un interesant artista que va tocar diferents disciplines artístiques: pintura, dibuix, escenografia, art tèxtil...
Molt recomenable.

Frases de Mark Twain

"No te quejes del mundo, estaba aquí antes que tú."

"Si la Torre Eiffel representara la edad del mundo, la capa de pintura en el botón del remache de su cúspide representaría la parte que al hombre le corresponde de tal edad; y cualquiera se daría cuenta que la capa de pintura del remache es la razón por la cual se construyó la Torre."
"Y así va el mundo. Hay veces en que deseo sinceramente que Noé y su comitiva hubiesen perdido el barco."
Mark Twain (1835 - 1910)

Justament el 21 d'abril de fa cent anys va morir l'autor de novel·les tan conegudes com "Les aventures de Tom Sawyer", "Les aventures de Huckleberry Finn" o "Príncipe y mendigo".

Amb un vida intensa i plena d'infortunis, la visió del món d'aquest escriptor nordamericà es va tornar força acida i pessimista. Amb aquestes frases l'he volgut recordar.

Versos d'un punt de llibre de Sant Jordi

Punt de llibre 1

La dolcesa de la teva mirada,

converteix els pètals

en pols de sucre...

Punt de llibre 2

He parlat amb el vent

i li he dit que t'acaroni el cabell,

així podràs recordar

la suavitat de la meva besada.

(Morir d'amor a Tavertet, al capvespre)

versos del poeta:

Eduard Miró i Saladrigas

www.poesiamiro.cat

Aquests són uns versos impressos en uns punts de llibres que m'han enviat per mail.
Espero que hagueu passat un bon dia de Sant Jordi!

(Entre les moltes coses que m'han passat avui: he comprat roses,he format part del bany de masses badoc mirallibres de les Rambles, l'Espinàs m'ha dedicat el seu darrer llibre, he assistit a la lectura poètica homenatge Leveroni-Espriu-Màrius Torres a l'Ateneu Barcelonès, he fet de turista al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament en el dia de portes obertes i he assistit a la macro-lectura d'una obra de García-Márquez al Museu Marés. Fins i tot he parlat amb una noia d'Unicef que perseguia vianants per donatius a la cosa Humanitària. I d'aquí una estona vaig a un recital Homenatge a Màrius Torres.Vaja podria continuar la llista de coses que he fet avui...Disculpeu el to egocèntric del paràgraf. Simplement hi ha dies que són francament intensos però de tot plegat he pensat que el que estaria bé compartir en el blog són aquests bonics versos impresos en un punt de llibre. A diferència d'altres anys que o bé treballava, o estava de viatge, o bé estava tot el dia en una parada, aquest any ha sigut curt, intens i variat. I vosaltres com heu passat el St.Jordi?)

Espero que hagueu tingut un bon dia i una bona Diada!

Dia de la Terra

Hi ha paisatges que de tan captivadors no saps mai si són un somni. Avui dia 22 d'abril es celebra el Dia de la Terra. Enguany fa 40 anys que el senador nordamericà Gaylord Nelson va institucionalitzar aquest dia per promoure una nova consciència ecològica en el seu país i en el món mundial.
Deixo enllaç per saber moltes més coses entorn el dia en qüestió:
http://ecosofia.org/2006/04/dia_de_la_tierra_22_abril
La captivadora fotografia pertany a una sèrie de paisatges de l'Argentina del magnífic fotògraf paisatgista Ricardo La Piettra.

Hi ha qui diu que aquests paisatges d'aquí uns any si que només els veurem en els nostres somnis si no som conscients del que tenim i de com ho preservem. Potser per això, més enllà de la seva utilitat conscienciadora, es van inventar aquest dia.

Recomenacions i més frases lapidàries de lectura i vida

Recomenacions...
Enguany coincidint amb la Diada de St.Jordi volia evitar el típic tòpic post enumerant una llista de recomenacions. Creiem que per això hi ha blogs que es dediquen específicament a aquesta tasca i a més a més ho fan molt bé. Un d'ells és L'Illa de llibres que des d'aquí felicitem per haver arribat als 1000 posts. Aquí teniu un dels diferents posts que aquests darrers dies han penjat amb múltiples recomenacions:
http://illadelsllibres.blogspot.com/2010/04/els-23-del-23-de-lilla-dels-llibres.html

També el blog del programa l'Ànima està fent un seguit de recomenacions i té un post on poder caçar els escriptors del dia perquè us signin el vostre llibre:
http://imperdibleanima.blogspot.com/2010/04/especial-sant-jordi-signatures-de.html

També el blog de L'hora del lector (que aquest dia 23 està preparant un programa especial!) Aquí teniu l'enllaç amb les recomenacions del darrer programa:http://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix.php?itemid=30906

I si voleu saber d'on ve això de Sant Jordi, el nostre apreciat poeta Jordi Valls (autor i llibreter) ha penjat en el seu blog coincidint amb el seu Sant un post explicant qui carai era el seu patró:
http://llibertatipoesia.blogspot.com/2010/04/sant-jordi-mata-la-cuca.html
I més frases lapidàries de lectura i vida...
"En algún lugar de un libro hay una frase esperándonos
para darle un sentido a la existencia". (Cervantes).

"No, no es por el éxito por lo que hay que leer. Es para vivir
más. (...) De todas maneras, no se dejen amedrentar por los
que dicen que hay que leer sólo libros importantes. Tengo
recuerdos intensos y muy hermosos de libros quizá insulsos,
pero que alimentaron largas tardes de excitación".
(Umberto Eco).
"La verdad es más extraña que la ficción". (Mark Twain *autor que enguany se celebra el centenari de la seva mort)

"Junto con los libros debiera venderse el tiempo suficiente
para leerlos".
(Schopenhauer).
"Desde el día en que tomé su libro me caí al suelo rodando de risa. Algún día espero leerlo". (Groucho Marx)
"Fuera del perro, un libro es posiblemente el mejor amigo del hombre. Y dentro del perro probablemente está demasiado oscuro para leer."
(Groucho Marx)