Poesia solidària (II)

En els temps que corren sembla que no calgui parlar de llibertat d'expressió. A ple estiu, quan la poesia sembla que només serveixi pels jocs florals i pel maig, el passat dilluns 21 de juliol es va celebrar un acte a càrrec de poetes i cantautors sota el nom de "Silencia" i subtitulat "Concert per la llibertat d'expressió al món- homenatge als defensors dels drets humans". L'acte estava organitzat per Amnistia Internacional, amb la col·laboració del Pen Club Català i Reporters sense fronteres, impulsat pel poeta Reinaldo Aparicio i amb suport d'altres noms. Com a poetes hi varen intervenir Jesus Lizano, Joaquín Marco, Marta Pesarrodona, Àlex Susana, Cristina Peri Rossi, Josep Pedrals, Enric Casasses, entre altres. I com a cantautors: Gerard Quintana, Quico Pi de la Serra, Paco Ibáñez entre altres. Suposo que deuria ser un gran recital.

M'hauria agradat moltíssim anar-hi però curiosament m'en vaig assabentar tard. Crec que de la manera com va el món i coincidint amb el 60 aniversari de la Declaració del Drets Humans realment és trist que siguin necessaris aquest tipus d'actes. Però és important que és facin per no adormir la nostra mala consciència col·lectiva.

D'aquí pocs dies s'inaguraran els JJ.OO 2008 a Pekín. Fa poques setmanes vaig veure un 30 minuts a Tv3 on es posava en entredit les maneres dels organitzadors de tals JJ.OO. Curiosament mentre els organitzadors faran esforços per mostrar el món les meravelles del nou gegant asiàtic i el govern xinès ha augmentat les mesures per disminuir la pol·lució atmosfèrica; curiosament dic, encara hi ha moltes persones, entre ells el periodista Shi Tao que està complint una condemna de 10 anys per haver enviat un simple correu electrònic on resumia un comunicat del Departament Central de Propaganda que explicava la manera com s'havien de tractar els periodistes en el 15è aniversari de la repressió del moviment del 89 per la democràcia. El Tribunal Suprem Xinès ha acceptat una solicitud de revisió d'aquest cas però encara no se'n sap res.

Per tant determinats crits encara són necessaris!!

Poesia solidària (I)

En els temps que corren reivindicar la força de les paraules per fomentar un món millor és quelcom necessari i és el lema d'algunes entitats com Poesia en acció (http://www.poesiaenaccio.org/) que des de fa +de 8 anys celebren diferents activitats durant l'any. L'última va ser el passat 21 de juny al pati de l'Ateneu Barcelonès. El factor educatiu i de sensabilització social sobretot en les escoles és un dels objectius d'aquesta entitat que compte entre els seus menbres amb molts mestres i educadors. El 21 de juny passat van celebrar un nova edició de la marató poetico - solidària.

La recaptació d'aquest any va ser destinada per potabilitzar cinc fonts d'aigua per a Cambodja. El variat programa d'actuacions musicals i recitals, segons s'havia informat contava amb la participació de prestigiosos poetes com la recent premiada Montserrat Abelló(www.escriptors.cat/autors/abellom/ ), últim premi d'Honor de les LLetres Catalanes.

La memòria històrica

Diuen que s'ha fet més en els últims anys per recuperar la memòria històrica que en 30 anys de democràcia. Diuen que durant els primers anys de democràcia, per no ferir susceptibilitats i enterrar les ferides del passat, es van congelar molts projectes per recuperar la memòria d'uns temps passats. Afortunadament 30 anys després, i justament, ara que fa 70 anys de la batalla de l'Ebre, aquest capdesetmana a les terres de l'Ebre s'han obert diferents Centres d'Interpretació per fer conèixer diferents elements d'aquell episodi sagnant.

La memòria històrica és la memòria dels pobles....Què és un poble sense memòria?

+info a...http://www.70aniversaribatalladelebre.org/

Amarga glòria

Hi ha qui diu que la justícia sempre troba el seu moment per aparèixer i després de molt de temps ha aparegut aquesta setmana amb la detenció del criminal de guerra Rodovan Karadzic. El seu és un cas paradigmàtic vivint, com molt bé van descriure els corresponsals dels TNs en un bosc de ciment i blocs de pisos idèntics amb una falsa personalitat i passant desapercebut. Increïble. El més fort és que aquesta mateixa setmana a la malaurada Bòsnia encara s'enterraven cadàvers trobats en una fossa comuna, exhumats i identificats gràcies a l'ADN. Fa anys vaig llegir un dietari d'una noia bosnia que es diu Zlata Filipôvic on retratava el dia a dia dels Balcans en ple conflicte. Aquell dietari em va inspirar per escriure uns textos que ara fa poc vaig penjar a Joescric sota el nom de "Camps de fang (Dietari d'Zlata)" +info d'Zlata Filipôvic a un article fantàstic de El País:
www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Frank/Sarajevo/elpepucul/20071025elpepicul_1/Tes - 77k
Fa anys vaig escriure uns versos (que es troben recollits dins el poemari "Fragments d'intrahistòria" penjat el treball al portal Joescric) on deia..."Les teves medalles s'ompliren d'amargor i la teva glòria fou una amarga glòria"

Que no ens confonguin...

