Nou disc 1: Ordre i aventura de Mishima

L'esperat nou disc de Mishima es va poder sentir en el magazín radiofònic d'IcatFM "Cabaret Elèctric". Vet aquí un tall del programa.

Els Amics de les Arts (Noves Veus XX)

Ja fa temps que Els Amics de les Arts intenten moure's en el panorama musical però no ha sigut fins al tercer disc "Bed&Breakfast" que han conseguit un cert ressò. Multipremiats en la darrera edició dels Premis Enderrock, la cançó del clip és una de les millors del disc. Una lletra trista però amb una posada festiva.

Cançons a la vora del pop (darrer DVD d'Enderrock)

El darrer número de la revista Enderrock ve acompanyat d'un interesant DVD amb entrevistes i fragments de concerts de grups que s'han convertit en petits grans fenomens del nostre panorama musical: Manel, Els Amics de les Arts, El petit de Ca l'Erill, Anna Roig i l'ombra de ton chien, entre altres. Interesant radiografia musical. Recomenable.

Fràgil (el making off de...)

Fràgil és el títol del darrer disc d'Els Pets. Després de 25 anys podia donar la sensació que el seu projecte musical estava esgotat. Tot el contrari. Fa vint anys que els segueixo i puc afirmar que cada disc han millorat moltíssim i han evolucionat i han madurat a nivell personal i musical.
Si el penúltim disc "Com anar al cel i tornar", personalment, em va decebre una mica ja que musicalment hi havia temes massa baladístics o a mig temps; el darrer disc "fràgil" no en té res de fràgil i recorda molt a ritmes "seixanteros" i "setanteros". Especialment em recorden algunes cançons a Van Morrison. De les lletres hi ha de tot però musicalment és bastant bo. És un disc recomenable.
L'entrevista de Vilaweb en ple procés de gravació del disc està carregat de preguntes i respostes interesants. Tot i el pas del temps han sabut madurar i tenen corda per estona...afortunadament.
(Com sempre a l'entrevista falta el tercer pet: el Fàlin Cáceres)

Ja tenim la triologia!

Després de "Totes les baranes dels teus dits" i "Versos de tardor" avui arriba el tercer recull de versos. Com les altres ocasions fruit d'una iniciativa del blog d'en Jesús M. Tibau i amb la complicitat de l'Editorial Petròpolis de Jaume Llambrich; ja podem parlar de...
1ª Triologia poètica de Petròpolis
El llibre que avui es presenta virtualment a http://www.petropolis.cat/ a partir de les 20h. es diu:
Totes les sortides dignes
i tenia com a fil conductor versos inspirats amb el títol del darrer llibre de relats de J.M. Tibau anomenat "Una sortida digna".
Enhorabona a tots els participants!!!
Ja tinc ganes de tenir-lo entre les mans.

JA TENIM LA TRIOLOGIA!!!!

(la portada és un bonic dibuix de la col·leccionista de moments Carme Rosanas. Enhorabona Carme!)

Vergonya, cavallers, vergonya! (solidaritat amb els veïns d'El Cabanyal)

L'altre dia, en el descans de la feina, vaig aprofitar per anar fer el tallat a la cafeteria habitual i vaig passar per davant d'un altre establiment on hi tenien la tele encesa però sense so. Vaig mirar tan ràpid la televisió que no vaig saber captar de què anava la història. El veure la càrrega policial vaig pensar que eren imatges d'arxiu o antigues i em vaig preguntar: de quin any són?

Les imatges són justament d'aquests dies!!! Si aquestes imatges fossin de Cuba o Veneçuela parlaríem sense complexos de "brutalitat policial"?
La notícia reflecteix el que ha passat de debò?
Algunes cadenes estatals varen difondre la notícia i també hi ha qui opina que les informacions donades en diversos mitjans foren exagerades i ni de bon tros hi havia la quantitat de gent que varen informar els mitjans.
En el youtube on tothom s'amaga sota un àlies, una testimoni presencial afirma que les dades donades per Canals com cuatro no són certes i que:
a)No hi havia 200 persones assegudes manifestant-se i en prou feines ni havia 40 i anaven encaputxats rotllo anti-sistema
b)No era un càrrega indiscriminada
c) Diu que una porra no pot trencar un òs i sí una barra de ferro com la que portaven els encaputxats.
d)Els manifestants no eren veïns. Eren grups anti-sistema
e)La policia segueix el seu "protocol" normal.

