Unes vinyetes de Krahn

Krahn és un magnífic il·lustrador que des de fa anys La Vanguardia té el privilegi de comptar amb ell com a col·laborador de l'última fulla del seu Dominical. Les vinyetes d'aquest passat capdesetmana em varen cridar l'atenció. Uns turistes que van d'excursió al cel i St.Pere i els fa de guia?
Què curiós, oi?
La voracitat del món és tal que fins i tot un cop no tinguem més mercats per explotar en buscarem fora dels nostres límits terrestres. Un servidor de vostès ha treballat del sector turístic i pot afirmar que el turisme que més admira és aquell que manté un equilibri i un respecte amb el patrimoni i l'entorn. M'ha sortit la frase molt de manual però en uns temps on la crisi ha afectat de ple al sector turístic, potser no seria d'estranyar que s'inventin nous mercats. Avui he llegit que Espanya ja no és la segona destinació preferida pels turistes del món mundial sinó que ara és EE.UU i la tercera Xina. I la primera acostuma ser França o Itàlia. I apuntava que si el sector turístic més nostrat no es posa les piles (i posar-se les piles no significa fer una campanya de la Costa Brava amb imatges de les Bahames, o vés a saber on era! Quina ocorrència!) sinó significa crear un turisme de qualitat i respectuós que al mateix temps generi divises i sigui repetidor.
Turistes amb un forfait per anar al cel...Surreal, curiós! I potser d'aquí uns anys no serà tant increïble...o potser sí..

La vie, ce'st com une dent...

Fa 50 anys que va morir Boris Vian. Una de les plomes més afilades de la poesia contemporània francesa. Avui ho recordem amb aquest poema:




La vie, c'est comme une dent
La vie, c'est comme une dent
D'abord on y a pas pensé
On s'est contenté de mâcher
Ça vous fait mal, et on y tient
Et on la soigne et les soucis
Et pour qu'on soit vraiment guéri
Il faut vous l'arracher, la vie.

La vida es como una muela...
La vida es como una muela:
Al principio ni se piensa en ella
Con masticar uno se contenta
La cosa pronto se pone fea
Te duele, y uno se aferra
Y uno la cuida y los malos días
Y para que uno sane del todo
Habrá que sacártela, la vida.


La vida és com un queixal
La vida és com un queixal
Al principi no penses en ell
Amb mastegar ja s'està content
De sobte la cosa es posa lletja
Fa mal i un s'aferra
I un el cuida en els mals dies
Perquè se'ns curi del tot
S'haurà de treure, com la vida.

BORIS VIAN (1920 - 1959)
*Traducció del francès al castellà extreta del blog: http://poemasenfrances.blogspot.com/
*Adaptació lliure d'un servidor al català.M'he pres aquesta llicència. Que em disculpin els entesos!

Temps moderns (II):Smile

Quan la crisi et cruspeix no vols deixar-ho tot i viure feliç?
El personatge de Chaplin, en Charlot, després de passar les penúries a la ciutat somriu i només somia amb un llar tranquil·la al costat de la seva estimada. El camí és llarg, pensen; però pas a pas s'obren camí per una carretera solitària. Sí, ho confesso, el millor d'aquell film era la postal final i el seu missatge: (un missatge que podríem aplicar als nostres temps)
Somriu!
Smile!

u_mä | Escarbats (Noves veus X/2)

Un clip més molt ben fet de la mitja dotzena de clips d'aquesta nova formació. Una de les cançons més surreals i suggerents del seu disc.

u_mä | Blanc (Noves veus X/1)

Pau Vallvé (conegut també com Estanislau Verdet) i la seva parella Maria Coma són el nucli principal del projecte artístic
conegut com U_Mä. La cançó més coneguda és la titulada "Efecte dòmino" utilitzada per alguns anuncis.
Fa poc van reeditar el seu primer disc de nom homònim.
És un disc minimalista que crea atmosferes i et submergeix a ambients íntims i al mateix temps quotidians.
El seu estil és força inclassificable però ho podriem anomenar pop minimalista amb detalls que semblen finesos o nòrdics. Molt recomenable!

Temps de flors (a Girona)

Des de fa més de 50 anys Girona per aquestes dates es guarneix de flors.
L'esclat de la primavera en estat pur. No tinc el plaer de coneixeu-ho però he vist vàries i fantàstiques fotografies que mostren aquest esclat en la ciutat. Fins el dia 17 de Maig.
Us recomano un blog amic que si que l'ha pogut visitar:
http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/05/temps-de-flors-la-festa-dels-sentits.html

Gerard Quintana: Caic

Una gran cançó i un bonic videoclip del seu segon treball en solitari: "les claus de la sal".Gerard Quintana va demostrar que hi havia vida més enllà de la mítica banda de Sopa de Cabra i que darrera la veu d'una de les gran bandes de Rock català s'amaga una veu carismàtica capaç d'escriure magnífiques cançons com està.
Gerard Quintana és gran!

Mazoni - No tinc temps (Dedicada a tots els que no tenen temps!)

Un altre gran cançó de Mazoni que la dedicaria a tots aquells que no tenen temps per pensar...

