Si la gent no vota, Europa guanya?

No entraré a fer una anàlisi polític dels resultats electorals d'aquest capdesetmana. Tampoc sóc gaire original si començo a parlar de l'abstenció i de les seves conseqüències. Fa temps que hi ha un divorci evident entre classe política i ciutadania. Conec molta gent que aquest cop no ha votat. Gent que té els seus motius. I no m'estranya, la campanya ha sigut pèssima. Potser estaria bé que els nostres líders deixessin d'una banda per uns moments els seus interessos i reflexionessin sobre el perquè d'aquest divorci. La pregunta és molt senzilla: si la gent no vota (o cada dia ho fa menys) Europa guanya?

Èxits esportius amb poc ressò televisiu

Felicitats Hoquei Reus!
Copa d'Europa 2009
L'altre dia mirava el programa de tarda de l'Albert Om. És un programa espumós i entretingut que abans d'acomiadar-se de l'audiència ha fet una seguit de programes especials des de diverses capitals catalanes (Lleida, Girona, Reus...) L'últim parada d'aquest tour era Reus en el fantàstic teatre Fortuny. Què té d'especial tot plegat perquè li dediqui un post? I què té a veure amb el títol del post? Molt senzill...a mig programa el presentador va fer pujar la plantilla de l'equip d'hoquei patins de la ciutat a l'escenari. Li van dedicar un passadís d'honor amb els esticks i fins i tot portaven una copa! M'havia plantejat en aquest bloc no parlar d'esports...ja que no és un tema que m'apassioni gaire però just quan vaig veure l'equip d'hoquei patins gairebé m'aixeco de la cadira i em poso aplaudir. Com és que a casa meva que som uns abonats a Tv3, la teva, no ens n'haguessim assabentat?
Un equip català ha guanyat la copa d'Europa d'hoquei patins després de 37 anys i me n'assabento per un magazine de tarda. Què curiós!
Sóc simpatitzant blau-grana i pensava que l'única copa d'Europa conseguida el mes de maig per un equip català era la de fútbol. Què passa, que en l'esport hi ha categories informatives? Potser ja és hora que deixem la futbolitits a banda i dediquem uns quants minuts a parlar dels èxits esportius d'altres disciplines i equips del país. Després de 37 anys potser es mereixien molt més que sortir uns breus minuts en un magazine de tarda.
Tot plegat m'ha fet reflexionar de quina és la informació o desinformació que cada dia rebem.

Impressions d'un capdesetmana de còmics

27è Saló del Còmic de Barcelona - Fira de Montjuïc - 29 , 30 , 31 de Maig de 2009

Mai havia anat aquest saló potser perquè pensava que calia ser molt apassionat dels còmics per deixar-se perdre per les paradetes amb novetats del sector.

Un sector que mai he seguit amb gaire atenció. Vaig tenir curiositat de deixar-m'hi caure una estona i puc afirmar que és un saló absolutament curiós, divertit, amè... El món friqui i manga té la seva estampa anual amb joves i no tant joves que es transformen en els seus personatges i en fan bandera. Vaig veure un noi que portava una pancarta on posava "Sé friqui, sé libre!". Em vaig sentir una mica descol·locat per l'eufòria de la gent: gent corrent per intentar conseguir el primer autògraf del nou àlbum de Batman. Sí, cal dir-ho, Batman Barcelona ha sigut un èxit! Cues i cues de gent...Entre tanta cua vaig notar que on no hi havia absolutament ningú era en les exposicions retrospectives a diferents autors.. Entremig de tant friqui, francament el millor, aquestes retrospectives. En destaco dues de curioses: les dedicades a la nova generació de joves dibuixant gallecs i la mostra de dibuixos de Carlos Areces (Muchachada Nui, Nui!) absolutament delirants i divertits.
No puc negar que vaig passar una estona força entretinguda, que hi ha còmics de totes les èpoques i estils amb predomini del còmic d'herois americans i manga i que potser l'any que ve repeteixo.

