Diries que són els mateixos presentadors? Avui dissabte 16 de Maig una nova edició, la nº54 de l'històric concurs televisiu amb més audiència de tot Europa.
Foto esquerra, present edició 2009, Moscou, presentadors de la semifinal.
Foto dreta, edició 2002, Tallin,presentadors de la final.
Et plantejo un repte: busca les 7 diferències!
Els presentadors i alguns cantants tenen un toc retro que no saps si estàs als anys 70 o al 2009. Aquest concurs et permet riure una estona i fer un viatge en el temps. Uns mínims de qualitat musical han donat pas al xou, els balls, l'espectacularitat i l'exhibició. Espanya ja va donar la quota de friquisme l'any passat amb el famós muntatge del Chikilicuatre. El pitjor del cas és que recordo que no fa massa anys van guanyar uns finesos transvestits de trolls, es deien Lordi?, fent un heavy amb molta naftalina i extrets d'un capítol de série B imitant la pitjor de les criatures del Senyor dels Anells.
Tot té un toc d'impostura que no saps si riure o creure que estàs veient una gala de fa vint anys. El pitjor és que els jurats de les televisions s'ho prenen molt seriosament. Urribarri fa les quinieles anuals de quin país dona vots a Espanya i sempre espera que Andorra ens dongui algún vot, per miserable que sigui! Estadísticament de 54 edicions només una 12 de vegades la representació espanyola ha tret unes bones votacions. Per fer-ho més democràtic tot plegat fa uns anys es van inventar això de votar els espectadors des de casa via telèfon o sms. Evidentment no serveix de res ja que els alemanys (on hi ha molts ciutadans turcs) acaben donant algún vot a Turquia i entre els antics països Ioguslaus passa el mateix es voten entre ells. L'emoció cau en picat i tot té un toc de deja vú que necessites mirar al caledari per saber que estem al 2009.
El glamour dels vells temps ja ha passat a la història i el tal concurset televisiu ha seguit amb una certa energia ja que els països de l'Europa de l'Est, que mai havien pogut participar, l'hi han donat vida. L'esclat dels nous estats independents ha fet el possible un segon ressorgiment del concurs.
Les televisions nacionals d'aquests estats (les homòlogues de TvE) han fet mans i mànigues per enviar-hi representants i deixar de ser invisibles davant el món mundial. Fins i tot Andorra, ara, hi participa.
*Gran enigmes eurotelevisius:
1.Per què Andorra mai arriba a la Final?
2.Per què Itàlia va deixar de participar-hi?
3.Per què els països s'esforcen a cantar en anglès, n'hi que sigui unes frases?
4.Per què els nous estats de l'Europa de l'Est s'ho prenen tant seriosament?
5.Per què els vells estats de l'Europa de sempre envien un cantant com un pur tràmit, per exemple Regne Unit?
6.Per què TvE que havia d'emetre les semifinals en directe les va emetre en diferit?
7.Per què van eliminar les orquestres i el so directe a favor d'un so pre-gravat? Parlo de la música, no de la veu. Les veus són en directe.
8.Per què tens la sensació que la major part de cançons busquen un toc de grandiloqüència amanides amb coreografies impossibles que no s'aguanten per enlloc?
9.Qui dissenya els vestuaris?
10.Per què el dia següent tothom fa veure que no ha vist però tothom sap quin vestit portava la representant d'Ucraïna?
A continuació un exemple que el glamour ja ha passat a millors temps...
Aquesta noia de la foto, de nom
Lill Lindfors va ser una de les millors presentadores d'Eurovisió als anys 80. La foto correspon als 60. Segons les cròniques eurotelevisives tenia elegància, glamour, era simpàtica i fins i tot introduïa tocs d'humor a les gales.
Ballava, cantava, feia riure i muntava autèntics números a l'escenari. Una autèntica show-women de l'època.
D'origen suec, havia participat a l'Euroconcurs i va tenir durant els anys 60 i 70, al seu país, una notòria carrera com a cantant fent duet amb altres companys.
Vaja, que ja us dic jo que això de l'Eurovisió dóna per molt i per fer vàrios viatges en el temps...
Festival de Poesia Barcelona 2009
+030.JPG)
+034.JPG)
+038.JPG)
+023.JPG)
+045.JPG)
