Berger segons Coixet

From I to J.

Un homenatge D'Isabel Coixet a John Berger

Arts Santa Mònica

Fins el 7 de juny 2009

El nou Arts Santa Mònica ha començat a rodar amb una instal·lació artística que al mateix temps és un homenatge a la literatura del gran escriptor John Berger i concretament del llibre epistolar "A from A to X": una dona escriu cartes a un home que està reclòs en una presó. Són cartes molt emotives on es parla de soledat, de dolor, d'absències però també de records plens de llums.

La primera sensació que té el visitant a l'entrar a l'instal·lació és d'un profund desconcert i d'una certa angoixa la passejar-se a les fosques entremig de barrots i de reixes. El visitant deambula com pot entremig de les reixes. Uns focus s'obren i s'apaguen i il·lumen diverses cel·les. Cada cop que s'il·lumina, una veu femenina llegeix una carta. La visitant s'apropa a la cel·la que toca i damunt del cobrellit hi ha imprès un altre missatge que és una reflexió que es desprèn de la pròpia carta i són punyents reflexions del món.

La responsable del disseny de les tanques metàl·liques és Benedetta Tagliabue. Les cartes en la seva versió anglesa són llegides per actrius molt conegudes.

Personalment no em va desagradar el muntatge de tot plegat però vaig pensar que davant l'autobombo de la inaguració del remodelat Centre d'Art Santa Mònica reconvertit en centre d'exposicions d'art multidisciplinar;

m'esperava de tot plegat molt més. L'obra de John Berger, autor força desconegut al nostre país, apart d'aquesta exposició, potser es mereixeria una retropectiva molt més potent. Apart del video a l'entrada del muntatge, costa copsar en un primer moment tot l'entremat.

No m'agrada fer comparacions, però estic segur que si el mateix muntatge s'hagués fet al CCCB, hauria anat acompanyat per una suculenta retrospectiva amb fotos, llibres, imatges, videos i un llarg etcètera...

Recomenable? Bé, si més no és un aposta diferent dins els centres culturals i museístics de Barcelona.

+info a: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/artssantamonica/

23 de Maig - Tren de l'exili

Dins els actes en records dels catalans que fa 70 anys van traspassar la frontera i van iniciar l'exili, el Memorial Democràtic, amb el suport de diverses entitats i Ajuntaments, ha decidit amb una jornada cívico-festiva, homenatjar aquells homes i dones, que amb només un farcell o una maleta van iniciar un futur incert lluny de les seves arrels i de casa seva.

A les 8.00h del matí sortirà l'anomenat Tren de l'exili que portarà a tots aquells que s'hagin inscrit en aquesta jornada a Portbou on després reviuran aquells fets amb una caminada pel Coll de Belitres (GR-92) o Camí de Cervera. Hi ha previst també la inaguració d'un Espai commemoratiu de la retirada i exili republicà del 39.

Un dinar popular, una exposició fotogràfica i dues actuacions musicals amenitzaran la resta del dia.

Vet aquí que volia escriure aquest post per comentar que els actes que sovint es fan en favor de la recuperació de la memòria històrica no necessàriament han de ser actes seriosos o acadèmics i una jornada cívico-festiva també pot ser una bona aportació per rememorar la memòria històrica col·lectiva.

També s'en parla en l'espai blog sobre la memòria històrica del diari El País:

http://lacomunidad.elpais.com/memoria-historica/2009/5/8/tren-l-exili

Viatge en el temps (Fires i festes)

Un viatge en el temps...
Ja ha començat la temporada de Fires i Festes a Catalunya.

TERRASSA FIRA MODERNISTA MAIG 2009

**Un servidor va poder donar-se un tomb, la setmana passada, per la Fira del Modernisme de Terrassa, amb molts punts de contacte amb la Festa Modernista de la Colònia Güell. Múltiples activitats, parades de productes i l'ambientació idònia per fer-nos viatjar 100 anys enrera. Viatjar en món

d'obrers del textil, honorables doctors i enginyers, dames vestides de diumenge i elegants senyores amb barret i sense presses prenent-se el vermut, del dissabte o potser del diumenge.

