Un bon muntatge del TNC. Vaig anar-lo a veure fa pocs dies i realment tracta temes d'una vigència brutal: corrupció política, mentides i un auntèntic vodevil entre la filla i la dona de l'alcalde amb l'inspector. Gógol més vigent que mai! Els actors fantàstics!
Vaig passar una bona estona. Molt recomenable! Fins el 12 d'abril.
dilluns, 23 de març del 2009
Tràiler de L'inspector, de Nikolai Gógol al TNC
Una vinyeta molt indígena d'en Kap
Jaume Capdevila "Kap" juntament amb en Buenafuente va guanyar l'últim premi Gat Perich. Podria fer una tirallonga de comentaris de tot el que penso de determinats polítics i de l'últim viatget d'en Carod a l'Equador, però francament prefereixo estalviar-m'ho i deixar-vos amb aquesta vinyeta d'en Kap.Mascletà!
Sempre m'han fet gràcia els ninots de les falles. Mai he tingut l'ocasió de veure-ho en directe. Diuen que s'està perdent la crítica social i que les temàtiques eren molt naïf. Sempre he pensat que darrera l'expressivitat dels ninots hi ha molta feina i n'hi ha de molt creatius i originals. Tot plegat per acabar en cendres! Si algú s'ha fixat amb la foto del principi del blog veurà que vaig adoptar una foto d'un ninot nàufrag ja que la vaig trobar molt original.
Les cares d'aquesta foto són increïbles, oi?
En Ximpa al Tantarantana! (Últims dies!)
En Ximpa és l'últim espectacle que està rodant la Cia dels nostres amics Sinilos Teatre de Titelles. Porten tot el mes a la Sala Tantarantana de Barcelona i aquest proper capdesetamana serà l'última oportunitat que els més menuts poguin veure aquest espectacle en aquesta sala. Els hi desitgem molta sort en aquestes últimes funcions!!!
+info: www.tantarantana.com
El Montbaig no és Collserola! (I el Montpedrós tampoc!)
Hauríem d'estar contents perquè finalment s'està lluitant perquè el gran pulmó verd de Barcelona, la Serra de Collserola obtingui una major protecció com a Parc Natural com ja passa en altres zones de Catalunya. La mesura potser arriba una mica tard i després de vàries polèmiques i disputes entre interesos urbanístics i grups ecologistes. Sense anar més lluny a St.Cugat del Vallès, pendents encara de l'execució d'alguns d'aquests plans, alguns representants d'aquests grups han manifestat la seva satisfacció pel que pot ser una mesura per aturar l'especulació urbanística.
Per què el Montbaig no és Collserola?
*Actualment alguns d'aquests terrenys formen part del Parc Agrari Forestal del Baix Llobregat, però la protecció d'un Parc Forestal amb un Parc Natural és molt diferent!
El Baix Llobregat ha patit sempre una especulació urbanística brutal. Dóna la impressió que no quedi ni una hèctarea per urbanitzar. Tot i així encara queden molts pocs reductes verds, però en queden. Tinc la sort que puc veure des de casa meva un petit corredor de muntanyes. Les he vist tota la vida i quan torno algún cop de Barcelona, juntament amb el queda de les Pinedes de la Colònia Güell, em semblen mitja vida. Aquest corredor entre les comarques del Baix Llobregat límitrofe amb el Garraf, s'ha conegut com el Montbaig-Montpedròs. El Montbaig, coronat per l'ermita de St.Ramon, a St.Boi, i el Montpedròs coronat per l'ermita de St.Antoni a Sta.Coloma de Cervelló són espais que caldria protegir molt més. Moltes entitats de defensa medioambiental del Baix Llobregat, Garraf i Penedès reinvindiquen la protecció d'aquestes muntanyes i que siguin declarades Parc Natural. Per què unes sí i altres no?
