En motiu del 30è aniversari (30.11.14) de la mort del poeta Joan Vinyoli, Nàufragiobrer torna de forma testimonial del cementiri dels blogs per celebrar-ho i publicar un apunt inèdit pensat per aquest blog que mai es va arribar a publicar.
Llibre d’amic ( del
poemari “Llibre d’amic 1977)
He naufragat en una mar
profunda:
no em parleu de platges.
Tu, amiga, mereixes
un cant sense
falliments.
Nàufrag ( del llibre Encara
les paraules 1973)
Aquests xiprers
no són per mi;
seran per qui morí en les
aigües
del llac.
De tant en tant
els veia
quan l’aigua li omplia
la meitat dels pulmons
i s’enfonsava
per sortir una altra volta,
cada cop amb menys ànims.
Ara,
ja les pupil·les quasi
mortes reflecteixen
les imatges del món
enterbolidament.
La vida
se li girà d’esquena al timó.
I tot el cos fet una esponja,
xop,
sense possibilitat d’esprémer-lo,
definitivament ha entrat
a l’embut del no-res.
Joan Vinyoli
(1914 - 1984)
.jpg)
