Si en el post anterior parlava de l'aniversari d'una revista...en aquest post volia fer un incís en l'aniversari de la teva...vull de Televisió de Catalunya.
25 anys d'una televisió pública i en català donen per molt...suposo que escollir com celebrar-ho no ha de ser fàcil...Si més no el programa presentat per la Judith Mascó..."Els 25" no deixa de ser un concurset clàssic i entretingut però potser per celebrar els 25 estaria bé fer un programa una mica més ambiciós...no creieu?
No entraré ara fer crítica televisiva pura i dura...ja que per això ja tenim el Sr. Monegal i el seu magnífic observatori a la BTV...
http://www.barcelonatv.com/programacio/detail.php?id=37
Tampoc entraré a explicar batalletes de la Teva i d'un servidor...(però potser us n'explicaré alguna quan arribi el moment)
Potser només volia comentar que me n'esperava quelcom més de l'aniversari de la Teva...
Per mi la pitjor notícia de la televisió pública catalana de les darreres setmanes ha sigut la supressió del gran informatiu "La nit al dia".
El canvi de rumb de la seva presentadora i conductora Mònica Terribas com a directora del canal ha precipitat la supressió del programa. Crec que va marcar una nova manera de fer informatius...amb ull crític en les entrevistes i potenciant els continguts culturals. El gran defecte dels últims temps és que no sabies mai quan començava i per ser un programa amb vocació d'informatiu s'allargava excessivament. Crec que la Teva hauria de buscar un nova proposta semblant a "La nit al dia " ja que ha deixat un buit important.
---
Quan vaig obrir aquest bloc vaig pensar que si alguna cosa faria i com veieu he fet ha sigut parlar d'aquella gent propera que té propostes interesants o que fa feines interesants tot i que no ens n'assabentem. En aquest post m'he permès la temptació de parlar de la feina que fan les persones que hi ha darrera els programes i en concret dels i les documentalistes. La seva és la feina de triar i arxivar imatges. Aquesta és la feina de la meva veïna i amiga Mònica que va col·laborar en el darrer programa "La nit al dia", però si alguna col·laboració m'ha agradat de la Mònica C com a documentalista aquest darrer semestre ha sigut en l'especial "Catalunya.cat". Era un reportatge d'una horeta on s'encabalgaven imatges dels darrers 25 anys i on per primer cop les imatges parlaven per si soles. 25 anys d'imatges que són les imatges de la història de Catalunya dels darrers anys. Un pèl pretenciós a primera vista però cal dir que darrera aquest reportatge hi havia un bon muntatge i una bona proposta...Estaria bé que el tornessin a emetre...
http://www.tv3.cat/videos/450199
La Teva dóna per molt i segur que en seguirem parlant...
diumenge, 13 de juliol del 2008
EDR 15 anys!
Fa poc més de dos mesos la revista de Rock i música en català Enderrock va celebrar amb un número especial els seus 15 anys.
Que una publicació en català i de música a casa nostra faci 15 anys és realment per celebrar-ho!
Tinc un record gravat dels començaments d'EDR. Amb el meu amic d'institut en Jordi G sortíem d'un concert de Sau del Palau d'Esports i un noi o noia (ara no recordo) es va apropar per ensenyar-nos la portada d'una nova publicació. Ens va fer gràcia però vàrem pensar...a veure quan dura...
La imatge inicial de la revista era un pèl "Kumbaiana" i es basava molt els grups capdavanters de Rock en català que omplien poliesportius aquells estius...Estic parlant de Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra, Els Pets, Laxnbusto...
Els temps han canviat molt i cal dir que Enderrock és avui dia una publicació capdavantera de la música del nostre país.
És una publicació oberta a tots estils musicals de casa nostre i és una capçalera moderna i dinàmica. Cal felicitar a en Lluís Gendrau i tot el seu equip! Enderrock ha ajudat a dignificar la música del país i els seus premis són aire fresc en un país on sempre ens hem emmirallat amb l'exterior.
Potser és una mica agosarat però potser l'EDR va tenir el suport que va tenir en els seus inicis ja que hi havia un públic potencial de joves que necessitaven expressar els seus neguits, opinions i cròniques musicals en algun mitjà. Per aquells anys, un servidor va començar a col·laborar en un fanzine que es deia "El Sellu" de Vilanova i la Geltrú i que formava part d'un projecte d'amics per correspondència que es deia Bústia Club. En els nous temps dels blocs, fotoblocs, forums, mails i xats, parlar que no fara gaires anys encara la gent es relacionava via carta és tan pre-juràssic que em fa pensar que en poc temps hem viscut una revolució super bèstia i qui us parla en prou feines supera la trentena!!!