Viatge en el temps...(Busca les 7 diferències!)

Busca les 7 diferències!

Diries que són els mateixos presentadors? Avui dissabte 16 de Maig una nova edició, la nº54 de l'històric concurs televisiu amb més audiència de tot Europa.

Foto esquerra, present edició 2009, Moscou, presentadors de la semifinal.

Foto dreta, edició 2002, Tallin,presentadors de la final.

Et plantejo un repte: busca les 7 diferències!

Els presentadors i alguns cantants tenen un toc retro que no saps si estàs als anys 70 o al 2009. Aquest concurs et permet riure una estona i fer un viatge en el temps. Uns mínims de qualitat musical han donat pas al xou, els balls, l'espectacularitat i l'exhibició. Espanya ja va donar la quota de friquisme l'any passat amb el famós muntatge del Chikilicuatre. El pitjor del cas és que recordo que no fa massa anys van guanyar uns finesos transvestits de trolls, es deien Lordi?, fent un heavy amb molta naftalina i extrets d'un capítol de série B imitant la pitjor de les criatures del Senyor dels Anells.

Tot té un toc d'impostura que no saps si riure o creure que estàs veient una gala de fa vint anys. El pitjor és que els jurats de les televisions s'ho prenen molt seriosament. Urribarri fa les quinieles anuals de quin país dona vots a Espanya i sempre espera que Andorra ens dongui algún vot, per miserable que sigui! Estadísticament de 54 edicions només una 12 de vegades la representació espanyola ha tret unes bones votacions. Per fer-ho més democràtic tot plegat fa uns anys es van inventar això de votar els espectadors des de casa via telèfon o sms. Evidentment no serveix de res ja que els alemanys (on hi ha molts ciutadans turcs) acaben donant algún vot a Turquia i entre els antics països Ioguslaus passa el mateix es voten entre ells. L'emoció cau en picat i tot té un toc de deja vú que necessites mirar al caledari per saber que estem al 2009.

El glamour dels vells temps ja ha passat a la història i el tal concurset televisiu ha seguit amb una certa energia ja que els països de l'Europa de l'Est, que mai havien pogut participar, l'hi han donat vida. L'esclat dels nous estats independents ha fet el possible un segon ressorgiment del concurs.

Les televisions nacionals d'aquests estats (les homòlogues de TvE) han fet mans i mànigues per enviar-hi representants i deixar de ser invisibles davant el món mundial. Fins i tot Andorra, ara, hi participa.

*Gran enigmes eurotelevisius:

1.Per què Andorra mai arriba a la Final?

2.Per què Itàlia va deixar de participar-hi?

3.Per què els països s'esforcen a cantar en anglès, n'hi que sigui unes frases?

4.Per què els nous estats de l'Europa de l'Est s'ho prenen tant seriosament?

5.Per què els vells estats de l'Europa de sempre envien un cantant com un pur tràmit, per exemple Regne Unit?

6.Per què TvE que havia d'emetre les semifinals en directe les va emetre en diferit?

7.Per què van eliminar les orquestres i el so directe a favor d'un so pre-gravat? Parlo de la música, no de la veu. Les veus són en directe.

8.Per què tens la sensació que la major part de cançons busquen un toc de grandiloqüència amanides amb coreografies impossibles que no s'aguanten per enlloc?

9.Qui dissenya els vestuaris?

10.Per què el dia següent tothom fa veure que no ha vist però tothom sap quin vestit portava la representant d'Ucraïna?

A continuació un exemple que el glamour ja ha passat a millors temps...

Aquesta noia de la foto, de nom Lill Lindfors va ser una de les millors presentadores d'Eurovisió als anys 80. La foto correspon als 60. Segons les cròniques eurotelevisives tenia elegància, glamour, era simpàtica i fins i tot introduïa tocs d'humor a les gales.

Ballava, cantava, feia riure i muntava autèntics números a l'escenari. Una autèntica show-women de l'època.

