Lucien Freud (un record per...)

Hi ha noms que per la seva originalitat es mereixen ser molt més que un simple titular necrològic al diari.És el cas del pintor britànic Lucien Freud, que com molt indica el seu cognom era net del cèlebre psicoanal·lista.
Fa pocs anys recordo una retrospectiva molt bona al Caixaforum.
Vet aquí un video per recordar el seu art ara que fa poques setmanes que va morir...
Lucien Freud (Berlín 1922 - Londres 2011)

Island in the sun

Weezer és un d'aquells grups que va aparèixer als anys 90 amb una cançó que va arrassar anomenada "Buddy Holly" i que rememorava el rock dels anys 50. Després d'allò la carrera d'aquest grup més aviat ha estat discreta però han deixat bones cançons com la següent. Una bona cançó per acabar un llarg cap de setmana d'estiu. (Tot i que avui ja som dilluns)

Todos los días sale el sol...

Hi ha grups que no saps ni d'on venen ni d'on surten però que tenen una cançó aparentment senzilla que se t'enganxa de mala manera. És el cas de la següent cançó amb un clip aparentment senzill però que té el seu què perquè sembla un lip dub. En podríem dir: descobriments del youtube i del canal de videos de l'enderrock.

100 anys del naixement de Mario Moreno "Cantinflas"

Vet aquí que ahir just va fer 100 anys del naixement d'uns dels actors mexicans més emblemàtics. Vet aquí un interesant video que el recorda molt bé...

Fusió

vinyeta trobada a:http://www.onnoth.com/blog/
Si l'empatx en una persona pot denominar-se de diverses maneres (gastronteritis, per exemple)...l'empatx de notícies i dades econòmiques que cada dia sentim en els mitjans com podria denominar-se? ("economitis"?)
Mai en la vida havia vist tanta notícia econòmica encapçalant els titulars de les notícies. Si abans la paraula estrella era "crisi", ara és "deute".
Si fossin positives rai, però el pitjor és que tothom en parla però pels neòfits de la cosa econòmica costa seguir el fil de tanta dada i tanta paranoia al límit del precipici...
Es veu que avui el deute d'Espanyistán estava gairebé frec a frec molt semblant al d'Italiosconi.
No sé vosaltres, però un servidor ja comença a estar saturat de tanta notícia econòmica...
Una cosa està clara: el món sota el domini del sistema capitalista és víctima de la seva pròpia avarícia. Ens encaminen cap a una nova era.L'era del benestar s'acaba. I el pitjor de tot el qui en paga les conseqüències són els propis ciutadans, sobretot els més humils, que a dia d'avui encara ens costa entendre com s'ha arribat a aquesta situació.

Islas Baleares (d'Antònia Font)

Del darrer disc d'Antònia Font s'em fa difícil escollir una cançó perquè totes tenen el seu encant. Però una de les cançons que em fa més gràcia, perquè té un to d'autoparòdia amb l'accent guiri i un lletra que sembla un espot turístic és: Islas Baleares. Doncs, apa, tots i totes de vacances cap a les Islas Baleares!

Agost (d'Els Pets)

Una gran cançó d'un gran disc que reinvindica una forma de veure la vida...

Apocalipsi d'estiu

Deien que demà dia 2 d'agost l'economia nortamericana podia patir una fallida i de retruc podia acabar d'arrossegar el món mundial mundialíssim.
L'agost és un mes estrany, un estrany parèntesi on tot allò transcendetal sembla que no pugui ser. Sembla que a l'agost no hi pugui haver revoltes. Els indignats deuen estar de vacances. Alguns polítics ja descansen esperant el gran dia de les "elecciones generalísimas del 20-N".L'activitat informativa baixa. Les televisions s'omplen de refregits. Moltes pàgines i blogs abadonen la seva activitat durant aquesta època de l'any.
Em pregunten: no volies abandonar la cosa blogaire? Sí, ho sé, sí és cert, però he decidit allargar una mica, només una mica més la dolça agonia...
És un mes carregat de tòpics.
És un mes fantàstic perquè el món se'n vagi a prendre pel sac, si més no alguns afortunats els agafarà de vacances i menjant-se un deliciós gelat.
Ja ho diuen alguns...si el món s'acaba que m'agafi de vacances!!!

Ja fa temps que el món és una gran Arca de Noè, però amb la diferència que l'Arca de Noè actual està plena de forats i fa temps que fa aigües.

Bones vacances per aquells que les tingueu i per la resta de mortals, paciència i bons aliments!

(nota: fixeu-vos amb la il·lustració del post. Hi ha un ocell que en castellà en diríem un "pájaro carpintero" i en català un picot. Si el vaixell és el món mundial que va a la deriva...El picot què és? Que cadascú hi trobi la seva interpretació però podria ser la "crisi dels ous" que no para de fer meravellosos forats. Sempre havia cregut que això de la crisi se li deia així perquè era quelcom temporal. Més que crisi el que vivim en el món mundial és el naixement d'una nova era que ningú s'atreveix a dir a on ens portarà)

Recordant Orwell i el seu homenatge...