Saber destriar el gra de la palla en un món de notícies globals sovint no és fàcil. Per això s'agraeix poder llegir articles com l'article del periodista i historiador Mateo Madridejos que publica avui El Periódico...L'Europa anti - Bush admira la figura i l'ascens del polític nordamericà Barak Obama. A dia d'avui és la millor figura que pot tenir un país com EE.UU. El seu és un perfil brillant, però que no ens confonguin i no ens quedem només amb la imatge. Tot polític amaga clarobscurs i estratègies i per això amb quedo amb la frase que destaca l'article: "Obama no és un pacifista i mentre insisteix en la retirada de les tropes de l'Iraq pretén augmentar-les a l'Afganistan".

Nens saharauis

Un estiu més als nostres pobles de Catalunya han tornat els nens i nenes del Sàhara per passar uns dies de colònies...
Molt esporàdicament se'n parla d'un conflicte que fa més de trenta anys que s'arrossega i que el pateixen especialment els infants. Fa més de deu anys vaig tenir l'ocasió de conèixer i col·laborar amb l'entitat local del meu poble que s'encarrega de tals colònies i d'aquella experiència en va sortir un conte que sortirà publicat en el recull "Petits naufragis".
El Poble Saharaui encara necessita la solidaritat de molta gent i la seva invisibilitat en els mitjans és el pitjor que els hi pot passar.
Aquest és un post per tots els pobles invisibles i per la seva lluita!!!
(imatge extreta de...www.literaturasaharaui.blogspot.com)
+info a...
http://www.saharaindependiente.org/

Últimes notícies de la CG...

Us heu fixat amb la foto que he adjuntat? Un pregoner...quelcom anacrònic en els nous temps de la cibernètica. En el seu moment vaig escriure un post on comentava l'estat actual del lloc on visc, la Colònia Güell.

Voldria comentar breument la cara B d'aquell post. L'arquitectura pot enlluernar però no sempre va acompanyat dels serveis.

Fa poc va haver-hi protestes pel tancament de l'estafeta de correus i davant la falta de personal sanitari, en un poble on hi ha molta gent gran, l'anunci que en les pròximes setmanes gairebé no hi haurà consultori mèdic és un pèl preocupant sobretot per la gent gran. Tot i axí s'auguren en el futur bons adveniments...com la commemoració del centenari de la Cripta, del qual tampoc se'n saben grans detalls, les possibles dates de la 8ª Festa del Modernisme i l'anunci de renovació de les infrastructures turístiques coincidint amb el centenari de l'església. Immersos en un allau de notícies globals el drama està que les notícies locals molts cops brillen per la seva absència.

L'efecte de la crisi

Actualment escoltar un telenotícies és tenir la sensació d'escoltar un informe diari de la crisi. L'altre dia sentia que a tot l'Estat, diàriament, hi ha 2000 persones que es queden sense feina.Fa setmanes, mesos que ens en parlen com una espècie de plaga biblíca...Però fins que no ho pateixes en les teves pròpies carns no n'ets conscient. Una jefa que tenia em deia sempre que les persones a les empreses som només formiguetes o ratolinets.
(Segurament molts d'aquests ratolinets ens passarem l'estiu, de vacances, entre altres llocs a l'Inem. Perdó ara es diu OTG. Siguem correctes amb la terminologia!)
Per il·lustrar el tema un petit video. Imagineu-vos a un pobre ratolinet. Perdó empleat. És més correcte. Imagineu-vos que li posen un formatget de més amb els formatgets que li donen a final de mes. Bé perquè s'entengui millor els refotuts incentius...El ratolinet farà mans i mànigues per conseguir aquell formatget i així poder sumar-ho amb la resta i conseguir així ser un ratolinet mil·leurista. Però que passa quan les coses no van del tot bé...La ratomàquia, perdó, queda millor empresa decideix avisar al senyor Mister Proper i la seva meravellosa escombra. Aquest post el dedico a totes les persones que com jo ens passarem aquest estiu algunes horetes a l'OTG i pensarem amb nous plans de futur. Alguns ho van anomenar capitalisme. Altres ho van anomenar mesures dràstiques per evitar pèrdues a l'empresa, d'altres ho anomenen expedientes de regulación de empresas i d'altres simplement la putada dels empleats, anomenats segons la terminologia del segle passat obrers. Terminologia obsolenta pel que es veu en els nous temps. Els temps canvien però els problemes segueixen i seguiran sent els mateixos. Vet aquí la maleïda crisi...i l'efecte escombra!
Ànims a tots aquells que com jo voldrem el setembre començar un nou cicle en les nostres vides. Us deixo amb el ratolinet...Per cert la música no us sona a la banda sonora de Full monthy?