D'origen suec, havia participat a l'Euroconcurs i va tenir durant els anys 60 i 70, al seu país, una notòria carrera com a cantant fent duet amb altres companys.

Vaja, que ja us dic jo que això de l'Eurovisió dóna per molt i per fer vàrios viatges en el temps...

Llengües d'Europa

Per una Europa respectuosa amb les llengües i les seves nacions!

Ja ha començat la cursa pre-electoral pel 7J. Jaime Mayor Oreja, candidat del PP per les eleccions europees, amb la seva retòrica decimonònica ens va recordar que estava orgullós que el seu besavi, a casa seva, els hi prohibís parlar basc.

Va comentar que calia potenciar l'espanyol en detriment d'altres llengües, i explicitament va dir el català. Va comentar que trobava una barbaritat que en una Europa de tants estats hi haguessin tantes llengües en un mateix parlament i que va suggerir que caldrira reduir el nombre. Fins i tot 20 llengües va arribar a dir que li semblaven un excés. Fins i tot va gosar proposar que caldria que només n'hi haguessin dues de llengües decisives en l'U.E., l'anglès i l'espanyol. Vaja, llàstima que no ho ha sentit en Sarko i la Bruni! I el francès què! El parlen a França, Bèlgica i Luxemburg. I l'Alemany què! Si ho sap la Merkel no li agradaran gaire aquestes declaracions.

Com es pot ser tan ranci? A qui beneficien aquestes declaracions? Qui pretèn buscar? El votant espanyol anti-nacionalista?

L'utilització partidista i la politització de les llengües ha sigut una pràctica habitual en aquest país i és quelcom que no hauria de ser patrimoni de cap partit i de cap entitat. El castellà és tant important i necessari que tingui el seu pes a la U.E. com ho ha de ser, per respecte a més de 8 milions de parlants, el català...I com també ho haurien de ser el basc i el gallec o altres llengües europees.

Des d'aquest bloc ja us hem comentat més d'un cop les iniciatives per potenciar el català en l`àmbit europeu com la web de http://europarl.cat

PER AIXÒ EN AQUEST POST HEM INCLÒS LA FOTO QUE HI HA A LA PORTA D'ENTRADA DEL PARLAMENT EUROPEU, ON EL SR.MAYOR OREJA S'HA GUANYAT LES CASTANYES ELS DARRERS ANYS. LI RECORDEM QUE A L'ENTRADA DEL MATEIX PARLAMENT HI HA UN RÈTOL ESCRIT EN DIVERSES LLENGÜES. SUGGERIM AL SR.MAYOR OREJA QUE SE'L TORNI A MIRAR. POTSER APRENDRÀ QUE EUROPA ÉS UN MARC FORMAT PER MÚLTIPLES NACIONS I ESTATS ON LA DIVERSITAT I EL CONEIXEMENT D'AQUESTA DIVERSITAT HAURIA DE SER BÀSIC I FONAMENTAL COMENÇANT PELS MATEIXOS PARLAMENTARIS.

SI ANEU A BRUSSEL·LES US SUGGEREIXO QUE FEU UN PASSEIG PEL BARRI ON HI HA LES INSTITUCIONS EUROPEES. POTSER APRENDREU ALGUNA COSA. ALGUNA COSA QUE ALGUNS POLÍTICS NO HAN APRÈS.

Els grans musicals

Los grandes musicales

Paula Fayolle

Robin Book grupo (colección Show time)

Barcelona, 2008

Vet aquí una petita guia per tot aquell fervent lector que a més a més li agradi el teatre i sobretot, el teatre musical. L'autora és una periodista especialitzada en periodisme cultural i més concretament cròniques i crítiques de teatre i dansa.

És un viatge pels origens d'un génere que va revolucionar la manera d'entendre l'espectacle teatral i el va concebre, gairebé com l'òpera, com un tot format per músics, ballarins, actors i una bona història on sovint l'amor i les passions hi tenen un paper destacat.

Génere sorgit del món anglosaxó, fa un repàs pels musicals més influents de tots els temps des de Porgy and Bess fins a Oklahoma!, des de West Side Story a Evita...I en els temps més actuals des de Rent fins a Mamma Mia!