No conec a fons el tema d'El Cabanyal però tinc la mínima informació per saber que és totalment injust, que el Cabanyal té per damunt de tot un valor històric i que la maleïda especulació urbanística acaba trepitjant els més febles.
A la vida hi ha opinions per tot i respecto l'opinió d'aquells que deixen comentaris el youtube minimitzant el tema però, vaja, em sembla demencial que es vulgui minimitzar una càrrega policial d'aquesta embargadura. Només veure les imatges fa mal.
Evidentment no voldria semblar demagog i el youtube també hi ha gent que condemna amb màxim rebuig el que està passant.
Ja us dic jo que no conec a fons el tema i segurament hi haurà gent que estarà a favor de l'enderroc d'algunes cases d'aquest barri de València però vist des de fora tot plegat fa pudor d'especulació pura i dura com sempre.

Suposo que entre els veïns hi haurà gent de tot. Voldria transmetre la meva solidaritat i empatia només amb els veïns afectats que perdran la seva casa.


PER CERT EL TÍTOL DEL POST ESTÀ INSPIRAT AMB EL DARRER DISC D'UN DELS GRUPS VALENCIANS MÉS VETERANS: AL TALL.

Els evangelis segons...

Ja fa temps que es varen descobrir els evangelis anomenats apòcrifs (Pere, Tomàs, Maria Magdalena, Judes, etc) però remenant pel youtube he trobat un munt de videos molt interesants. El segon video, la veu en off, podria ser ideal pel programa "cuarto milenio".
Realment em semblen un videos interesantíssims i que mostren visions diferents de la pròpia història/mite del Cristianisme.
Evidentment, des de cercles catòlics ja fa temps que han minimitzat el valor d'aquestes troballes. Segons paraules d'un article del portal "catolicos.com":Evangeli significa “bona nova”, i aquí ni és nova ni és bona. A continuació adjunto enllaç de l'article ja que no té desperdici:
http://www.catolicos.com/reflexion33.htm

Evidentment quan es parla d'uns textos de tal transcendència cal molta més informació i per això moltes edicions d'aquests evangelis apòcrifs com el de Judes són acompanyats per estudis i comentaris sobre el gnosticisme - la corrent filosòfica i herètica a la qual pertany l'evangeli- i amb extensos comentaris sobre les ensenyances gnòstiques del text.
M'ha semblat un apunt interesant...
Hi haurà qui pensarà que les polèmiques sorgides de tot plegat no aporten res.
Més enllà de que tot plegat ha alimenat una certa literatura en els darrers anys (Codi da Vinci, Angeles i demonios, etc) Penso que és interesant fer-se preguntes.
Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Dies de...

Hi ha dies que són "dies de..." Ningú sap qui carai es va inventar això dels dies de...Poden ser dies tòpics, típics, inútils, festius, institucionals, i fins i tot, tristament, moltes vegades, necessaris i reivindicatius.
En aquest espai un servidor ha recordat més d'una vegada algún dia de...
Suposo que el que hauria tocat avui seguint la voràgine informativa i blocaire i com a persona que estima la poesia, hauria estat fer referència a: EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA.
No ho faré directament però si que us deixaré l'enllaç del blog que s'ha creat on es parla dels bonics versos que el poeta Jordi Pàmias ha escrit per l'ocasió. Aquí teniu l'enllaç:
http://diamundialdelapoesia.wordpress.com/
Per tant, recordat el dia en qüestió, acabo de llegir que demà és EL DIA MUNDIAL DE L'AIGUA (tant important i necessària)i demà passat EL DIA MUNDIAL DE LA METEOROLOGIA...(que faríem sense bons meteoròlegs?)
Si ja us dic jo que qui no tingui idees pel seu blog serà perquè no vol perquè això dels "dies mundials de..." és un no parar.
Conclusió:
Vet aquí que us convido a mirar aquests dos videos...
Podria ser un bon homenatge al tres dies mundials previament citats.
Suposo que el que hauria tocat avui hauria sigut penjar un poema d'algú celèbre...Però penso que aquests videos tenen tanta poesia com qualsevol poema ja que la poesia, perdoneu l'obvietat i el tòpic, molts cops es troba molt més enllà de les paraules i es pot trobar en les coses més insignificants, petites i necessàries del dia a dia. (un altre tòpic però a vegades cert!)