El Sellu era l'esforç personal de la Laia Calvet. Aquest fanzine va desapèreixer tan ràpid com va aparèixer però durant més des dos anys i migs la Laia va fer una feina engrescadora. Més tard he trobat la Laia en algun article d'EDR i he pensat que aquells qui ens agrada la música de casa nostra seguim escoltant-la encara que passin els anys...
Tots tenim la nostra banda sonora...Precisament hi ha un curiós programa de la BTV que es diu així i que no deixa de ser un documental entorn un personatge que fa un balanç de la seva vida tot repescant peces musicals d'altres temps.
En un post anterior comentava que no sé perquè però certs records, gustos, viatges, monuments i músiques les associes a una persona...No us passa?
Els Doors i el rock dels 70 els associo amb l'Agnès G, que es una noia amb qui em cartejava...(parlar de cartes en ple S.XXI, sona tan estrany!), de la meva veïna Elena G l'associo amb els Héroes del Silencio, la Míriam A (qui fou gran fan dels de Constantí) amb els Pets, la Mònica C em va redescobrir la Dharma, l'Esther M amb els Sau, l'Elisenda V els Morcheeba...Uf, quin salt d'estil he fet ara...Podría fer una llista llarga de persones, grups, cançons però no cal...
Ostres i tot això perquè ha vingut? Tot ha vingut per parlar de la revista EDR...
Hi ha qui deia que el Rock en català tenia els dies contats...però sort en el nostre país hi hagut músics que se'ls hi ha refotut les maleïdes etiquetes i han seguit fent la seva i buscant el seu camí...
Voldria parlar de dos grans grups...
La Dharma. Única i perseverant. El seu cas és mereix un carrer a Sants com a mínim!!!
Enguany han tret un nou disc mesclant les influències del Sr.Miles i el Sr.Serra....
I des del País Valencià (tot i que hi ha gent que no volen que es digui país però a mi això de "Comunidad Valenciana" em costa una mica) un gran grup que també ha fet gires internacionals més enllà de les traves que ha trobat en el seu territori i són un altre exemple de perseverancia...Són els Obrint pas.
Parlar d'EDR m'ha portat records i recordar 15 anys enrera la meva vella amiga Míriam A i tota la seva tropa de gent que ens reuníem per disfrutar com diu la cançó cerveses, nenes i rock....Els anys han passat i escriure un post així m'ha portat records de la Míriam, l'Ester C de St.Boi, en Jordi G de St.Boi, en Xavi de Llerona, la Sara de Setmenat i el seu nòvio Frank d'Alacant i tota la tropa d'amigues de la Míriam A, la Mercè de Vilafranca, la Laia de Mataró, etc, etc...Suposo que a ells i a elles.... alguns grups de la revista EDR han sigut també la seva banda sonora i suposo que també s'hauran alegrat que hagi fet 15 anys.
Enhorabona Enderrock i endavant!!!
Col·leccionables...
De què serveixen les col·leccions?
Hi ha gent que pensa que acumular records, llibres, discos, souvenirs és quelcom inútil. Però des de fa un temps cap aquí alguns diaris ens han donat l'oportunitat de poder conèixer la discografia d'un músic o d'un estil de música.
Heu fet mai una col·lecció?
*Serrat: Tenir la discografia gairebé sencera d'aquest astre de la cançó no sé si és un suïcidi o no perquè tampoc sóc tan fan...(bé la meva tieta sí) però vaig conseguir completar-la i vaig descobrir certes peces que em van sorpendre.
http://www.jmserrat.com/
Em meravella que encara segueixi endavant aquest home...
