divendres, 14 d’agost del 2009

Com no ser guiri i sobreviure a la Rambla...


Ahir vaig llegir a "El Periódico de Catalunya" la notícia sobre la polèmica entorn la indumentària dels nostres estimats turistes.
Hi ha qui diu que és més interesant un safari fotogràfic per la Rambla que per qualsevol altre indret nostrat amb diferents espècies per identificar. Des de fa anys a l'estiu ens visita l'espècie "turisticus lowcostis". És fàcil d'identificar per la seva indumentària platgera, que té com a peça comuna la xancleta. El "turisticus lowcostis" predomina sobretot per la coneguda "Rambla de les floristes" rebatejada com "la Rambla dels turistes" i d'altres zones properes: Port, Maregmàgnum, Ciutat Vella, Fonts de Montjuïch, Park Güell i Sagrada Família, Museu del Camp Nou i d'altres índrets d'interès. Un altre espècie amenaça cada estiu al "turisticus lowcostis". És el "depredetor carteristis".
Habita habitualment a la Línea 3 del metro i actua de forma àgil i silenciosa.
No ser guiri en aquestes zones esmentades no és fàcil. L'altre dia vaig anar a un restaurant de menjars ràpid i vaig demanar un entrepà de llom amb formatge. La cambrera no em va entendre i li vaig haver de senyalar amb el dit. Vaig estar apunt de posar-me a cantar la cançó de la campanya "encomana el català, un bon dia en català, encomana el català!"
No ser guiri i sobreviure a la Rambla suposa pel ciutadà habitual un repte sobretot quan vas a demanar un entrepà i no t'entenen. Afortunadament sempre ens queda el llenguatge corporal i el dit índex per senyalar totes aquelles exquisites menges ràpides que es poden trobar en tots els grans bulevards turístics del món des de Londres a Amsterdam passant per Roma, Praga i París.
Conclusió: Barcelona, de tant cosmopolita i turística s'ha oblidat que també ha de ser una ciutat pels que hi viuen i treballen. I sobretot una ciutat que busqui un turisme de més qualitat, cultural, familiar, etc i no un turisme més aviat de tovallola i platja. Alguna cosa ha fallat quan ja fa molts i molts anys que un bulevard tan emblemàtic com la Rambla de Barcelona
ha deixat de ser dels barcelonins.
Evidentment també hi ha altres perfils de visitants i turistes. Durant l'any hi ha a més a més turisme de congresos. Però lamentablement no és el perfil que abunda. El "Lowcostis" (amb totes les seves i àmplies variants: weekend de borratxera i comiat de soltera, sol i platgeta, creueristes de baix nivell, sònars i festivals variats, etc, etc...) hauria de conviure amb altres espècies de turista i altres perfils de visitant.
Alguna cosa ha fallat perquè no haguem estat capaços de cuidar els encants de la nostra ciutat i sobretot el perfil i la qualitat dels seus visitants.
Us adjunto l'enllaç perquè llegiu la notícia de "El Periódico":

dilluns, 10 d’agost del 2009

Totes les baranes dels teus dits...

Entre finals de maig i primera quinzena de juny, en Jesús M.Tibau va fer una crida a tots els blocaires amb esperit poètic perquè escrivissin alguns versos que incloguessin "a la barana dels teus dits", que és justament el títol del llibre de poesia que el mateix Tibau ha publicat amb Aeditors i ha presentat i seguirà presentant durant aquest 2009.
El premi: el llibre de poesia dedicat.
La resposta i la qualitat dels versos fou tal que algú va suggerir que estaria bé agrupar-los i fer-ne un llibre, això sí, que tingués una finalitat benèfica.
Calia buscar una editorial en Jesús M. Tibau va contactar amb en Jaume Llambrich, veterà blocaire (http://www.basar.cat/) i un bon coneixedor del món editorial. El resultat ha estat que gràcies a Petròpolis es podrà descarregar el llibre en pdf i més endavant comprar-lo amb versió paper.
http://editorialpetropolis.blogspot.com/2009/08/invitacio-la-presentacio-en-linia-de.html

A partir d'avui dilluns dia 10 d'agost hi haurà una primera presentació virtual a:
http://petropolis.cat/

Des d'aquí us convidem a que a partir d'aquest vespre entreu a aquesta pàgina i seguiu atentament les novetats que generi aquesta curiosa publicació.
Vet aquí un petit miracle de la catosfera amb la bona cuina del J.M.Tibau, amb l'esperit de les "espècies del basar" d'en Jaume LL. i sobretot amb tota la sinèrgia de més de 50 poetes-blocaires, que es diu aviat!!!