Una obra didàctica, ben escrita, entretinguda i bàsica per entendre un fenomen que ha revolucionat l'entertaiment. Ahh, també hi ha un capítol als musicals més nostrats i destaca per damunt de tot Mar i Cel de Dagoll Dagom. Històric musical català que va revolucionar fa 20 anys l'escena del nostre país i va convertir un text de Guimerà en un magistral musical.

Si us agrada el teatre, és un llibre recomenable.

(També el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques públiques)

La casa dels cors trencats, de Bernard Shaw al TNC (tràiler)

Com ja comença a ser tradició en aquest blog, acabarem la temporada del TNC, penjant un dels tràilers del seus últims muntatges.
Per fi una obra de Bernard Shaw, l'autor del mític Pigmalió, obra que fa anys es va poder veure al Poliorama, per fi arriba amb un bon muntatge a la Sala Gran del TNC.
La buidor existencials i les passions burgeses de la mà d'un gran nom del teatre britànic de primers de Segle.

Fira de Circ Trapezi de Reus 2009

Les titelles, el teatre de carrer, el circ, el teatre familiar...sovint tenen cites anuals a Igualada, Lleida, Viladecans.
Aquests dies es celebra a Reus una nova cita pels amants de l'art circense. Fira de Circ Trapezi de Reus 2009.
Aquest video mostra imatges de la inaguració.

Terra Baixa

Terra Baixa d'Àngel Guimerà al Romea fins el dia 7 de Juny.

Des de fa uns dies al Romea, històric temple teatral de Barcelona, acull una nova versió del clàssic entre clàssics del teatre català: Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

Si aneu amb temps a la funció us recomano visitar previament l'exposició homenatge al gran mite de la interpretació dels nostres teatres, que fou l'Enric Borràs: el primer Manelic de la història.

Des de fa uns temps, alguns clàssics han estat pervertits per nous suposats talents de la direcció escènica: Bietos, Rigolas, etc, etc...

La nova versió del clàssic català corre a càrrec d'un director alemanys Hasko Weber amb dramatúrgia de Kekke Schimdt. Si l'original ens mostra un món dominat per oprimits i opressors del món rural, en la nova versió aquest món es traslladat a un àmbit urbà i un antre de bar de mala mort.

Si en l'original Manelic és el rupestre pastor que viu sota l'esclavatge del terratinent Sebastià, en la versió actual el pastor és un immigrant i el terratinent és un especulador pijo burgès. Si en la versió original Marta és la pobre dona de camp que treballa en un molí, en la versió actual Marta és una dona maltractada per la vida i les circumstàncies, recollida del carrer i on l'ombra del maltractament plana constament en els fantasmes del personatge.

El punt de vista de l'obra és des dels records de Marta i l'actriu Roser Camí ho fa molt bé. El paper de Manelic a l'actor Babou Cham és una aposta transgressora i el de Sebastià a Joel Joan és una aposta per fer del personatge un personatge encara més cràpula.

El punt de partida és molt estripat i costa entrar en la història però a mesura que va avançant l'espectacle la bona dicció dels textos fa que la gent pugui arribar a reconciliar-se amb el muntatge i sentir la mítica frase final: "He mort el llop!"

He sentit opinions de tots gustos i sobretot a la gent de mitjana i avançada edat no ha agradat gens. Em pregunto: cal pervertir els clàssics?

És un debat obert. Penso que cal apropar-los a nous i vells públics, si cal amb nous muntatges, però sent sobretot respectuosos amb el text i l'essència original. Aquesta nova versió és una aposta arriscada i personalment m'esperava molt més.

Aung San Suu Kyi

El dolç somriure d'una dona i el seu missatge de llibertat pel poble de Birmània, altrament dit, Myanmar, país sotmès a una vergonyosa dictadura militar, passa per un dels pitjors moments.

Ens referim a la vida de la líder opositora Aung San Suu Kyi (Rangun, 1945), que a hores d'ara ja deu ser empresonada en un cel·la de Rangun i serà jutjada.