*LLach: Un altre astre de la cançó. El vaig conèixer fa anys a través d'uns cassets que tenia ma germana. Tampoc n'era especialment fan però sentir alguns dels seus àlbums em van fer descobrir que apart de ser un mític cantautor és un bon compositor i poeta. Suposo que va decidir deixar de ser mític i va decidir retirar-se.
http://www.lluisllach.cat/
*Història del Rock català: Em feia una certa por fer aquest col·leccionable per allò de veure quina moto ens venen de la història del Rock del nostre país, ja que certes cançons del Rock del nostre país han sigut, com suposo molts joves de la meva generació, la banda sonora d'una part de la meva adolescència. Sobretot el Rock de principis dels 90. Cal dir des d'aquí que felicito l'iniciativa de fer un col·leccionable de Rock i a més a més de música del nostre país. El resultat final és desigual ja que no deixa de ser un compendi de cançons algunes mítiques, altres molt sentides i altres molt desconegudes. Tothom sap que això del Rock en català va ser un poc estrany ja que intentar posar en un mateix sac estils com el pop, rock, folc, reagge, electrònica, ska, punk, heavy, etc era com posar patates i cols en un mateix sac. La col·lecció reuneix tot tipus d'estils i musiques i un pot fer-se la seva pròpia idea de com ha evolucionat la música d'aquest país. El fet que la col·lecció acabi el 94, per mi, és quelcom arbitrari, ja que després del 94 també hi va haver vida...Es troben a faltar algunes cançons (suposem que per drets discogràfics). En el cas de Sau, una de les cançons mítiques del 92 és el "Tren de mitjanit" i és curiós que no hi sigui.
Generacionalment em sento més identificat amb la música dels 90 que no la dels 80 però curiosament en els darrers anys he tingut l'oportunitat de conèixer gent que formava part d'aquella generació. És el cas d'en Josep Fuster, en Pepe, ex guitarrista dels B-30 i company d'una amiga, la Kathy.
Els B-30 foren un grup d'amics que es reunien a St.Feliu de Codines i que a partir d'aquella amistat volgueren tirar endavant un projecte de grup i editar com a mínim un parell de discs. Suposo que és la història del Rock dels 80, gent que va intentar fer coses i que alguns van poder tirar endavant i d'altres si més no ho varen intentar.
En Pepe no parla massa del passat però si més no, sé que en guarda un bon record d'aquells anys...
http://es.youtube.com/results?search_query=Boixos+sentimentals&search_type=&aq=f
Suposo que és el cas dels Pets. Un grup d'amics de Constantí que començaren dient-se Condons adulterats i mireu ara on han arribat!!!!
http://www.elspets.cat/
I aquest any celebren l'onzé aniversari de l'edició del seu gran disc "Bon dia", un dels grans discs de la música pop en català dels darrers anys.
Per això...no trobeu que és estrany que el col·leccionable acabés el 94?
*Queen: Oh, què dir de la Reina? És un autèntic plaer poder fer la col·lecció de llibres discos d'aquest gran grup de Rock. Algunes de les seves cançons foren autèntics himnes i escoltar els seus primers disc es redescobrir els fonaments d'una de les grans bandes de la història de la música dels darrers 30 anys.
http://www.queenonline.com/
Abans d'acabar aquest post...comentar que els col·leccionables de Queen i Serrat són col·leccionables del http://www.elperiodico.cat/ ; el col·leccionable de LluÍs LLach fou un col·leccionable de http://www.lavanguardia.com/ i el col·leccionable de Rock en català ha sigut un col·leccionable del diari http://www.avui.cat/
I vosaltres, heu col·leccionat mai res?
Hi ha gent que pensa que acumular records, llibres, discos, souvenirs és quelcom inútil. Però des de fa un temps cap aquí alguns diaris ens han donat l'oportunitat de poder conèixer la discografia d'un músic o d'un estil de música.
Heu fet mai una col·lecció?
*Serrat: Tenir la discografia gairebé sencera d'aquest astre de la cançó no sé si és un suïcidi o no perquè tampoc sóc tan fan...(bé la meva tieta sí) però vaig conseguir completar-la i vaig descobrir certes peces que em van sorpendre.
http://www.jmserrat.com/
Em meravella que encara segueixi endavant aquest home...
*LLach: Un altre astre de la cançó. El vaig conèixer fa anys a través d'uns cassets que tenia ma germana. Tampoc n'era especialment fan però sentir alguns dels seus àlbums em van fer descobrir que apart de ser un mític cantautor és un bon compositor i poeta. Suposo que va decidir deixar de ser mític i va decidir retirar-se.