UP (tràiler)

Up, un prodigi de pel·lícula...
Agrecolça, divertida, trista en alguns moments, aventurera, que transmet un missatge i uns valors absolutament positius...
La història i el guió estan molt ben trobats i el tàndem iaio (Carl) nen - explorador (Russell) és genial.
Els deu primers minuts de la peli són realment brillants.
Té escenes aparentment xorres com la primera trobada del iaio, el nen i el gos parlador pero és una escena que s'acaba convertint amb un gag realment molt bo.
Francament em va agradar molt i és una peli recomenable per tots els públics.

Harry Potter y el Príncipe Mestizo ( 3r Trailer+ valoració)

Gairebé farà un mes que van estrenar la sisena, i fins ara, últim film de la saga d'aventures màgiques del jove aprenent de mag Harry Potter. De les 8 pelis previstes, les cinc primeres totes segueixen un mateix esquema narratiu (inici curs, misteri, acció, aventura, un nou aprenentatge pel jove heroi, final aventura).
L'última pel·lícula trenca totalment aquests esquemes. És una de les més fosques, totalment mancada d'acció, molt poc misteri i en determinats moments un pèl previsible i avorrida.
La peli té una arrencada que promet però poc a poc es va desinflant. Hi ha un Potter totalment desconegut, totalment passiu, submís a les ordres del gran Dumbledore que intenta instruir-lo pel seu futur i intenten esbrinar qui era el príncep mestís, autor del llibre d'encanteris màgics que utilitza pel nou curs. El mateix temps descobreix nous detalls del passat d'en Voldemort i els companys d'en Harry viuen les seves primeres passions adolescents.
Conclusió: Un film decebedor, no pel final, sinó per la manca de misteri i acció, potser mal repartits i dosificats durant el guió.
Potser és una peli de tràmit i el final potent serà en les següents entregues.
Fans d'en Potter, ànims! Totes les grans sagues tenen entregues de menys nivell.

dijous, 6 d’agost del 2009

Un record pel pare de Nfumu Ngui


Segurament si diem el nom de Nfumu Ngui ningú sabrà qui és però si parlem que durant anys i anys va ser el rei del zoo segurament ja començarem a sospitar de qui volem parlar: floquet de neu.
El petit goril·la albí fou descobert per en Sabater Pi.

Hi ha vides que són recordades per un fet i la vida de Sabater Pi i el seu nom sempre serà recordat per la seva relació amb el floquet de neu, tot una icona del zoo de Barcelona i perquè no dir-ho carn de souvenirs.
Aquest és un post en record d'algú que fou molt més que el descobridor del goril·la albí. Nascut a Barcelona l'any 1922, justament ha mort avui dia 6.
Recordo haver llegit alguna entrevista puntual als diaris i sempre em va semblar una persona honesta, apassionada del seu món i sobretot sàvia.

Realment s'ha mort un altre savi del nostre país, d'aquells savis que amb el pas dels anys es valorarà molt més la seva feina com a científic, catedràtic en Psicobiologia, especialista mundial en etologia, expert en primats, pioner en l'estudi del comportament de goril·les i ximpanzés...i un destacat dibuixant.
També recordar que al llarg de la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements.
El seu llegat (dibuixos, documents, estudis...) fou donat a la Universitat de Barcelona i el va convertir en la col·lecció Sabater Pi.

Des d'aquí adjuntem alguns dels molts enllaços de lectura recomenable...


dissabte, 1 d’agost del 2009

El món s'acaba a l'agost?


Si el món s'hagués d'acabar algún dia tinc clar que s'acabaria el mes d'agost.

Segurament el primer símptome evident seria que a l'anar a comprar el diari no hi hagués diari i ja no haguessin notícies.
D'altres símptomes evidents serien que els principals comerços del barri estarient tancats i que la gent aniria cap a les platges o d'altres refugis de muntanya en processó, això sí, pagant el peatge, que els peatges mai fan vacances!!
Diuen que la fi del món deu ser com l'infern on es veu que fa molta calor. Potser per això la gent té la necessitat d'amuntagar-se a les platges per refrescar-se i que et piqui una medusa (fet que fa més infernal el fet d'escalivar-se sota un sol de mil dimonis!)
A la tele ja no fan programes en directe. Normal!, els presentadors i periodistes han sigut molt intel·ligents de marxar abans que ningú als seus refugis estiuencs. Potser un altre símptome de la fi del món són les soporíferes séries, suposadament d'acció, habitualment nordamericanes.
Podria fer una llista llarguíssima de motius pels quals el món s'acaba el mes d'agost. La gent entra en una letargia mental i es d'obligada conversa parlar de les vacances. (Tot i que no tothom fa vacances!, sinó el món si que s'acabaria, oi?)
Penseu, penseu i segur que trobareu motius pels quals el món s'acaba el mes d'agost...
El blogs que sovintejo, alguns se'n van de vacances i des d'aquí els hi desitjo molt bones vacances!!!!

