Nàufrag i Obrer s'adhereix a la crida feta pel bloc "Antaviana" per recordar els 25 anys de la mort del gran poeta Salvador Espriu (1913 - 1985)
De tots els poetes i escriptors que un servidor ha dedicat un post en aquest blog, reconec que el Sr.Espriu és un dels poetes que m'ha costat més decidir-me quin material escollir per penjar al bloc. Realment és d'aquells poetes que per la seva aureòla de mite nacional consagrat als altars em feia un cert respecte participar en l'homenatge blocaire. Però penso que és una bona iniciativa i que des d'aquí tota iniciativa que serveixi per recuperar la memòria dels grans poetes catalans, li donarem suport.
Recordo que un dels primers llibres que vaig llegir i que recordo més és "El caminant i el mur". Com a homenatge al mestre Espriu he decidit escollir dos poemes significatius, el primer del llibre "Les hores" i el segon del poemari citat.
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
***
DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
Que serveixin aquest dos poemes com a homenatge al mestre Espriu.
A continuació un post d'Antaviana amb la "llista provisional" de blogs que participen en aquest homenatge (sobrepassa ja la vuitantena!!):
Adjunto llista actualitzada dels blocs participants (150!!):
3 comentaris:
Un post molt macu, felicitats
Gabriel, la velocitat amb què s'actualitza la xarxa és trepidant.
Aquella llista ja es va penjar desactualitzada i en aquests moments som sobre les 120 participacions. I el nombre segueix creixent!
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Magnífic homenatge a un gran! A mi d'Espriu m'agrada especialment "Les roses recordades", ideal poema per a ser rememorat un dia tan bonic com Sant Jordi :)
Publica un comentari a l'entrada