http://www.lluisllach.cat/
*Història del Rock català: Em feia una certa por fer aquest col·leccionable per allò de veure quina moto ens venen de la història del Rock del nostre país, ja que certes cançons del Rock del nostre país han sigut, com suposo molts joves de la meva generació, la banda sonora d'una part de la meva adolescència. Sobretot el Rock de principis dels 90. Cal dir des d'aquí que felicito l'iniciativa de fer un col·leccionable de Rock i a més a més de música del nostre país. El resultat final és desigual ja que no deixa de ser un compendi de cançons algunes mítiques, altres molt sentides i altres molt desconegudes. Tothom sap que això del Rock en català va ser un poc estrany ja que intentar posar en un mateix sac estils com el pop, rock, folc, reagge, electrònica, ska, punk, heavy, etc era com posar patates i cols en un mateix sac. La col·lecció reuneix tot tipus d'estils i musiques i un pot fer-se la seva pròpia idea de com ha evolucionat la música d'aquest país. El fet que la col·lecció acabi el 94, per mi, és quelcom arbitrari, ja que després del 94 també hi va haver vida...Es troben a faltar algunes cançons (suposem que per drets discogràfics). En el cas de Sau, una de les cançons mítiques del 92 és el "Tren de mitjanit" i és curiós que no hi sigui.
Generacionalment em sento més identificat amb la música dels 90 que no la dels 80 però curiosament en els darrers anys he tingut l'oportunitat de conèixer gent que formava part d'aquella generació. És el cas d'en Josep Fuster, en Pepe, ex guitarrista dels B-30 i company d'una amiga, la Kathy.
Els B-30 foren un grup d'amics que es reunien a St.Feliu de Codines i que a partir d'aquella amistat volgueren tirar endavant un projecte de grup i editar com a mínim un parell de discs. Suposo que és la història del Rock dels 80, gent que va intentar fer coses i que alguns van poder tirar endavant i d'altres si més no ho varen intentar.
En Pepe no parla massa del passat però si més no, sé que en guarda un bon record d'aquells anys...
http://es.youtube.com/results?search_query=Boixos+sentimentals&search_type=&aq=f
Suposo que és el cas dels Pets. Un grup d'amics de Constantí que començaren dient-se Condons adulterats i mireu ara on han arribat!!!!
http://www.elspets.cat/
I aquest any celebren l'onzé aniversari de l'edició del seu gran disc "Bon dia", un dels grans discs de la música pop en català dels darrers anys.
Per això...no trobeu que és estrany que el col·leccionable acabés el 94?
*Queen: Oh, què dir de la Reina? És un autèntic plaer poder fer la col·lecció de llibres discos d'aquest gran grup de Rock. Algunes de les seves cançons foren autèntics himnes i escoltar els seus primers disc es redescobrir els fonaments d'una de les grans bandes de la història de la música dels darrers 30 anys.
http://www.queenonline.com/
Abans d'acabar aquest post...comentar que els col·leccionables de Queen i Serrat són col·leccionables del http://www.elperiodico.cat/ ; el col·leccionable de LluÍs LLach fou un col·leccionable de http://www.lavanguardia.com/ i el col·leccionable de Rock en català ha sigut un col·leccionable del diari http://www.avui.cat/
I vosaltres, heu col·leccionat mai res?
Òpera a la platja....
Vivim immersos en una pluja de tot tipus de festivals...clàssica, jazz, rock, alternativa, electrònica...no sóc massa melòman però hi ha un gènere que potser estaria bé apropar-lo més al públic que és l'operístic. L'any passat hi ha va haver una gran iniciativa que fou retransmetre a la platja de la Barceloneta l'òpera Norma i enguany, en motiu de la celebració del 50è aniversari del debut del tenor Josep Carreras es va retransmetre l'acte commemoratiu des del Liceu. El més bonic de tot fou quan el tenor tingué el detall d'apropar-se a la platja i cantar una peça en directe per tota la gent que s'hi havia aplegat.
Un dels millors records que tinc de Viena, fou quan vaig tenir l'oportunitat de poder veure l'ambient que hi havia a la plaça de l'Ajuntament on es retransmetia una Òpera. Si aquí fem cinema a la fresca, els vienesos fan òpera la fresca. Trobo que ho podríem exportar...oi?
www.youtube.com/watch?v=LSqMM082pz4 - 109k
Un dels millors records que tinc de Viena, fou quan vaig tenir l'oportunitat de poder veure l'ambient que hi havia a la plaça de l'Ajuntament on es retransmetia una Òpera. Si aquí fem cinema a la fresca, els vienesos fan òpera la fresca. Trobo que ho podríem exportar...oi?
www.youtube.com/watch?v=LSqMM082pz4 - 109k
Vivaldi ens visita...
Aquest passat divendres dia 11 de juliol es va donar per finalitzat el minicicle de dos concerts que enguany s'ha celebrat a la Cripta Gaudí.