Nàufrags...

Sóc conscient que a la xarxa hi ha altres persones que s'han sentit seduïdes per l'ampla gamma de sentits del mot nàufrag o de la mar...
Us en posaré uns exemples...
http://www.naufragdelespaisideral.blogspot.com/
Dietari personal d'un internauta que en l'últim post ens explica les seves impressions d'una boda grega. (com la pel·lícula!)
http://www.elmareselcami.blogspot.com/
Espai de cultura marítima.
http://www.grumet.blogspot.com/
http://els-informes-del-grumet.bloc.cat/
Curiós dietari on l'autor juga amb el fet que és un grumet i escriu informes pel seu capità tot explicant l'actualitat.
http://illadelsdeusmorts.blogspot.com/
Només amb el títol del bloc t'adones que darrera no hi ha una persona qualsevol. Dietari d'un persona amb ànim crític i consciència política.
Fins aquí una petita relació de curiosos blogs...Seguirem navegant.

Un quadre...

Una dona toca el piano i l'altre se la mira. La pianista mira davant seu una pintura. Són les ones d'un mar...

M'imagino la dona hipnotitzada per la pròpia melodia del piano i mirant l'horitzó del quadre. Un horitzó estrany potser? (Aquesta és una pintura del meu avi Francesc Boloix Pascual) Aquest quadre em suggereix moltes coses...I a vosaltres?

Una frase...

"El que ha naufragat tem la mar encara que estigui en calma"

Refrany popular

(Foto de la meva cosina Ana T, d'una escapada a Donosti. Gràcies Ana!)

1 mes!

Aviat farà un mes que vaig començar l'aventura de crear un bloc. Agraeixo els comentaris positius que algunes persones m'han fet arribar i també les crítiques...com el fet que he fet alguns post massa llargs. La gent que em coneix diu que en alguna ocasió tinc tendència ha enrotllar-me. També podreu observar que he fet un esforç per introduir elements nous: fotos, videos, un agenda...Ostres estic fent un esforç de síntesi per fer un post curt. Ho he conseguit?

La Catosfera 08

La Catosfera literària. Primera antologia de blogs en català.

(Editorial Cossetània. Any 2008)

El passat dimarts dia 8 vaig assistir a la presentació d'aquest llibre on vàrios autors blocaires parlaven de que els havia portat a escriure un bloc i com els seus textos havien arribat a ser escollits per formar part d'una antologia. Pot semblar contradictori que d'un món aparentment efímer com els blocs se n'acabi fent una antologia però cal dir que hi ha qui pensa que la literatura més fresca s'està coent actualment en la xarxa. Si més no curiós i innovador tot plegat. No creieu?

I uns comiats...

Diuen que el 2008 serà un any de canvis i realment ho està sent...
Tot sabem que a vegades certes propostes culturals no ho són per sempre però entristeix quan t'assabentes que sense un motiu clar, algunes d'aquestes propostes, troben la seva fi.
*Centre d'Art Santa Mònica: d'un temps cap aquí la falta d'idees importants per aquest centre han precipitat la seva clausura. Es parla que s'obrirà un nou Centre per potenciar la recerca en l'art més innovador però en tot plegat hi ha quelcom tèrbol que s'hauria d'explicar més bé.
*Bar Pastís: Amb alguns companys de l'Ajelc hi havia anat fa anys. Era decadent i encantador. És respirava un toc afrancesat i fins i tot es podia beure absenta. Aquest local està en perill per culpa de no sé quines normatives municipals...La poca bohemia que li queda a Barcelona se'n va fer punyetes i tot per culpa de la burocràcia!!
*Festival d'Òpera de butxaca. Potenciar l'òpera per un públic més ampli...i fer-ho en petit format i en diferents espais...la idea no era dolenta...per què no ha funcionat aquest festival?
*La Marató de l'espectacle: Un gran crític de teatre que ens va deixar fa poc, el Gonzalo Pérez de Olaguer, en va destacar sempre la importància de mostres com la marató per potenciar nous valors. Abans de la seva mort en va fer una crònica. En el seu dia quan vaig fer un taller de teatre a l'escola de les Arts interpretatives de Barcelona (+conegut com Anarres), vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi amb companys que feien el curs. Ens van donar un pasi i et passaves tota la nit entrant i surtint de diferents espais on es feien diferents números de diferents companyies. Era realment interactiu i potent. Dinàmic i una porta per molta gent. Per què s'ha fet aquesta any l'última marató?
És patètic que determinades propostes que ja portaven una certa tradició com la Marató hagin d'acabar així.
Esperem no haver d'escriure més post parlant de comiats...
Les bones propostes culturals estan per potenciar-les i no per ensorrar-les.
Però ja se sap la cultura com les persones canvia...(serà que ens hem d'adaptar als nous temps)