"En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic. Aquell hivern, al front de Saragossa, l'ordre d'importància d'aquestes cinc coses era justament el que he escrit; l'enemic en darrer lloc. Deixant de banda la nit, quan sempre era possible un atac per sorpresa, ningú no es preocupava de l'enemic. Els feixistes no eren sinó uns llunyans insectes negres, que de vegades vèiem saltironar d'ací d'allà. La veritable preocupació dels dos exèrcits era la lluita contra el fred."

George Orwell

(pseudònim de Eric Arthur Blair. Motihari, Raj Britànic 1903 - Londres 1950. Periodista i escriptor. Les seves obres estan marcades per les seves experiències vitals contra l'imperialisme britànic (Dies a Birmània), a favor de la justícia social després d'haver vist les condicions de vida dels treballadores de Londres i París i en el darrer tram de la seva vida per la seva oposició als totalitarismes nazi i stalinista fruit de la qual sorgiran obres que el faran un escriptor reconegut com "Rebel·lió a la Granja" o "1984".)

Primer paràgraf del capítol III, pàg.40 de...

Homenatge a Catalunya. George Orwell. Traducció catalana de Ramon Folch i Camarasa. Editorial Ariel, editat per primera vegada el 1969.

Vet ací que en un dia on la Història recorda l'amarg record de l'inici d'uns temps foscos, justament 75 anys de l'"Alzamiento" o més ben dit, cop d'Estat a la IIª República...No sé perquè he volgut recordar un llibre que fa anys em va recomenar el meu professor d'història de l'Institut. I ara que tinc un grapat de lectures estiuenques, estic temptat a rellegir-me'l.

Us l'heu llegit?

Recomano també "Dies a Birmània" (el podreu trobar en català curiosament per l'editorial Edicions de 1984), una obra crítica i irònia contra l'imperialisme.

I acabo amb un de les seves grans frases:

"En tiempos de engaño universal, decir la verdad se convierte en un acto revolucionario".

1 proverbi africà

"Persones senzilles, en llocs senzills, realitzant coses senzilles, poden canviar el món"

Proverbi africà

(Quan ho he llegit en una entrevista a El Periòdico de Catalunya a un guardià urbà de l'Hospitalet que fa tasques solidàries, m'ha semblat de tan simple, impactant. I he decidit compartir-ho. Un bon proverbi, oi?)

From the clouds (Jack Johnson)

Diumenge d'estiu amb núvols i algun que altre xàfec. Mirar els núvols i badar una estona. Tot un plaer dominical. I quina música li podríem posar: Jack Johnson! (Sí, ja ho sé que el Sr.Johnson repeteix post però és que és una de les meves debilitats i els seus videos també!) Una bona manera d'acomiadar el diumenge i la setmana.

Xarxa i llibertat

En aquests dies que tan hem sentit a parlar de SGAE i dels seus tripijocs arran de l'escàndol que ha sortit a la llum i de la dimissió del seu màxim representant; he trobat aquesta magnífica peça de video que serveix per reflexionar sobre els límits de la xarxa, la llibertat i els drets d'autor.Inclou cites de personatges molt cèlebres.Evidentment en determinats moments que he sigut autor estic a favor dels autors i dels seus drets però no en determinades maneres de gestionar-los. Hi ha moltes maneres de compartir i gestionar una idea i una creació.

Ara (de Lax'n'busto)

Vet aquí una bona cançó, molt crepuscular, per acomiadar la setmana... (No sé quantes cançons dels Lax'n'busto he penjat. No puc negar que en el seu moment van ser una de les meves debilitats. I segueixo pensant que van fer bones cançons...)

Revolució de Jordi Valls

Avui fa dos mesos del començament del 15 - M. Què n'ha quedat de tot plegat?

Per recordar tals dies he decidit il·lustrar-ho amb un dels versos del poeta de Santa Coloma de Gramenet en Jordi Valls.

REVOLUCIÓ
El dia que la rentadora rebenti,

el dia que vessi l’aigua de l’olla

i saltin els ploms i s’enfonsi Endesa

i el gas esclati i la vaixella es trenqui.

El dia que l’aspirador s’aspiri

i el cotxe s’encasti contra la grua

i el semàfor verdegi i el carrer

es desasfalti i els blocs de pisos caiguin

i la banca es foti i el diner plori

i les accions baixin i la titola creixi

i els gossos callin i el món visqui.

El dia que el cor cansat se m’aturi

i l’amor governi i el sol es fongui

i l’enyor floreixi i la lluna salti

i la merda aromi i la loteria toqui

i la rentadora centrifugui

a la seva voluntat…

Del llibre Ni un pam de net al tancat dels ànecs (Badalona: Pont del Petroli, 2011)