El temps de les cireres de Montserrat Roig

Sempre m'ha fet gràcia aquest títol, suposo perquè amaga tot una càrrega sentimental i pòetica, la mateixa càrrega sentimental que la gran escriptora Montserrat Roig (1946 - 1991) va voler donar a la novel·la que va escriure abans d'acabar el Franquisme i que va rebre el premi St.Jordi 1976. És la crònica d'una dona, Natàlia Miralpeix que torna a Catalunya, després d'haver estat a França i Anglaterra i es topa amb la realitat d'un temps i d'un país i d'uns personatges marcats pel Franquisme. L'obra forma part de la triologia que l'autora va escriure als anys setanta: Ramona, adéu, El temps de les cireres i L'hora violeta.

És un llibre que només n'he llegit fragments i que algún dia m'agradaria llegir-me'l sencer perquè la Montserrat Roig demostra el seu talent narratiu descrivint els personatges a partir del retrat de les mans...

"Les mans de la Patrícia eren melancòniques, de vegades una mica absents, "mans de frígida", deia en Lluís, modestes. Eren unes mans una mica llençades, "hagués de tocar tant lleixiu com jo, veuríem com les tindria d'arrugades", deia l'Encarna. Eren unes mans que acaronaven els fills dels altres, mans de dona eixorca, que acariciaven les flors les nits de primavera i amb el dit repassaven les fulles dels plàtans en caure a la tardor, mans que cercaven un punt dins de l'horitzó, que clenxinaven els cabells prematurament blancs de la Judit, que els allisaven amb tendresa, que tancaren les seves parpelles quan se li escapà el darrer alè de vida, mans que repassaven els misteris del dolor, que es senyaven, molles d'aigua beneita, que s'estrenyien l'una a l'altra les nits fosques de bombardeig, mans que repartien caramels per als nens pobres, que descordaven amb paciència els gafets de la cotilla quan era tan grassa i que s'omplien de crema després del bany, ara que era tan prima. Unes mans que vibraren de melangia i de sentiment, quan esbocinaren amb el martell la boca de l'amoret de l'estany, una nit càlida que es pensava que es tornava boja..."

(fragment de la pàgina 61)

Però el més curiós del cas és que fins fa poc no sabia que el títol del llibre la Montserrat Roig l'havia extret d'un poema escrit el 1866 d'un poeta francès del S.XIX de la Comuna de París anomenat Jean Baptiste Clément.

La primera estrofa del poema diu així...

Quand nous chanterons le temps des cerises

Et gai rossignol et merle moqueur

Seront tous en fête

Les belles auront la folie en tête

Et les amoureux du soleil au cœur

Quand nous chanterons le temps des cerises

Sifflera bien mieux le merle moqueur.

Curiosa estrofa que va donar títol a una carismàtica novel·la.

+info de Montserrat Roig:

http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.php

Àngels i dimonis

Angels & Demons

(Angeles y demonios/ Àngels i dimonis)

EE.UU., 2009 direcció: Ron Howard

Interpretada per Tom Hanks, Ewan McGregor, Ayelet Zurer, Stellan Skargard, entre altres.

2ª adaptació cinematogràfica d'una obra del novel·lista de Best-sellers americans Dan Brown.

Ens trobem davant d'una d'aquelles pel·lícules que previament abans de l'estrena ja se n'han fet vàries cròniques que la informació jo pugui donar en un simple post pot ser totalment vanal.

En els darrers temps la indústria del cinema s'ha entestat a portar a la gran pantalla grans fenomens editorials. El proper serà d'aquí pocs dies amb l'estrena en format cine de la primera part de la triologia Millenium basada en els llibres de l'autor suec Stieg Larsson.

Tal com va passar amb el Codigo Da Vinci, el fet d'anar a veure la peli no es tant per deixar-se impressionar per històries que han sigut llegides per milers de lectors o que aquests lectors s'han cansat en comentar-nos els arguments, sinó en deixar-se portar per les maneres com el director ens mareja en el cas del Codigo Da Vinci per París i Londres i en aquest cas per Roma.

Em va passar que abans que comencés la peli tres amigues s'explicaven entre elles amb pèls i senyals les intrigues i secrets de la novel·la. Vaig estar a punt d'aixecar-me i canviar-me de lloc, però afortunadament les tres cotorres van callar. Això sí, ja m'havien xafat algun dels secrets que havia oblidat de la novel·la.