El primer d'aquests concerts fou el divendres 4. En Marcel Janer ens va oferir un breu i variat repartori de jazz llatí acompanyat pel percussionista Roger Noguerol. La vetllada també fou amenitzada per altres músics convidats, alguns d'ells de la pròpia Colònia Güell, com en Toni Rosselló que va acompanyar als músics amb una dolça melodia d'acordió.
El segon concert, que és el que ens ocupa en aquest post fou una versió reduïda de "les 4 estacions de Vivaldi" a càrrec de l'Orquestra de Castellbisbal. Tot i la calor del divendres i la pausa innecessària entre la primera part (amb fragments de la Primavera i Estiu) i la segona part (formada per fragments de la tardor i l'hivern), fou una bona vetllada gràcies al nivell d'aquesta bona orquestra de músics. (bàsicament músics de corda)
El toc diferent el va donar un actor que presentava l'acte i llegia els poemes alegòrics a cada estació. Cal dir que l'actor ho va fer molt bé i vaig trobar curiós que un actor vestit del compositor de l'obra presentés l'acte. Tampoc sabia que les famoses 4 estacions sabien escrit per ser també declamades amb el seu corresponent poema que obra l'interpretació de cada fragment.
Llàstima que de concerts només n'hagin fet dos!!!
+info d'en Marcel Janer:
+info de l'Orquestra Castellbisbal:
+info del Sr.Vivaldi a...
ART JAPONÈS A LA PEDRERA...
Des de fa uns dies podem disfrutar d'una exposició d'art japonès a la Pedrera...
"Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer"
(Gravats japonesos dels segles XVIII i XIX de la Bibliothèque Nationale de France)
Fins el 14 de setembre podem disfrutar d'aquesta mostra de gravats. L'exposició ens apropa a l'efímer art del gravat on el que es pretenia era mostrar fragments de la quotidianeïtat d'uns temps quan la imatge encara no tenia el poder que té en els nostres temps. Les temàtiques eren variades i van anar canviant segons els gustos, necessitats i mentalitats de cada etapa. Per aquest motiu trobem gravats que mostren imatges sumo, teatre kabuki, vida quotidiana, belleses japoneses, estampes eròtiques i tot tipus de paisatges.
És francament recomenable.
Les paraules que encapçalen l'exposició són un bon resum de la mateixa:
"viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos i ànima a la contemplació de la lluna, de la flor del cirerer i de la fulla d'auró..., no deixar-se aclaparar per la pobresa i no deixar que se't reflecteixi a la cara, sinó deixar-se portar, com una carbassa que sura pel riu, d'això se'n diu ukiyo"
(Asai Ryoi, Contes del món efímer, cap al 1665)
"Ukiyo-e. Imatges d'un món efímer"
(Gravats japonesos dels segles XVIII i XIX de la Bibliothèque Nationale de France)
Fins el 14 de setembre podem disfrutar d'aquesta mostra de gravats. L'exposició ens apropa a l'efímer art del gravat on el que es pretenia era mostrar fragments de la quotidianeïtat d'uns temps quan la imatge encara no tenia el poder que té en els nostres temps. Les temàtiques eren variades i van anar canviant segons els gustos, necessitats i mentalitats de cada etapa. Per aquest motiu trobem gravats que mostren imatges sumo, teatre kabuki, vida quotidiana, belleses japoneses, estampes eròtiques i tot tipus de paisatges.
És francament recomenable.
Les paraules que encapçalen l'exposició són un bon resum de la mateixa:
"viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos i ànima a la contemplació de la lluna, de la flor del cirerer i de la fulla d'auró..., no deixar-se aclaparar per la pobresa i no deixar que se't reflecteixi a la cara, sinó deixar-se portar, com una carbassa que sura pel riu, d'això se'n diu ukiyo"
(Asai Ryoi, Contes del món efímer, cap al 1665)
Uns haikús...
Els últims versos que he escrit són uns haikús...
Pot semblar fàcil escriure quatre mots però l'art de l'haikú va molt més enllà. Darrera quatre mots s'hi amaga tot un món d'impressions.
"Estripa'm l'ànima
ara que pots;
Trenca'm com el coco.
Plantaré noves llavors."
És un dels 4 haikús que sota el títol "Fruita tèrbola" he penjat a www.joescric.com
http://www.joescric.com/publica/comunidad/obra.aspx?cod=7174
Pot semblar fàcil escriure quatre mots però l'art de l'haikú va molt més enllà. Darrera quatre mots s'hi amaga tot un món d'impressions.