AQUEST BLOG NO TANCA DEL TOT PER VACANCES
I SEGUIREM PENJANT ALGÚN QUE ALTRE POST...

BENVOLGUTS SI ESTEU DE VACANCES APROFITEU LA FI DEL MÓN...
NOMÉS PASSA UN COP A L'ANY.
EL MÓN S'ACABA? POTSER SÍ...O NO...

Des d'aquí recomano la lectura del següent post del blog "Provisionals".
El post és de l'any passat, fet que confirma que el món s'acaba cada any el mateix mes:

Costa Azul

Aquesta cançó sempre em fa pensar amb l'estiu. Una bona cançó i un bon clip. I Cadaqués com a escenari de fons, genial! Qui no voldria somiar un agradable capvespre davant d'una magnífica costa blava?

dimecres, 29 de juliol del 2009

Escapades a baix cost


Un cop els programes de directe ja marxen de vacances, l'estiu és època de refregits, séries i pel·lícules d'acció. Tot plegat acostuma a ser força soporífer, tot i així, hi ha alguns refregits que s'agraeixen de tornar a veure...
Un exemple:
Dins el desaperegut espai estiuenc "De vacances", l'any passat es varen emetre una série de reportatges on dues periodistes de la casa (Laia Mestre i Rosa Talamàs) ensenyaven la millor forma de fer escapades a baix cost.

Enguany s'han recuperat aquells reportatges amb un espai propi que han anomenat:
"Escapades a baix cost". Dimecres, 22.40h, Tv3
Llàstima que s'acabi avui! Recomenable!
Sempre es poden mirar el videos, que són molt entretinguts, divertits i amens.

'Costa Brava' dels GAROINA XL

Trobo genial la revisió d'aquesta cançó estiuenca. M'agrada el contrast de la veu del cantant costabravenc i la fragilitat de la veu i el posat de la cantant escandinava.
I el clip és prou bonic.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Versos de Salvatge Cor...


Tot el que he perdut

que mai no sabré,

tot el que no sé

i que m'ha valgut,

és nu i absolut

sota un vel darrer;

però el cor s'absté,

com si fos virtut.


Exulteu, amants!

¿Somriuríeu, sants,

de l'atroç gaubança,

de tant d'indiscret

temptejar el secret,

de tanta esperança?


(Fragment XVIII del llibre Salvatge Cor)


Carles Riba (Barcelona 1893 - 1959)


Vet aquí només uns versos d'un poeta que s'ha recordat durant aquest mes de juliol en motiu dels 50 anys de la seva mort. Riba forma part dels grans poetes catalans del S.XX, tot i que en els darrers anys la seva poesia ha caigut en un cert oblit pel pòsit que sempre ha tingut de massa culta.


+info a:http://www.escriptors.com/autors/ribac/

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/carles-riba

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/riba/ferrater.html

Mataró - Llavaneres

Penso ara amb tota la gent fantàstica i meravellosa, que amb les seves fantàstiques i meravelloses corrupteles viuran unes meravelloses i fantàstiques vacances.
A ells/i elles els hi convido a escoltar la versió que el meu admirat Gerard Quintana va fer del poema de Jordi Cornudella titulat "Mataró - Llavaneres".
La cançó l'he recordada quan he entrar en el blog d'en Biel Barnils que en el seu admirable "Tinta xinesa" ha penjat la lletra del poema i la cançó.
http://tintaxinesa-blogspot.com

El diàleg imaginari i altres best-sellers de l'estiu...


Hi ha clàssics que sempre tornen tard o d'hora. Els últims anys ens han fet creure que hem viscut en un "oasi" per la suposada entesa i pacte entre Govern de l'Estat, sindicats i confederacions empresarials.

Diuen que aquest "oasi" s'ha acabat i que la suposada bona entesa s'ha estroncat. L'empresariat (CEOE) ha decidit pujar els seus nivells d'autoestima i anar a la una per defensar que l'empresariat ho està passant molt malament i que potser cal ser més flexible i revisar certes mesures laborals.