Recomenable? Realment és una pel·lícula molt entretinguda, un tour de force per Roma. Tot comença amb el segrest de 4 cardenals que seran executats per una misteriosa secta anomenada els Iluminati. El Dr. Langdon es passa mitja peli intentant salvar els cardenals i desxifrant els secrets i sobretot intentant evitar que el Vaticà al final de la peli salti pels aires. Ah, me n'oblidava...tot transcorre a partir de la mort d'un Papa.

Per més inversemblants que siguin, és una pel·lícula que no dona treva a l'espectador per preguntar-se si allò que veu és creïble o no. El millor és disfrutar de l'aventura. Aventura recomenable per aquells que vulguin una tarda o vespre d'intrigues vaticanes.

Nous blocs!!!

Com molt bé diu l'encapçalment d'aquest bloc, Nàufrag i obrer gairebé durant un any ha volgut ser un espai d'impressions culturals i altres apunts mig improvitzats. Dues de les temàtiques que algún cop, tímidament havia publicat, són les temàtiques que fan referència a temes locals-comarcals i també aquells post de creació literària. Davant l'allau d'informacions han quedat molts cops diluïdes, sobretot la creació literària.

Per aquest motiu aquest mes de maig vaig decidir fer reformes al piset i vaig arribar a la conclusió que potser aquestes temàtiques es mereixien un espai propi.

Us convido a visitar els nous espais...

Lletres i Paisatges del Baix Llobregat

http://lletresipaisatgesdelbaix.blogspot.com/

Escrits del fum

http://escritsdelfum.blogspot.com/

Espero que siguin tant ben acollits com aquest espai...

Tots els paisatges

(Foto de JoGlo. Montserrat vist des del mirador de Queralt)

Tots tenim un paisatge que portem a dins. Basat en un format anglès, el passat dimarts es va estrenar "El paisatge favorit de Catalunya". Realment un programa interesant. Sota el prisma d'un personatge conegut ens presenta el seu paisatge favorit. La qualitat del programa és molt bona.

Potser el que no m'agrada tant és això dels rànquings. Cal aquesta competició entre diverses zones del país per saber quina és la millor?

Personalment no cal, penso que tots els paisatges escollits i que s'escolliran en el programa tenen el seu encant.

+info del programa:http://www.tv3.cat/elpaisatge/programa.htm

I per tu, quin és el teu paisatge favorit?

(El meu un dia mig boirós mig clar al Santuari de Queralt, Berga, des d'on és veu tota la comarca i al fons molt al fons Montserrat)

Cançons de bressol solidàries

L'allau diari de notícies és tan elevat que a vegades s'ens poden passar per alt petites accions per un món una mica millor. Diversos músics s'han apuntat a la iniciativa de gravar cançons de bressol per l'ONG "Aldeas infantiles", de fet és una federació internacional d'associacions d'ajuda la infància. (integra 132 països!)

Músics tant diversos com Sidonie, Love of Lesbian, Facto de la fe i las flores azules, Nena Daconte, Amaral i un llarg etcètera...

A partir del dia 22 de maig es podran descarregar d'un portal per un preu molt simbòlic. Preu que es converteix en una acció benèfica per aquesta Ong.

El portal és: http://www.supernanas.org/

Des d'aquí ens treiem el barret d'aquesta innovadora acció. I esperem que tingui èxit!

Nocturn per acordió i altres poemes seran llegits a la Catalònia

Marató poètica en homenatge a Joan Salvat-Papasseit

Llibreria Catalònia Barcelona - 23 de Maig (de les 10 a les 20h)

Joan Salvat-Papasseit serà el protagonista de la nova marató poètica que té una cita anual a la històrica llibreria Catalònia. La marató s'engloba dins els actes del Festival de Poesia de Barcelona 2009 i el poeta d'obrir la marató serà Josep Lluís Aguiló, poeta de la ciutat 2009.
Salvat-Papasseit és una figura imprescindible de la poesia catalana dels primers anys dels S.XX i sobretot, tot i morir prematurament, la seva influència posterior en poetes i cantautors ha sigut molt important.
Cantautors com Montllor, Serrat, Llach, Ribalta i molts més han musicat els seus poemes fins al punt de dedica'ls discos sencers. (És el cas de Ovidi Montllor i de Joan Manuel Serrat)
+info de l'autor: (documentació del següent enllaç a cura d'un servidor)http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2229

DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà
que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant, tindrem la mida
de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
(extret de L'irradiador del port i les gavines)

Dies de poesia

Festival de Poesia Barcelona 2009

A partir del dia 21 de Maig fins el 27 Barcelona celebra la seva cita anual amb la poesia. Enguany celebrant els 150 anys de la recuperació dels Jocs Florals i amb diversos tallers i recitals arreu de la ciutat.