"Estripa'm l'ànima
ara que pots;
Trenca'm com el coco.
Plantaré noves llavors."
És un dels 4 haikús que sota el títol "Fruita tèrbola" he penjat a www.joescric.com
http://www.joescric.com/publica/comunidad/obra.aspx?cod=7174
Una frase...
"Fa més soroll un arbre que cau que cent arbres treballant en silenci"frase lapidària de Cassià M. Just, abat emèrit de Montserrat mort el passat hivern. Aquesta frase la va deixar anar aquest savi davant de la flamant nova directora de Tv3, Mònica Terribas. Fa poc van fer una série d'entrevistes al 33 on entrevistaven diverses personalitats catalanes, penso que hauria pogut ser un personatge més d'aquestes entrevistes.
La imatge correspon a un fragment d'un quadre del meu avi, en Francesc Boloix Pascual. El quadre retrata l'antic camí cap a Can Ribot a Sta.Coloma de Cervelló.
Certament en un món de sorolls no pensem que hi ha moltes persones que treballen en silenci i fan una gran feina. A elles va aquest post.
dimarts, 8 de juliol del 2008
Nits curtes d'estiu...
Nits curtes d'estiu. Xafogor.La fresca és un bàlsam. Sembla com si a l'estiu calgués aprofitar el temps al màxim...pluja de festivals.
La primera d'aquestes nits és St.Joan.
He passat molts St Joan diferents però sempre es comenta que és bo passar-ho d'una forma especial, per donar bons auguris al nou solstici que ens espera.
Enguany enmig d'una festa de barri a St.Joan Despí...sí, sí...més amunt d'on hi ha la Tele 3, que diuen alguns...Les festes de barri tenen el caliu del veïns...i recorden les festetes d'abans, quan només calia una orquestrilla per estar feliç. Curiosament dos colegues, l'Enric R i la Núria F, (per cert, gràcies per tot!!) i nouvinguts a aquest poble ens hi varen convidar.
El toc gastrònomic són les coques...(i el dilema sempre és de fruita o de llardons?) El punt divertit fou la mirada encuriosida d'una convidada, la Sandrine, una noia belga, que tastava les coques com aquell qui prova una exquisada menja. I de fet eren bones!!
En fi...No volia caure en escriure sobre tòpics i batalletes. Ho he fet. Què hi farem! No me n'he pogut estar... Potser els tòpics són una part de la nostra vida. Reconec que quan vaig anar Cuba hi vaig anar amb molts tòpics. Alguns es varen confirmar i d'altres no. I per què parlo de Cuba? Sempre hi ha alguna nit especial i la revetlla de fa dos anys la vaig passar al Carib.
Va ser tot plegat un pèl estrany, curiós...A diferència d'altres viatges on els records són molt propers, l'aventura cubana, la recordo com quelcom ràpid, efímer, agradable però estrany. Passar una nit especial a algún lloc especial té el seu què...El millor record són les postes de sol. La nit té un toc diferent, potser com totes les nits curtes d'estiu...
¿Heu passat mai una nit especial en algún lloc especial? On us agradaria passar-la?
I l'ou va ballar....
Finals de maig. Dijous de Corpus. Hores de patum pels berguedans i pels barcelonins l'inici del bon temps convida passejar. Em vaig escapar al migdia al centre. Feia temps que no ho feia i va ser molt agradable passejar pels carrers del Gòtic: carrer bisbe, plaça St.Jaume, Claustre de la Catedral, casa de l'Ardiaca, Museu Marès...Es comentava que potser amb la sequera això de l'oucomballa quedaria molt deslluït. Només recordo haver-ho vist a l'Ateneu Barcelonès i haig de confessar que em va semblar quelcom agradable, vistós i bonic i convidava a quedar-te minuts i més minuts mirant la màgia de com l'aigua fa pujar l'ou...Una tradició curiosa.
Passejar pel centre em va portar bons records i vaig entrar al museu Marès i vaig veure el pati engalanat de flors. No us ha passat mai que un racó, lloc, bar, viatge, música, menjar us recorden a alguna experiència o record?
No sé perquè em va venir el cap el record d'uns dels últims cops que vaig retrobar-me amb la meva vella amiga vilanovina Esther. Tenia la impressió que estigués allà dient-me...ei, vinga, tirem la foto? De fet, la foto mai va sortir, coses de la càmara que portava. Suposo que a l'Esther i altres amics/ amigues també els hi deu passar que la ment associa records amb persones i moments concrets de la vida...
