
Els dies passen veloçment i de sobte, a vegades, t'omples d'il·lusió, i a vegades de frustració, a vegades d'esperança, a vegades d'impaciència, a vegades d'un buit estrany que et va menjant per dins...Els minuts cauen per una estranya cascada i t'adones que cal seguir endavant i cal seguir lluitant ja que res té aturador.
El temps és un combat impossible de guanyar.
(A més d'un mes vista del 1r aniversari de Nàufragiobrer i després de tres dissenys diferents, és problable que abans que faci un any faci petits retocs, no tant de forma, sinó d'alguns contiguts que segurament tindran el seu espai propi. A vegades no és fàcil aprendre administrar el temps, però intentaré trobar el necessari per parir una nova idea que tinc el cap: crear un altre blog per donar cabuda a la meva vessant més poètica i literària que a través d'aquest blog sempre ha quedat molt diluïda entre altres continguts. Ara per ara només és una idea. Però tot arribarà...temps al temps.)
jo penso que al temps sí que se'l pot vèncer, si som capaços d'acumular molts moments dignes de recordar
ResponElimina