Des d'aquí recomenen aquesta cita anual amb la poesia però també diem...

Tant debò els festivals poètics no fossin només al maig sinó tot l'any!

+info a: http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2009/index.htm

When you are smiling/Botella al mar...

Homenatge al poeta uruguaià
Mario Benedetti, un dels grans poetes llatinoamericans que just ahir ens va deixar després d'una llarga trajectòria carregada de bons poemes.

BOTELLA AL MAR
El mar es un azar

Vicente Huidobro
Pongo estos seis versos en mi botella al mar

con el secreto designio de que algún día

llegue a una playa casi desierta

y un niño la encuentre y la destape

y en lugar de versos extraiga piedritas

y socorros y alertas y caracoles.

WHEN YOU ARE SMILING...
When you are smiling

ocurre que tu sonrisa es la sobreviviente

la estela que en ti dejo el futuro

la memoria del horror y la esperanza

la huella de tus pasos en el mar

el sabor de la piel y su tristeza

When you are smiling

the whole world

que también vela por su amargura

smiles whith you.

MARIO BENEDETTI

(14/09 /1920 -- 17/05/2009)

Mersad Berber

Una retrospectiva que s'acaba el 24 de Maig

Les darreres propostes del Caixaforum són autèntics regals:Pa d'Àngels, Mir, Barceló, l'arquitectura de Rogers, Zabaleta...

De tot plegat la que més m'ha sorprès ha sigut...

Mersad Berber. Retrospectiva

Caixaforum Barcelona. Sala 2.

Mersad Berber és un pintor, il·lustrador, dibuixant, escenògraf, un artista d'origen bosni que domina diverses disciplines i que als darrers anys ha viscut a Zagreb allunyat de la voràgine artística mundial. La seva obra veu de la fascinació de mestres de la pintura com Velázquez, Goya, Ingres o Géricault. En el seus quadres també si reflecteix petits detalls que ens il·lustren que l'autor no defuig de l'herència culturals dels balcans ni tampoc de la influència bizantina. Berber juga amb el collage, les textures, els detalls, els gestos, els colors càlids...La seva obra retrata el pas del temps i l'efímer que són les coses. Però també hi ha icones que es repeteixen de forma volguda com el cavall: oprimit, caigut, desbocat són un símbol dels pobles dels balcans i de la seva transformació política a través de guerres i conflictes fins arribar al moment actual. Els mites també hi són present com el quadre dedicat a Dèdal.

El més interesant és veure l'evolució de les temàtiques i tècniques d'aquest autor ha través del temps. S'hi exhibeixen també algunes de les seves darreres obres. Són sèries d'impressions digitals a mig camí dels models clàssics i la tecnologia moderna.

Quan parlem d'art contemporani s'ha caigut molts cops amb l'error d'associaciar-lo en art abstracte o amb l'art que molts museus d'Art Contemporani han exhibit als darrers temps. Per això és un plaer que el Caixaforum aposti per diverses propostes i ens apropi un artista europeu absolutament interesant i desconegut i ens pregutem com és que artistes contemporanis com Berber s'hagin exposat tant pocs cops al nostre país.

Una interesant retrospectiva. Recomenable.

Que segueixin els somnis...(Som-hi blau-granes cap a la tercera!)

L'OT, el bruixot fa 40 anys

Fa gairebé 40 anys que el dibuixant Josep Lluís Picanyol va crear els primers esbossos d'un personatge que anys després es faria molt popular pels infants catalans. Estic parlant de l'Ot, el bruixot. Humor mut, irònic, visual, també amb missatge...

Les primeres tires de l'Ot aparegueren cap a l'any 71 a la revista infantil Cavall Fort. Diverses generacions d'infants i no tant infants catalans han crescut havent vist alguna vegada alguna tira còmica d'aquest bruixot tant peculiar. Avui les tires de l'Ot ja han traspassat l'univers de Cavall Fort i ja se n'han fet reculls, diverses publicacions, cd-roms, etc

+info al web de l'autor:

http://www.tallercreatiu.com/picanyol/