Vaig tenir la sensació per uns moments de redescobrir el cor del casc antic de Barcelona. I sentir-me guiri per uns moments.
+fotos a...
Us adjunto un link d'un blog d'una senyora que fa unes bones fotos del tema que ens ocupa...(Les fotos són de l'any passat però...crec que valen la pena, oi?)
www.montse-unamicadetot.blogspot.com/2007/06/lou-com-balla-corpus-2007.html - 61k -
Vindrà la pluja?
Davant la sequera devastadora que semblava que podia amenaçar-nos aquest estiu...la pregunta habitual era: vindrà la pluja?
No entraré a anal·litzar el tema de la gestió de l'aigua i els tripijocs polítics de transvassaments sí, transvassaments no...
Com deia en el post dels rius l'aigua cada dia més serà un bé preuat. Per aquest motiu la ciutat de Saragossa l'ha escollit com a tema en la seva Expo.
Vaig veure l'acte inagural i em va semblar prou correcte i externament dóna la sensació que la gestió de l'Expo està molt més ben plantejada que la pífia del Forum de les Cultures de Barcelona. La Foto correspon al Parque das Naçoes de Lisboa i cal dir que els portuguessos han sabut conservar molt bé la zona on en el seu dia es va celebrar la seva Expo. Si algú l'ha visitat sabrà que hi ha un bonic oceanari, un casinet, un museu de la ciència, una zona de congressos, uns hotels, restaurants, terrasses i una bona vista del pont de Vasco de Gamma. I el més encantador són els sortidors d'aigua com el de la foto...
No sé si tindré l'ocasió de visitar l'expoZaragoza però si més la cançó promocional és un bon encert. Sempre fan una mica de por les versions però cal dir que la versió del tema "a hard rain's a gonna fall" de Bob Dylan és una bona versió. Els responsables són Amaral que han batejat el tema com "Llegará la tormenta".
Què dir del grup saragossà Amaral? Inicialment em semblavem el típic duet de pop de ràdioformula. I sí són carn de ràdioformula. Però tenen bons temes i cada nou disc se superen ells mateixos i maduren. I el millor són dos bons musics i l'èxit encara no els ha consumit ja que desprenen molta humilitat en les entrevistes. L'últim disc titulat "Gato negro - Dragón rojo" és un bon disc, i apart de Kamikaze que és un single, té peces sorprenents com "las puertas del infierno" on sorprenen al personal amb un toc rocker molt alternatiu.
Vindrà la pluja? Arribarà...si...potser arribarà...
+info...
Sobre Expos...
Sobre Amaral...
www.youtube.com/watch?v=eqc4BO6it5s - 113k www.elpais.com/articulo/cultura/tormenta/Amaral/cae/Madrid/elpepucul/20080313elpepucul_1/Tes - 77k
dilluns, 7 de juliol del 2008
...I de muntanyes
La natura en estat pur sempre ens deixa bocabadats. Diuen que l'estiu és un temps meravellós per contemplar-la.
En l'anterior post parlava de la degradació del rius i potser caldria fer una crida davant la degradació de certes muntanyes, fins i tot reserves naturals.
(A la foto:Les Rocky Mountains del Canadà. Crec que és una bona foto per il·lustrar l'encant d'unes muntanyes i la necessitat de preservar-les a tot el món. El Canadà és un país de potents encants naturals. La foto correspon a l'ultim post que en Xavi A., el meu cosí, va posar en el seu difunt bloc. Ell és un apassionat de França, del Canadà, del Quebec en concret i altres zones francòfones. Una vella col·lega de la colla, la Marga J, com jo l'anomeno una biòloga viatgera congresual, en un dels seus últims congressos justament al Canadà, ens va explicar l'impacte de sentir enraonar en el francès del Quebec o quebequès i la riquesa que amaga aquest país. Animo al meu cosí Xavier a ressucitar el seu bloc...)
+ info al difunt bloc http://www.geo81-xavi81.blogspot.com/
Temps de rius...(una "Big Jump")
Enguany serà un any on haurem sentit parlar més que mai de recursos, sequera i aigua. L'aigua cada dia és un bé més preuat. La necessitat de recuperar espais naturals i reinvindicar el riu com espai de vida és el que ha portat aquest capdesetmana a un grup de gent a apropar-se els rius i reinvindicar-los com a espais nets i ecològics. A tota Europa s'ha celebrat l'anomenda "Big Jump". Europa és precisament un continent carregat de petits i grans rius i davant la degradació ha sorgit el crit de recuperar no només els rius sinó també les riberes.