La Colònia Güell també està afectada, entre altres plans urbanístics, per un pla de construcció de 1200 habitatges. La Colònia Güell està separada de St.Boi de Llobregat per una riera natural coneguda com a Riera Can Soler que ara es vol urbanitzar.Les esmenes ambientals al projecte no han servit de res i el projecte, tot i les reticències del veïns, ja s'ha aprovat. Hi ha crisi, no hi ha pasta, no hi ha diners per enlloc però es continuen aprovant plans urbanístics polèmics i sense el consens dels veïns ni dels pobles. L'opinió de les associacions dels veïns és menystinguda, foten enlaire un corredor biològic i algún que altre espavilat en treurà profit, immobiliari, és clar.
+info a les notícies de Vilaweb St.Boi:
+info sobre el tema a...
La Hora del Planeta
El proper dia 28 de març hi ha una nova campanya internacional per fer una apagada global. L'objectiu: prendre consciència de l'escalfament global i de la necessitat d'estalviar energia. Realment un espot molt simple però molt visual al mateix temps.
Eufòria 5 - Esperança 0
No és cap resultat esportiu. És el cinquè disc de Mazoni, banda liderada per el cantant de la Bisbal de l'Empordà, en Jaume Pla. És un disc que transmet l'angoixa i la mala llet dels nous temps que vivim. Certament d'eufòria més aviat poca. Lletres absolutament demolidores, ritmes amb apunts rockers i altres cançons a mig temps són la nova recepta d'aquesta banda. L'imatge del disc té una estètica a mig camí entre el manga i el pop més alternatiu. Musicalment m'agradava més el disc anterior "Si els dits fossin xilofons".Però no puc negar que el nou disc té lletres absolutament bones, només el títol del disc ja és tot una declaració d'intencions.
Només un exemple: "Hi ha més ionquis en un camp de fútbol que en qualsevol discoteca/ vint segles d'història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca"
diumenge, 22 de març del 2009
M'agrada mirar al que hi ha al darrera la nevera...
En Roger Palà és un periodista musical, entre altres mitjans, habitual de l'Enderrock.Des de fa un temps sovintejo el seu bloc i francament m'agraden les seves cròniques, crítiques i mirades del panorama musical del país.
Des d'aquí us recomano una visita per veure el que amaga darrera la nevera:
Goytisolo
EL QUE CUENTA LAS CAMPANADAS
El amante de medianoche,
El amante de medianoche,
el que ansió que ella le siguiera,
el que cuenta las campanadas
como un enfermo desahuciado;
el que pone cara de cárcel
cuando se mira en el espejo:
es el furtivo que no duerme
acechando a su compañera,
y ella es feliz porque ahora
vive una noche tan inefable
y tan honda como la muerte.
José Agustín Goytisolo (Barcelona 1928 - 1999)
José Agustín Goytisolo (Barcelona 1928 - 1999)
Ara es compleixen 10 anys de la mort d'aquest poeta barceloní que juntament amb Carlos Barral y Jaime Gil de Biedma (*) foren destacats autors de la generació dels 50.
(*)Justament ara fa uns dies, a partir de la notícia d'un nou film, vaig recordar la figura de Gil de Biedma. Et convido a recordar, a llegir de nou el post i un dels seus poemes...
3 grans retrospectives (III): Mompou
Mompou
Sala d'exposicions de Caixa Catalunya
La Pedrera. BCN. fins el 14 de juny
Reconec que desconeixia totalment un Mompou pintor. Només coneixia un Frederic Mompou, reconegut pianista nostrat. Però en Frederic va tenir un germà que es deia Josep Mompou i que en el seu moment fou un pintor reconegut arreu, amb una sòlida carrera i amb diversos reconeixements internacionals. La Sala d'exposicions de la Pedrera ens ofereix una gran ocasió per treure de l'oblit un nom destacat de la pintura catalana del S.XX.
Nascut artísticament en ple noucentisme la seva obra va evolucionar per diferents estils fins arribar a la defensa d'un art antiacadèmic marcat per l'arcaisme. Personalment els millors quadres són els que retraten aquella bohemia de finals dels anys vint i principis dels anys 30. Un dels més coneguts és el que teniu en aquest post anomenat "dancing". Us recomano que redescobriu aquest pintor. Descobrireu algún que altre quadre interesant.
3 grans retrospectives (II): Mir
Joaquim Mir
(Antològica 1873 - 1940)
Caixaforum - BCN - fins el 26 d'abril
És un autèntic plaer redescobrir la vida i l'obra d'un pintor com Mir. Sí, ho sé, torno a ser poc original i segurament en diferents mitjans se n'ha parlat d'aquesta retrospectiva però penso que no sempre és té l'ocasió de poder veure en una sol espai algunes de les millors obres d'un nom destacable de la pintura catalana de la primera meitat de segle XX. A través de diferents seccions podem veure l'evolució pictòrica i la seva radicalitat al marge de les escoles artístiques de cada moment. Potser un dels quadres més coneguts és "La catedral dels pobres" on retrata els marginats i proletaris de la societat del seu temps en ple període de naixement d'un nou temple i símbol de la ciutat. La pintura de Mir està carregada de jocs de tonalitats de colors i de llums que transmeten molta vitalitat. Hi ha autèntiques meravelles i quadres que mostren diferents paisatges i indrets com Montserrat, Alforja, Miravet o la Costa Brava. Francament recomenable!
3 grans retrospectives (I): Sorolla
Visions of Spain - Collection of the Hispanic Society of America
de Joaquin Sorolla
MNAC fins el 3 de Maig
Reconec que aquestes alçades no sóc gaire original recomenant una exposició que a dia d'avui, un mes després de la seva inaguració ja ha batut tots els records com d'altres exposicions del MNAC. Només us recomano anar-hi al migdia o entre setmana a primera hora. Les aglomeracions per veure aquesta exposició poden arribar a saturar bastant. Però val la pena. És un luxe veure aquests quadres de ben aprop i observar com en Sorolla durant una colla d'anys va viatjar per Espanya retratant l'essència de cada racó. Són autèntiques i enormes postals pictòriques i folclòriques d'una època. I transmeten tota la vida d'aquells temps.
Il·luminacions
Il·luminacions. Catalunya visionària.
Al CCCB fins el 17 de Maig
Si la penúltima exposició del CCCB anomenada "A la ciutat xinesa" era un immersió en les transformacions dels últims decennis de la civilització xinesa, per cert molt interesant!; en la nova mostra ens conviden a fer llarg passeig per totes les genialitats més nostrades i arrauxades. Resumir en un breu post tot el material i el rerafons que amaga aquesta gran retrospectiva és molt difícil. Per què un país avança? Avança un país perquè hi ha privilegiades ments del món cultural, artístic i científic que el fan avançar. Aquesta mostra és un homenatge a la rauxa d'una llarga llista de noms amb visions molt particulars: de Llull a Brossa, passant per Gaudí, Picasso, Dalí, Tàpies...
Retrospectiva absolutament recomenable!
Retrospectiva absolutament recomenable!
L'art és necessari?
Vet aquí el nou logo del Centre d'Art Santa Mònica, rebatejat com: Arts Santa Mònica...
Vaig rebre un dia a casa una postal amb una sola frase: L'art és necessari? Des de fa dies s'està posant en marxa tota la maquinària del que serà un nou epicentre cultural de Barcelona. A partir de l'abril comença una nova etapa amb propostes molt suggerents, centrades bàsicament amb l'interrelació de diferents disciplines contemporànies. El proper dia 1 d'abril promet ser un dia molt provocador: Carles Santos farà una perfomance musical en plena Rambla. Segueixo mirant la postal i segueixo pensant: l'art és necessari? I tant! Oi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Potser també t'agradarà...