Temps moderns (I)

El món fa temps que sembla hagi perdut una peça. La cerca i no la troba i surten mil il·lustrats donant fórmules per salvar-nos de la pandèmia econòmica, anomenada crisi, no confondre amb la pandèmia griposa nova.
El món fa temps que ha perdut una peça. Jo també fa temps que l'he perdut i la cerco. Hi he anat vàrios cops a l'OTG més propera i he estat apunt d'apuntar-me a un curs de com fer-m'ho per no suïcidar-me en els organismes públics de treball.
Com és que un bloc que s'autodenomina obrer no va fer cap post el dia 1 de Maig? Jo també em faig la mateixa pregunta. Potser serà per la saturació que tinc al cap de la paraula crisi. Fins i tot ara fan una setmana dedicada al tema a la televisió pública catalana per donar-nos consells útils. Vaja, si no serà per moral...que n'hi ha molta! Però veure 500 obrers amb pancartes anti-crisi desfoga molt però si darrera no hi ha uns sindicats o uns organismes públics que pressionin perquè es trobi la llum per trobar els millors camins, doncs les manis no serveixen de gaire. Suposo que per això no vaig escriure cap post ja que el dia del Treballador està molt bé com dia festiu, que pels aturats ho és cada dia, però fa temps que he deixat de creure en el seu simbolisme.
*Fixeu-vos amb la il·lustració del post: Temps moderns de Chaplin, àlies Charlot era una gran faula dels temps que ens ja anticipava aquella gran pel·lícula. L'home descol·locat en una grisa societat industrial que només és una peça més de l'engranatge. Treieu-hi industrial, poseu-hi capitalista.
Treieu-hi capitalista i poseu-hi temps de crisi. Vaja, la maleïda crisi un altre cop i això que només volia parlar de temps moderns.

Tantes coses a fer...

Es cumpleixen 10 anys de la publicació de "Sol",un dels millors discos d'Els Pets en concret i en general del pop català recent.Aquest post també és un homenatge al seu productor, en Marc Grau. Gran productor i músic.Aquestes són algunes de les últimes cançons que va produir, mort ara farà 10 anys.

Dies que passen...

Els dies passen veloçment, gairebé 15 dies sense escriure res i són moltes les coses que a vegades voldria copsar en aquest blog. Però també t'adones que cal aturar-se per ordenar els pensaments i les idees.
Els dies passen veloçment i de sobte, a vegades, t'omples d'il·lusió, i a vegades de frustració, a vegades d'esperança, a vegades d'impaciència, a vegades d'un buit estrany que et va menjant per dins...Els minuts cauen per una estranya cascada i t'adones que cal seguir endavant i cal seguir lluitant ja que res té aturador.
El temps és un combat impossible de guanyar.

(A més d'un mes vista del 1r aniversari de Nàufragiobrer i després de tres dissenys diferents, és problable que abans que faci un any faci petits retocs, no tant de forma, sinó d'alguns contiguts que segurament tindran el seu espai propi. A vegades no és fàcil aprendre administrar el temps, però intentaré trobar el necessari per parir una nova idea que tinc el cap: crear un altre blog per donar cabuda a la meva vessant més poètica i literària que a través d'aquest blog sempre ha quedat molt diluïda entre altres continguts. Ara per ara només és una idea. Però tot arribarà...temps al temps.)

Fading like a flower...(cançó post-St.Jordi)

De mil colors i roses...

Escull la que més t'agradi...És per tu. En la mitologia antiga grega i romana ja glorificaven el color de la rosa com la bellesa eterna i també les seves propietats saludables per la salud. El pètals de colors de les roses són el paradigma de la bellesa, paradigma efímer quan els pètals cauen.
Gaudeix de la seva bellesa ni qui sigui un instant. Escull la que més t'agradi, avui és per tu.

Muntanyes de llibres

Tant debò St.Jordi fos tot l'any i els llibres i la literatura no fossin un insignificant minut del final del Telenotícies i els programes de llibres a la televisió no fossin un raraavis de tres quarts de dotze de la nit per a quatre "friquis lletraferits". Quan arriba aquesta època de l'any tinc la sensació d'un cert empatx pre - St.Jordi. Un empatx de tot tipus d'activitats culturals, algunes absolutament increïbles, però és injust que la gran festa major dels llibres (perquè qualificar St.Jordi únicament literari ja ha passat a la història!) sigui unicament un dia on els mitjans s'afanyen a fer rànquings dels més venuts i els més sol·licitats, és injust que sigui un dia per digerir tota la quantitat d'activitats i propostes. Ja us dic jo que aquest any la triologia Millenium i alguns llibres mediàtics guanyaran per golejada! Habitualment sempre donc un tomb per les Rambles. Algún que altre any he donat un cop de mà a la paradeta de llibres de l'Associació de Joves Escriptors...

Quan s'acaba St.Jordi i parlo amb ma mare al final del dia, ella em pregunta: qui ha guanyat? Em quedo tant estupefacte que no sé que contestar. Suposo que això és el problema de determinats mitjans que converteixen el St.Jordi en una mena de cursa d'entrevistes amb tot tipus de personatges (alguns grans escriptors per sort i d'altres com periodistes, presentadors, gastrònoms, jugadors de fútbol, etc, etc, etc)
La pregunta del qui ha guanyat em deixa tan estupefacte que aquest any em sembla que ja sé que contestaré (resposta naïf i ingènua, ho sé!): ha guanyat la cultura.
Perquè una mica de cultureta al carrer no fa mal a ningú, veure muntanyes de llibres que potser ningú llegirà tampoc...
Afortunadament per incentivar la lectura, als darrers temps, han fet més feina determinat portals, biblioteques i blogs d'internet que 10 St.Jordis junts on l'element comercial cada any és més present. Que seria dels bons blocs literaris que ens incentiven la llengua i la lectura?
Més enllà de tot això sempre queda la cosa romàntica que el St.Jordi sempre és St.Jordi i quan veus aquelles piles de llibres tant interesants, somies algún dia en llegir-te'ls tots...