Des de St.Joan Despí i a tot Catalunya i Europa diversos petits grups han fet un crit unànime per salvar els ecosistemes fluvials. El cas del riu Llobregat és preocupant ja que, tot i que l'estat actual està més net que altres anys, les sals que es filtren des de les mines de Sallent i Súria i els abocaments habituals de residus al riu, el fan encara un riu degradat.
Per sort, les últimes plujes han provocat que a Castellar de N'Hug i a l'Alt Berguedà hagin brotat de nous fonts i raigs d'aigua que feia anys que no es veien.
Des d'aquí donem tot el nostre suport a les Big Jumps i trobem lamentable que a Saragossa on es celebra la famosa Expo sobre l'aigua hi hagi hagut algún incident entre policia i manifestants que volien banyar-se al riu Ebre.
Conclusió: el riu és de tots o potser no?
+info a http://www.bigjump.org/
Des de St.Joan Despí i a tot Catalunya i Europa diversos petits grups han fet un crit unànime per salvar els ecosistemes fluvials. El cas del riu Llobregat és preocupant ja que, tot i que l'estat actual està més net que altres anys, les sals que es filtren des de les mines de Sallent i Súria i els abocaments habituals de residus al riu, el fan encara un riu degradat.
Per sort, les últimes plujes han provocat que a Castellar de N'Hug i a l'Alt Berguedà hagin brotat de nous fonts i raigs d'aigua que feia anys que no es veien.
Des d'aquí donem tot el nostre suport a les Big Jumps i trobem lamentable que a Saragossa on es celebra la famosa Expo sobre l'aigua hi hagi hagut algún incident entre policia i manifestants que volien banyar-se al riu Ebre.
Conclusió: el riu és de tots o potser no?
+info a http://www.bigjump.org/
Benvingut Pascualín a un món en crisis...
Diuen que els anys de traspàs són anys turbulents on imperen més aviat els canvis. Diuen que ja se sap, que després d'uns anys de vaques grosses venen els anys de vaques primes...
Encabalguem mesos d'una forma brutal i un dia sense adonar-nos veiem que alguna cosa ha canviat i els informatius parlen de recessió i crisis. Podria parlar de com tot plegat ens afecta a les nostres vides i bla, bla, bla...únicament volia penjar aquestes vinyetes que adjuntat que em van enviar l'altre dia sota el títol "evolución de robo". Un títol molt eloqüent.
Treballant en el sector dels viatges podria comentar-vos com s'han incrementat els viatges per la puja del carburant i que quan el caler falla, fallen les ventes de pisos, cotxes, viatges, roba...tot i que diuen que la temporada de rebaixes d'estiu que casualment s'ha obert aquest passat cap de setmana no ha sigut un començament de temporada dolent, tot el contrari. Paradoxal? No ho sé...
Tot plegat ens desconcerta i això ho podem constatar en diferents indicis...mirant tarifes de companyies de low cost, un s'adona que potser ja no ho són tant de low i potser són una mica més cost.
Qui sap potser tot plegat són coses de l'any de traspàs...
Al bar on dino habitualment en Reyes que és qui regenta el negoci està preocupat. Per què? us preguntareu...La clientela ha baixat i el bar està sovint mig buit. Em va dir que és per la crisis. No hi ha treball. Si no hi ha treball no es contracten nous treballadors i si no es contracten nous treballadors, aquests no van a dinar a cap bar ni a cap restaurant i la mitja dotzena de xiringuitos de la zona del Poblenou on treballo veuen perillar el seu cul. Realment és preocupant...
Tot i així la vida continua i diuen que la natalitat ha pujat. Què curiós, oi?
Dos colegues, la Montse O i l'Albert S van tenir un nadó, en Pascual i dos colegues més, la Bea R i l'Enric G, esperen un Miquel pel Novembre...Abans sempre deien que les criatures venien amb un pa sota el braç, i ara?
La Bea R em comentava esglaiada la quantitat d'aparells que s'inventen per les futures criatures. Abans hi havia el bressol, quatre bolquers i anar tirant...però ara...
Esperem que el Pascualín pugui viure en un món equilibrat...
Com bé deia al principi...felicito qui va titular aquestes vinyetes "la evolución del robo". Mai millor dit!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Potser també t'agradarà...