Suu Kyi és filla d'Aung San, heroi nacional, que abans que l'assassinessin, va firmar el tractat d'independència, al 1947, amb el govern Britànic. Amb un currículum brillant, diplomada a Oxford, va arribar a treballar com a secretària de les Nacions Unides i també va fer de professora a l'Índia. Fa gairebé més de vint anys, el 1988, va tornar al seu país per iniciar un combat pacífic per la segona indepèndencia nacional. Molt aviat al 1989 va patir el primer arrest domiciliari. El 1990 la Lliga Nacional per la Democràcia va guanyar de forma aclaparadora les eleccions. Però les autoritats militars no acataren aquest resultat i des de llavors Birmània, rebatejada com a Myanmar viu en una fèrrea dictadura. Els darrers temps el país ha estat tristament notícia pel cicló Nargys i l'any passat per les protestes del monjos vestits amb els típics colors de sofre. Durant els anys 90 i els primers 2000 la lluita de Suu Kyi ha traspassat fronteres i el seu clam ha posat en evidència la precarietat d'un país al límit de la misèria. La seva lluita li ha valgut diversos premis en pro dels drets humans i la llibertat de pensament.

El més conegut el Nobel de la Pau i el més nostrat, el Premi Internacional Catalunya.

El més lamentable del cas és la poca atenció mèdica que ha rebut aquesta líder que la portat a un perillós i precari estat de salut. Agreujat ara per tot un nou procès judicial.

El govern militar l'ha assejat psicològicament, fins i tot en els pitjors moments de la seva vida, quan el seu marit va morir de càncer. La seva família viu a l'exili.

Des del 2003 ha estat en arrest domiciliari. I ara sembla que la Tirania Birmana vol posar fi a l'assumpte.

ON SÓN LES PROTESTES INTERNACIONALS, LES ONUS I TOTS ELS DEMÒCRATES OCCIDENTALS QUE NO HAN POGUT EVITAR LA CLAUSURA I CENSURA D'UNA DONA QUE HA LLUITAT PER LA LLIBERTAT?

DES D'AQUÍ UN HUMIL RECORD A AQUESTA PREMI NOBEL. I SOBRETOT UN CLAM PER LA SEVA LLIBERTAT!

Projecte Coneguem el Món

"Coneguem el món" és un projecte d'un grup d'apassionats pels viatges, entre el quals hi ha l'Eduard Balsebre, ànima mater de coneguts blocs de viatges, com http://blocdeviatges.blogspot.com/

Des del passat dia 8 de maig han començat un cicle de xerrades entorn diversos destins i rutes. El passat dia 8 fou sobre "Descobreix el Kirguizistan". Un servidor no hi va poder asistir però no descarta asistir-hi en alguna nova xerrada ja que la intenció, segons han comentat és fer una xerrada cada primer divendres de mes al Centre Cultural Can Fabra del Districte Sant Andreu de Barcelona.

Des d'aquí els hi desitgem molta sort amb aquest projecte.

Una bona excusa per compartir una xerrada i tertúlia de forma regular sobre el món dels viatges, xerrades poc freqüents en la programació cultural de molts casals, biblioteques i ateneus.

Els paisatges de Thomas Krahn

Thomas Krahn l'hi agrada jugar amb les imatges digitals i fer-nos viatjar a paradisos de somni. Aquest fantàstic fotògraf i artista té una web que us convido a entrar:

http://www.thomaskrahn.com/

El 1r dia dels somnis? (Som-hi, blau-granes!)

Crisis? What Crisis?

Avui m'he trobat al tren un setmanari alternatiu força curiós i que m'ha cridat l'atenció les xifres que donava. El diari és "De verdad. Periódico Semanal de Unificación comunista de España".
Diu..."En plena crisis escandalosos beneficios":
1r trimestre 2009 (en millones de €)
Santander: 2096
Telefónica: 1922
BBVA: 1238
Iberdrola:875
I podríem seguir...
Bé, per segons qui...no hi ha tanta crisi, oi?