Frases d'un mestre de la narrativa castellana (II): Miguel Delibes

En record de la figura de l'escriptor Miguel Delibes (1920 - 2010), algunes de les seves millors frases:

"Permitamos que el tiempo venga a buscarnos en vez de luchar contra él"

"El progreso comporta - inevitablemente, por lo que se ve - una minimización del hombre."

"La novela es un intento de exploración en el corazón humano a partir de una idea que es casi siempre la misma contada con diferente entorno."


"Mi patria es la infancia."

Frases d'un mestre de la narrativa castellana (I): Miguel Delibes

Miguel Delibes (Valladolid 1920 - 2010) el recordo com el típic escriptor de llengua castellana que s'estudiava a literatura espanyola de batxillerat com un autor bàsic de la novel·la del període de la postguerra. Aquest 12 de març ha mort després d'una llarga malaltia i que el va apartar del que més estimava que eren les lletres. Els darrers anys va viure un llarg període d'ostracisme. Multipremiat escriptor i acadèmic, en el seu moment fins i tot es va parlar que hauria pogut ser una autor amb punts per conseguir el Nobel.
Lamentablement la mort d'un autor és l'excusa perfecte per parlar-ne i homenatjar-lo. Obres com: El camino (1950), Las ratas (1962) o peces com Cinco horas con Mario (1966) o Los Santos inocentes (1982) aquestes dues últimes peces dutes al teatre i al cines respectivament el converteixen en un autor ja clàssic de la literatura castellana del darrer mig segle.
Personalment de totes elles em quedo amb "El hereje" (1998) gairebé una de les seves últimes novel·les: és una novel·la inquietant, d'època però que busca un lector que es deixi seduir per un llenguatge ric i cuidat i una bona història, densa, reflexiva i potent.
Com a colofó del post, algunes frases:

"Para el que no tiene nada, la política es una tentación comprensible, porque es una manera de vivir con bastante facilidad."

"Al palpar la cercanía de la muerte, vuelves los ojos a tu interior y no encuentras más que banalidad, porque los vivos, comparados con los muertos, resultamos insoportablemente banales."

Esperant...(d'Obrint Pas)

Quan vaig escoltar aquest tema per primer cop, sempre vaig pensar que aquest tema seria un tema musical ideal per penjar al bloc en un dia tan senyalat com el dia de la Dona treballadora.
És un tema magnífic d'Obrint Pas i un dels meu preferits d'aquest grup que dedico a dia d'avui a totes les dones que lluiten per millorar les seves condicions en el món que vivim.

Els orfes d'Occident d'At Versaris (Noves Veus XIX)

El rap en català ja no és una raresa i en els darrers anys diversos grups han publicat bones propostes amb lletres potents i ben treballades. Del disc "A cada passa" publicat al darrer anys, la cançó que obre l'àlbum "Els orfes d'Occident" em sembla un bon tema que demostra el potencial d'aquest grup. La lletra val la pena escoltar-la.

El món segons Krahn

Qui no perdut uns minuts mirant l'última pàgina del Magazine dominical de La Vanguardia?

Aquest mes de febrer ens va deixar el magnífic il·lustrador xilè Fernando Krahn (1935 - 2010), que des de feia anys vivia a Sitges.

Des d'aquí el meu homenatge a aquest gran il·lustrador.

Les seves vinyetes captivaven i feien pensar gairebé sense paraules.

En el següent enllaç teniu una galeria de les seves il·lustracions:

http://www.terra.org/html/s/artista/ilustracion/krahn/galeriakrahn1.html

Us recomano la lectura del següent post sobre la figura d'aquest dibuixant:

http://www.colormagenta.cl/adios-fernando-krahn/2010/02/21/

Vet aquí un humil post per aquest gran il·lustrador.

El bulevard...

Aquest post està dedicat als companys del blog Riell bulevard.
Per si algú vol saber a que ve a cuento aquest post...recomano la següent lectura prèvia:
http://riellblvd.blogspot.com/2010/02/ens-casem.html
Com es fa un regal blocaire de noces?
Després de pensar-hi només se m'acut dedica'ls-hi aquesta cançó...
És una de les meves cançons predilectes de Joaquín Sabina...
Benvolguts Eulàlia i Lluís: espero que continueu sent igual d'autèntics i lliures...
Sort i endavant!