El sindicats (CCOO, UGT, majoritàriament) tampoc volen afluixar ja que cada concessió és una pèrdua de drets pel treballador.
El Govern que vol demostrar molt "talante" sembla que ja fa temps que se li han esgotat les fòrmules del "apoyaré y apoyaré" i sembla que no ha sabut fomentar un diàleg necessari en temps de crisi.

Per posar un exemple: l'empresariat vol fomentar l'acomiadament lliure i fomentar certes mesures econòmiques, per resumir-ho, clar i català, estalviar-se un calerons i molt més ara amb tot el "tinglado" de la crisi.
Ja fa molts anys que els drets dels treballadors han anat a pitjor. Recordo tot el tema i l'abús en contractes escombraries per part de les ETTS.

En temps de crisi sembla que tot s'hi val.

Hi ha fantasmes que no desapereixen (l'atur, les hipoteques, la precarietat, l'accés a la vivenda, les beques per poder estudiar i un llarg etcètera...)
La generació dels nostres avis va viure la misèria de la postguerra, la dels nostres pares va poder portar als fills a la Universitat i comprar-se un pis, la meva, és la generació hiperpreparada on tot és provisional i precari i on la gent somia fer-se funcionari per poder accedir a uns horaris raonables i certa estabilitat. Les mares somien amb la conciliació laboral, els pares amb tenir temps per estar amb els seus fills que han hagut d'anar als casals d'estiu i els avis desitgen que els fills facin entre quinze dies i tres setmanes de vacances (perquè això de fer un mes ja ha passat a la història!) per deixar de ser explotats com a canguros i prendre la fresca tranquil·lament.

Mentrestant nous EROS (La Roca, Nissan) amenacen a moltes famílies que no podran anar de vacances i l'empresariat de la CEOE practica una actitud poc conciliadora. No ens enganyem, no tot és blanc ni negre i també hi hagut petits empresaris, sobretot autònoms i "free-lance" que les han passat magres.

Avui en dia han canviat moltes terminologies...els obrers ja no són obrers sinó empleats, les fàbriques són naus indústrials, els despatxos són oficines i els que fan feines cubrint el lloc d'un altre a l'estiu no són substituts sinó interins...

Ara tot és políticament molt correcte. Però determinats problemes ciclicament es repeteixen.

En temps de crisi no tot s'hi val.

I per això més que mai és més necessari el diàleg i consens i sobretot mesures reals per tirar endavant.
Sona a eslògan electoral amb naftalina...però sinó quina solució hi ha?

Ja us dic jo..."El diàleg imaginari i altres best sellers de l'estiu". Segur que en tornareu a sentir a parlar.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Encís de lluna sobre la platja...


L'encís d'una lluna sobre una platja té quelcom d'hipnòtic i meravellós.
Aquesta imatge és només una de les moltes imatges espectaculars que es poden trobar en el google imatges i que demostren la fascinació dels bons fotògrafs per la lluna. Correspon a una platja de Perth, Austràlia.
Un bon exemple que la lluna és quelcom que fascina aquí i a les antípodes des dels principis dels temps.
L'excusa de penjar aquesta imatge és que tal dia com avui de fa quaranta anys l'home va trepitjar per primer cop la lluna.
Caldria escriure una enciclopèdia sencera per descriure tot l'encís que aquest astre sàtel·lit de la terra ha inspirat estudis, escrits, poemes, cartes de navegants, malediccions i benediccions astrològiques, mites de diversa índole i l'estrany i al mateix temps natural efecte que té sobre les marees.
Podria escriure mil i una paraules, fins i tot prometre la lluna en un cove, però em quedaria curt per descriure l'encís de la lluna.
Vet aquí que només volia escriure cinc línies sobre l'encís de la lluna sobre una platja qualsevol en un dia qualsevol d'un mes qualsevol...

diumenge, 19 de juliol del 2009

Man on the moon (Springteen/ REM)

Demà dia 20 de juliol farà 40 anys que l'home va trepitjar la lluna. L'imaginari popular abans, durant i després d'aquella efemèride per la Humanitat va inspirar-se en la lluna i exemple d'això en són grans quantitats de poemes, cançons, llibres, estudis, pintures, etc, etc
He recuperat una cançó que em fa pensar amb la lluna i amb aquella efemèride que és el "Man on the moon" de REM. Una versió a duet amb el gran Springsteen. Un luxe de versió de fa un parell d'anys en plena campanya pro-Obama.

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails