dilluns, 7 de març del 2011

La máscara de Mario Benedetti

[imatge extreta de la xarxa]
No me gustan las máscaras exóticas
Ni siquiera me gustan las más caras
Ni las máscaras sueltas ni las desprevenidas
Ni las amordazadas ni las escandalosas.
No me gustan ni nunca me gustaron
Ni las del carnaval ni la de los tribunos.
Ni las de la verbena ni las del santoral.
Ni las de la apariencia ni las de la retórica.
Me gusta la indefensa gente que da la cara
Y le ofrece al contiguo su mueca más sincera
Y llora con su pobre cansancio imaginario
Y mira con sus ojos de coraje o de miedo.
Me gustan los que sueñan sin careta
Y no tienen pudor de sus tiernas arrugas
Y si en la noche miran/ miran con todo el cuerpo
Y cuando besan/besan con sus labios de siempre.
Las máscaras no sirven como segundo rostro
No sudan/no se azoran/jamás se ruborizan
Sus mejillas no ostentan lágrimas de entusiasmo
Y el mentón no les tiembla de soberbia o de olvido
¿quién puede enamorarse de una faz delegada?
No hay piel falsa que supla la piel de la lascivia
Las máscaras alegres no curan la tristeza
No me gustan las máscaras, he dicho.

MARIO BENEDETTI
escriptor i poeta
(Uruguai 1920 - 2009)
Vet aquí un gran poema d'un gran poeta recordat enmig d'uns dies de Carnaval.

Cuando o carnaval chegar...

No suporto els dies de Carnestoltes però reconec que hi ha països com el Brasil on els dies de Carnaval són com una festa nacional, com una catàrsi col·lectiva. Hi ha meritòries lletres i cançons que en fan referència, n'hem triat dues...
"Mas nós dançamos no silencio,
Choramos no carnaval,
Não vemos graça nas gracinhas da TV
Morremos de rir no horario eleitoral.."

(traducció lliure...
Però ens vam posar a ballar en silenci,
-Va cridar al carnaval
Veiem la gràcia de la televisió acudits
Hem mort de riure en temps d'eleccions ..)
Engenheiros do Hawaii
veterà i popular grup de pop-rock del Brasil.

diumenge, 6 de març del 2011

El mundo es máscara de M.J.de Larra


EL MUNDO ES MÁSCARA

-Ya lo ves; en todas partes hay máscaras todo el año; aquel mismo amigo que te quiere hacer creer que lo es, la esposa que dice que te ama, la querida que te repite que te adora, ¿no te están embromando toda la vida? ¿A qué, pues, esa prisa de buscar billetes? Sal a la calle y verás las máscaras de balde. Sólo te quiero enseñar, antes de volverte a llevar donde te he encontrado -concluyó Asmodeo-, una casa donde dicen especialmente que no las hay este año. Quiero desencantarte.

Al decir esto pasábamos por el teatro.

-Mira allí -me dijo- a un autor de comedia. Dice que es un gran poeta. Está muy persuadido de que ha escrito los sentimientos de Orestes y de Nerón y de Otelo... ¡Infeliz! ¿Pero qué mucho? Un inmenso concurso se lo cree también. ¡Ya se ve! Ni unos ni otros han conocido a aquellos señores. Repara y ríete a tu salvo. ¿Ves aquellos grandes palos pintados, aquellos lienzos corredizos? Dicen que aquello es el campo, y casas, y habitaciones, ¡y qué más sé yo! ¿Ves aquel que sale ahora? Aquél dice que es el grande sacerdote de los griegos, y aquel otro Edipo, ¿los conoces tú?

-Sí; por más señas que esta mañana los vi en misa.

-Pues míralos; ahora se desnudan, y el gran sacerdote, y Edipo, y Yocasta, y el pueblo tebano entero, se van a cenar sin más acompañamiento, y dejándose a su patria entre bastidores, algún carnero verde, o si quieres un excelente beefstek hecho en casa de Genyeis. ¿Quieres oír a Semíramis?

-¿Estás loco, Asmodeo? ¿A Semíramis?

-Sí; mírala; es una excelente conocedora de la música de Rossini. ¿Oíste qué bien cantó aquel adagio? Pues es la viuda de Nino; ya expira; a imitación del cisne, canta y muere.

Al llegar aquí estábamos ya en el baile de máscaras; sentí un golpe ligero en una de mis mejillas. ¡Asmodeo!, grité. Profunda oscuridad; silencio de nuevo en torno mío. ¡Asmodeo!, quise gritar de nuevo; despiértame empero el esfuerzo. Llena aún mi fantasía de mi nocturno viaje, abro los ojos, y todos los trajes apiñados, todos los países me rodean en breve espacio; un chino, un marinero, un abate, un indio, un ruso, un griego, un romano, un escocés... ¡Cielos! ¿Qué es esto? ¿Ha sonado ya la trompeta final? ¿Se han congregado ya los hombres de todas las épocas y de todas las zonas de la tierra, a la voz del Omnipotente, en el valle de Josafat...? Poco a poco vuelvo en mí, y asustando a un turco y a una monja entre quienes estoy, exclamo con toda la filosofía de un hombre que no ha cenado, e imitando las expresiones de Asmodeo, que aún suenan en mis oídos: El mundo todo es máscaras: todo el año es carnaval.

Mariano José de Larra
(Madrid 1809 - 1837) Escriptor, periodista, polític espanyol, juntament amb Espronceda, Bécquer y Rosalía de Castro és un dels referents del romanticisme espanyol i sobretot un brillant articulista. Amb els seus articles combatia l'organització de l'Estat, atacava l'absolutisme i el carlisme, se n'enreia de la societat i rebutjava els vells patrons familiars.
Els mals d'Espanya són el tema central de la seva obra crítica i satírica.
---Un text curiós de recordar en ple període de Carnestoltes--
(La imatge del post està extreta del web www.cafebabel.es i us recomano el següent article... una reflexió sobre el significat real de les màscares al llarg del temps: http://www.cafebabel.es/article/20073/mascares-i-carnaval-combinacio-immortal.html)

Chico & Rita


Una pel·lícula d'animació elegant,sensual, que desprèn nostàlgia i emoció des del primer minut, amb un gran treball de recreació d'ambients i ciutats (Havana, Nova York, París...) i que sobretot atrapa des del primer moment. No cal dir que el factor musical està cuidadíssim i és un dels grans pilars i motors de tot el film.
Va rebre un Goya merescudíssim. Molt recomenable.

Truca un inspector


Un servidor ahir va veure "Truca un inspector".
Una obra inquietant amb dosis d'intriga de la qual se'n poden fer diverses lectures. Entreté, commou, fa pensar i té un desenllaç sorprenent. Una bona obra de text on la paraula, els silencis i tot allò que no es diu són bàsics per entendre la història. No cal dir que en Josep M.Pou i en Carles Canut estan esplèndits.
Recomenable.Una bona obra basada en un dels grans textos del dramaturg britànic J.B.Priestley.

Pedra de Tartera


Ja fa tres setmanes que vaig veure aquesta obra al Nacional. Confesso que em feia una certa por i recança veure una adaptació d'un èxit de la narrativa catalana dels darrers 20 anys. Maria Barbal, l'autora, comentava, que l'adaptació havia recollit molt bé l'esperit de la novel·la. Confesso que em va semblar una gran adaptació, emocionant, emotiva, àgil, amb bons intèrprets, amb el gran encert de sentir parlar amb dialecte pallarès i no barceloní i sobretot amb una gran actriu que emociona des del primer moment: Àurea Márquez. Un gran muntatge.

The suburbs (d'Arcade Fire)


Fa poc que he descobert aquest grup canadenc. Van ser tota una sorpresa en els darrers Grammys. Al sentir-los em recorden a altres grups de pop anglosaxó dels 90 però desprenen qualitat i sonen frescos (un fet difícil en un moment en el que tot sona a pre-fabricat de discogràfica i radioformula). I aquest video és prou potent.

dimarts, 1 de març del 2011

Pack Up (Post 700!)


Comencem nou mes. Arribem al post 700 amb una cançó d'una jove veu nordamericana que desprèn bon rotllo i recorda la millor música negra dels anys 60. (Algú sap alguna cosa més d'aquesta noia?)

dilluns, 28 de febrer del 2011

Multicolor


Setmana blanca que per algunes famílies es ben negre ja que no saben on posar aquell nen o nena que els bull l'enteniment; setmana blanca mentre veiem com aviat (esperem) caurà un líder nordafricà que va escriure un llibre verd vivint en un país que presumeix de tenir or negre. Setmana blanca que la veurem aviat de colors...S'acosten les màscares...(tot i que per alguns les màscares hi són tot l'any)
I després diran que la vida és ben grisa....

Refrany blocaire

"Qui no té feina, el bloc pentina..."

(Adaptació blocaire de: "Qui no té feina, el gat pentina...")
No tinc massa clar on vaig sentir aquesta adaptació del conegut refrany. Seria vàlida aquest refrany també pel facebook?

A vegades penso que no tinc prou temps per pentinar el meu bloc. Hi voldria penjar coses que veig, visc, sento...i quan vull parlar d'una peli o d'un muntatge teatral ja són fóra de la cartellera o aquell pensament brillant al cap de quatre dies no té cap sentit fer-ne un post. Potser la voracitat del món blocaire és el que últimament em comença a cansar. Potser per això estic meditant des de fa dies que els propers quinze dies penjaré els meus últims posts i em prendré un parèntesi...

I vosaltres quin refrany adaptaríeu pel món blocaire?

Òscars 2011 (els meus pronòstics)


Apunt apunt de començar una altre gala anual dels premis més glamurosos del món mundial.
Un servidor ha decidit fer públic els seus pitjors/millors pronòstics de la nit. Confesso que no he vist tots els films, però d'aquí unes hores comprovaré si no he errat gaire:
millor pel·lícula: "Cisne negro" o "Origen"
millor actor: Colin Firth per "El discurs del rei" (magnífica interpretació, per cert!)
millor actriu: Natalie Portman per "Cisne negro"
Millor director: Darren Aronosky per "Cisne negro" (com és que no han nominat a Christopher Nolan? Injust!)
Millor actor repartiment: Christian Bale per "The fighter" o Geoffrey Rush per "El discurs del rei"
Millor actriu repartiment: Helena Bonham Carter per "El discurs del rei" o Hailee Steinfeld per "Valor de ley"
Millor pel·lícula animació: Toy Story 3
Millor film estranger: Biutiful de A.González Iñárritu (Mèxic)
Tinc els meus dubtes al premi al millor guió original...jo li donaria a "Origen" (interception) és una pel·lícula molt real amb elements de ciència-ficció i juga constantment amb l'abstracció, el subconscient, l'emoció i les pròpies pors, el passat, els sentiments i tot allò que és oníric i està plantejat com un thriller.
També crec que "Origen" se'n portarà molts premis de caràcter tècnic, la pel·lícula en alguns moments és un prodigi d'afectes visuals.
Per cert, aquest any a qui li donaran el premi honorífic?
D'aquí unes hores ho sabrem.

divendres, 25 de febrer del 2011

3 frases de Mario Moreno



Avui m'han passat un "powepoint" amb un fragment del discurs de la pel·lícula "El embajador". És brillant. Encara no he trobat el video al youtube o el discurs sencer, però si el trobo, intentaré penjar-lo...
Hi ha frases lapidàries que dites per un còmic sonen molt més potents. N'he recuperat tres del gran "Cantinflas"
"Yo amo, tu amas, el ama, nosotros amamos, vosotros amáis, ellos aman.Ojalá no fuese conjugación sino realidad."
"Hay momentos en la vida que son verdaderamente momentáneos"
"El mundo debería reírse más, pero después de haber comido."
Mario Moreno "Cantinflas" (1911 - 1993)
Actor i còmic mexicà.

diumenge, 20 de febrer del 2011

1 frase de Manuel Azaña

Tunísia i Egipte han obert un nou camí en el món àrab? Tot sembla indicar que sí i que a partir d'ara, afortunadament res serà igual. Occident a vegades sembla que ha oblidat el que ha costat en molts països poder viure en una societat democràtica i lliure. No cal mirar gaire enrere van caure els últims països del bloc de l'est a Europa i a casa nostra cada
23 -F (aquest any, 30 anys) recordem el que afortunadament va ser un cop fallit.
Per això la llibertat és un valor tan bàsic, que sovint l'oblidem i no el valorem...
Com va dir el president de govern de la IIª República espanyola:
"La libertad no hace felices a los hombres, los hace sencillamente hombres."
Manuel Azaña (1880 - 1940)

Polític i escriptor. President del govern espanyol (1931 - 1933, 1936) i President de la IIª República (1936 - 1939)

1 frase d'Ovidi Montllor

Hagués pogut penjar aquest post ahir o abans d'ahir...però està clar que l'apagada de Tv3 al País Valencià, lamentablement anirà per llarg. En poques hores se n'ha parlat tant que no afegiré res més. Bé, sí, una magnífica frase del gran actor i cantautor Ovidi, frase que he vist més d'un cop en algún blog i també aquests dies en algún que altre post d'algún altre blog que sovintejo. Potser no sóc gaire original però la frase em sembla molt encertada i lamentablement massa vigent:

"HI HA GENT A LA QUE NO LI AGRADA QUE ES PARLE, S'ESCRIGA O ES PENSE EN CATALÀ.ÉS LA MATEIXA GENT A LA QUE NO LI AGRADA QUE ES PARLE, S'ESCRIGA O ES PENSE."
Ovidi Montllor (Alcoi 1942 - Barcelona 1995)

Potser també t'agradarà...

Related Posts with Thumbnails